Hospital de Montserrat
L'Hospital de Montserrat, conegut també com a Hospital dels Catalans, Hospital de Catalans, Aragonesos i Valencians o Hospital de la Corona d'Aragó, va ser una institució hospitalària de Madrid.[1]
,_Arquitectura_y_Construcci%C3%B3n,_mayo_de_1904.jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | antic hospital |
| Història | |
Esdeveniment significatiu | |
| 1903 | demolició
|
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Localització geogràfica  | |
Fou creat l'any 1616 per Gaspar Pons, secretari d'Hisenda de Felip III, per atendre els naturals de la Corona d'Aragó a Madrid, fet normal en l'època ja que en les ciutats europees eren freqüents els hospitals per atendre col·lectius estrangers específics.
Situat inicialment al barri de Lavapiés, entre 1658 i 1678 fou construït l'edifici definitiu al carrer Atocha 87 (numeració antiga), davant de la plaça d'Antón Martín. Incloïa hospital i església, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat en el retaule central, i a les mares de déu del Pilar i dels Desemparats en les naus laterals.[2] L'edifici fou dissenyat pels arquitectes i artistes Juan de Torija, Francisco de Herrera, Josep Ratés i Josep Simó de Xoriguera.
El retaule de l'església fou obra de Francisco de Herrera, creat per José Ratés i José Simón de Churriguera (1674).
També hi era la còpia de Francesc Ribalta del Tríptic de l'ambaixador Vich de Sebastiano del Piombo, que actualment es trobaria al Palau Episcopal d'Olomouc (República Txeca)[3]
A la segona meitat del XIX, hi residí el pare Claret durant la seva estada a Madrid.[4]
L'edifici de l'Hospital de Montserrat fou enderrocat el 1903.[5] En el seu lloc es va construir el Teatro Monumental, actualment cine Monumental, per iniciativa de l'empresari del cinema Carles Viñas Sagarra.[4]
Referències
modifica- ↑ Cervantes, Biblioteca Virtual Miguel de. «Guía y avisos de forasteros que vienen a la Corte / Antonio Liñán y Verdugo» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ Saura, Yolanda Gil «Jaspes de Tortosa para el Palacio del Buen Retiro de Madrid» (en castellà). Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, 19, 30-11-2007, pàg. 67–78. ISSN: 2530-3562.
- ↑ Sánchez Sebastián, Sergi. Ribalta i Sebastiano del Piombo: la via valenciana del naturalisme (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2023.
- ↑ 4,0 4,1 Blanco Pacheco, Severiano. La oración apostólica: La «oración apostólica» de Claret, oración autobiográfica (en castellà). Madrid: Misioneros Claretianos Provincia de Santiago, 2016.
- ↑ «Gaspar de Pons funda l’Hospital dels Catalans de Madrid», 08-02-2022. [Consulta: 8 maig 2022].