Irving John Good
Irving John Good (Londres, 9 de desembre de 1916 - Radford, 5 d'abril de 2009), conegut com Jack Good, però que signava els seus treballs com I. J. Good, va ser un matemàtic anglès que es va traslladar a viure als Estats Units.
Vida i Obra
modificaFill d'immigrants jueus russos, el seu pare va tenir una botiga de brocanter i va publicar el 1952 una autobiografia sota el nom de Mosheh Oven.[1] El seu nom de naixement era Isadore Jacob Gudak, però se'l va canviar.[2] Després de destacar en matemàtiques durant la seva escolarització, el 1934 va ingressar al Jesus College de la universitat de Cambridge[3] en la qual es va doctorar el 1941 sota la direcció de Godfrey Harold Hardy i Abram Bezikóvitx.[4] Aquest mateix any va ser contractat a Bletchley Park perquè els caps del projecte creien que els bons jugadors d'escacs eren bons cripto-analistes, i ell era un excel·lent jugador.[5] Inicialment va treballar amb Alan Turing ajudant en l'anàlisi estadístic dels missatges a desxifrar, però a partir de 1943 va ser destinat al Newmanry per a fer anàlisis estadístics sistemàtics amb els ordinadors Colossus.
El 1945, acabada la guerra va ser professor de matemàtiques a la universitat de Manchester, però el 1948 es va incorporar al servei secret britànic per a fer recerca classificada en estadística i computació.[6] El 1959 va passar al laboratori de recerca de l'Almirallat Britànic fins al 1962 quan va marxar als Estats Units per treballar a l'Institut d'Anàlisi de la Defensa.[7] El 1964 va retornar a Anglaterra per treballar en un projecte de computació a la universitat d'Oxford, i el 1967 va marxar definitivament als Estats Units per ocupar un lloc docent i de recerca a la universitat tècnica de Virginia de la qual es va retirar el 1994, passant a ser professor emèrit. Durant aquest període a Virginia, va publicar un gran nombre d'articles sobre estadística, física, matemàtiques i filosofia.[8] D'especial importància són els seus treballs sobre estadística bayesiana.[9]
Els seus treballs sobre la singularitat tecnològica van fer que Stanley Kubrick el contractés com consultor de computació per la realització de la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai.[10]
Referències
modifica- ↑ Banks, 1996, p. 2.
- ↑ Zeilberger, 2009, p. 1.
- ↑ Reeds, Diffie i Field, 2015, p. 99.
- ↑ Banks, 1996, p. 6.
- ↑ Copeland, 2006, p. 61.
- ↑ Banks, 1996, p. 12-13.
- ↑ Banks, 1996, p. 14.
- ↑ Lindley, 2010, p. 260.
- ↑ Jeffrey, 2004, p. 31.
- ↑ Montgomery, 2011, p. 203.
Bibliografia
modifica- Banks, David L. «A conversation with I. J. Good» (en anglès). Statistical Science, Vol. 11, Num. 1, 1996, pàg. 1-19. DOI: 10.1214/ss/1032209661. ISSN: 0883-4237.
- Copeland, Jack. Colossus: The secrets of Bletchley Park's code-breaking computers (en anglès). Oxford University Press, 2006. ISBN 978-0-19-284055-4.
- Jeffrey, Jeffrey. Subjective Probability: The Real Thing (en anglès). Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-53668-5.
- Lindley, Dennis V. «Irving John Good, 1916-2009» (en anglès). Journal of the Royal Statistical Society, Vol. 173, Num. 1, 2010, pàg. 259-261. ISSN: 0964-1998.
- Montgomery, John Warwick «Apologetics Insights from the Thought of I. J. Good» (en anglès). Philosophia Christi, Vol. 13, Num. 1, 2011, pàg. 203-210. DOI: 10.5840/pc201113116. ISSN: 1529-1634.
- Reeds, James A.; Diffie, Withfield; Field, J. V.. Breaking Teleprinter Ciphers at Bletchley Park (en anglès). IEEE, 2015. ISBN 978-0-470-46589-9.
- Zeilberger, Doron «A Eulogy for Jack Good» (en anglès). arXiv, 2009, pàg. 1-6. ISSN: 2331-8422.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Irving John Good» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Cox, D.R. «Good, Irving John (Jack)». Oxford Dictionary of National Biography, 2013. [Consulta: 4 octubre 2022]. (anglès)
- Lee, J.A.N. «Irving John (Jack) Good». IEEE - Computer Pioneers, 2009. [Consulta: 4 octubre 2022]. (anglès)
- Soto, Jesús. «I. J. Good, Alan Turing y la estadística». PImedios, 2013. Arxivat de l'original el 4 d’octubre 2022. [Consulta: 4 octubre 2022]. (castellà)