Illes Òrcades del Sud
Les Illes Òrcades del Sud (altrament anomenades Òrcades australs) són un arxipèlag antàrtic ubicat entre els 60° 50′ i els 60° 83′ de latitud Sud, i entre els 44° 25′ i els 46° 26′ de longitud Oest. Es troben a l'oest sud-est de l'illa Grande de Tierra del Fuego, al sud de les illes Aurora (Cormorán i Rocas Negras), al S.O. de l'illa de San Pedro (la més gran de les de Geòrgia del Sud) i al nord-est de la Península Antàrtica.[1]
| |||||
| Tipus | arxipèlag  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | sud | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Condomini | Regió Antàrtica | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 622 km² | ||||
| Banyat per | oceà Antàrtic i mar de Scotia | ||||
| Altitud | 1.266 m | ||||
| Punt més alt | Mont Nivea (1.265 m) | ||||
Geografia
modificaLes Òrcades del Sud amb una superfície de 622 km², consten de dues illes principals: Coronació (amb 457 km²) i Lauría (més coneguda com a Laurie) amb 86 km², i un grup d'illes anomenades Larsen, Powell, Signy i Robertson.[2]
Les illes Inaccessibles, ubicades unes 15 milles nàutiques a l'oest de l'illa Coronació, són considerades part de l'arxipèlag.
Com les illes Aurora, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud i els arxipèlags més propers a la Península Antàrtica, formen part de l'anomenat Arc Antillà Austral o de les Antilles del Sud.
Clima
modifica
Donada la seva latitud i els corrents oceànics provinents del sud, el clima de les Òrcades del Sud és nival. La temperatura mitjana anual és de -4,2 °C; 0,2 °C durant gener(estiu) i de -8,5 °C durant juliol (hivern). L'augment de temperatura que s'observa en els darrers anys és d'1,5 graus (respecte a 1900) però es considera no significatiu estadísticament.
Relleu
modificaPresenta muntanyes i petits altiplans. Té glaceres que cobreixen gran part de la superfície. A l'illa Coronación hi ha la màxima altura amb el cim Nivea de 1266 metres.[3]
Fauna i flora
modificaDurant l'hivern són abundosos els cetacis i pinnípedes, també l'avifauna antàrtica: pingüins (esfenicids, no els alcids), cormorans, petrells, albatros, skuas, coloms antàrtics.[4] Durant l'hivern la banquisa de gels cobreix l'oceà i redueix la fauna de superfície. La flora macroscòpica autòctona es redueix a algues que es reuneixen a les costes a molses i a líquens.[5]
Referències
modifica- ↑ Saundry, Peter. «South Orkney Islands». The Encyclopedia of Earth, 25-05-2011. [Consulta: 4 agost 2024].
- ↑ McGonigal, David. Antarctica : secrets of the southern continent. Richmond Hill, Ont. : Firefly Books, 2008, p. 122. ISBN 978-1-55407-398-6.
- ↑ Simas, Felipe N. B.; Schaefer, Carlos E. G. R.; Michel, Roberto F.M.; Francelino, Marcio R.; Bockheim, James G. «Soils of the South Orkney and South Shetland Islands, Antarctica». A: The Soils of Antarctica (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2015, p. 227–273. DOI 10.1007/978-3-319-05497-1_13. ISBN 978-3-319-05497-1.
- ↑ Rootes, DM «The status of birds at Signy Island, South Orkney Islands.». British Antarctic Survey Bulletin, 80, 1988, pàg. 87-119..
- ↑ Bartlett, Jesamine C.; Convey, P.; Newsham, K. K.; Hayward, S. A. L. «Ecological consequences of a single introduced species to the Antarctic: terrestrial impacts of the invasive midge Eretmoptera murphyi on Signy Island». Soil Biology and Biochemistry, 180, 01-05-2023, pàg. 108965. DOI: 10.1016/j.soilbio.2023.108965. ISSN: 0038-0717.
