Hidroxilapatita
La hidroxilapatita, també dita hidroxiapatita (HA), és un mineral que es presenta de manera natural format per apatita, calci i fòsfor que forma part del grup de l'apatita.
 Hidroxilapatita | |
|---|---|
-Feldspar-Group-119177.jpg) Hidroxilapatita sobre feldespat, de Minas Gerais (Brasil) | |
| Fórmula química | Ca₅(PO₄)₃(OH) |
| Epònim | apatita i hidro-  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BN.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.16a |
| Dana | 41.8.1.3 |
| Heys | 19.4.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9.41 Å, c = 6.88 Å; Z = 2 |
| Grup puntual | hexagonal 6/m – dipiramidal |
| Massa molar | 502.31 g |
| Color | incolor, blanc, gris, groc, verd groguenc |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | vítria a subresinosa, terrosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 3,14 a 3,21 (mesurada), 3,16 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.651 nε = 1.644 |
| Birefringència | δ = 0.007 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2010 s.p. i IMA2007 s.p. |
| Símbol | Hap |
| Referències | [1][2][3] |
Característiques
modificaTé la fórmula Ca₅(PO₄)₃(OH), però normalment s'escriu com Ca10(PO₄)₆(OH)₂ per marcar que la unitat de cristall comprèn dues entitats. La hidroxilapatita és el terme extrem hidroxil del complex del grup apatita. L'ió OH- pot ser reemplaçat pel fluorur, clorur o carbonat produint la fluorapatita o la clorapatita. Cristal·litza en el sistema hexagonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la hidroxilapatita pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[4]
Usos mèdics
modificaLa hidroxilapatita es fa servir per omplir els ossos amputats o com a capa en els implants. Es creu que pot promoure l'osteointegració.[5]
Fins al 50% (en pes) del teixit de l'os és una forma modificada d'hidroxilapatita (coneguda com a mineral de l'os).[6] A més de trobar-se en l'esmalt i dentina de les dents es troben en altres estructures del cos humà com la glàndula pineal. Els dipòsits d'hidroxilapatita en els tendons al voltant de les articulacions donen la tendinitis calcífica.
L'hidroxilapatita microcristal·lina (MH) es comercialitza com suplement "constructor d'ossos" amb major absorció que el calci.[7] És una segona generació del suplement de calci derivat dels ossos dels bovins.[7]
Ús en arqueologia
modificaEn l'arqueologia, l'hidroxilapatita de les restes humanes i animals s'analitza per tal de reconstruir les dietes antigues segons la relació entre l'estronci i el calci dels ossos, encara que el mètode no dona resultats massa segurs.[8][9]
Formació i jaciments
modificaEn estat pur és una pols blanca, però en la natura pot ser marró, groga o verda. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat hidroxilapatita a Bellver de Cerdanya, Cerdanya (Lleida) i a tres indrets de la província de Barcelona: a les mines de Rocabruna de Bruguers (Gavà, Baix Llobregat), a Santa Creu d'Olorda (Barcelona) i a la pedrera del Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental).
Varietats
modificaEs coneixen diverses varietats d'hidroxilapatita:
- l'alcali-oxiapatita és una varietat que conté sodi;[10]
- la carbonatofluorhidroxiapatita, una varietat que conté fluor i carbonat, amb una ràtio fluor-hidròxid indeterminada;[11]
- la carbonatohidroxilapatita, o hidroxilapatita rica en carbonat, en la qual el grup carbonat (CO₃) es troba en substitució d'algun dels grups de fosfat (PO₄);[12]
- la hidroxilapatita rica en manganès, o manganohidroxilapatita, que conté manganès (Mn2 ) en substitució de calci fins almenys Mn:Ca = 1:7,7.[13]
Referències
modifica
- ↑ Hydroxylapatite. Mindat
- ↑ Hydroxylapatite. Webmineral
- ↑ Hydroxylapatite. Handbook of Mineralogy
- ↑ «Strunz-mindat (2024) Classification - With only large cations, (OH, etc.):RO4 = 0.33:1». Mindat. [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ Jeong, KI. «Experimental Study of Osseointegration and Stability of Intentionally Exposed Hydroxyapatite Coating Implants». Journal. Journal of the Korean Maxillofacial Reconstructive Surgery. [Consulta: 15 juliol 2012].
- ↑ Junqueira, Luiz Carlos; José Carneiro. Foltin, Janet. Basic Histology, Text & Atlas. 10a edició. McGraw-Hill Companies, 2003, p. 144. ISBN 0-07-137829-4. «La matèria inorgànica representa un 50% del pes sec de l'os»
- ↑ 7,0 7,1 Straub, D.A. «Calcium Supplementation in Clinical Practice: A Review of Forms, Doses, and Indications». NCP- Nutrition in Clinical Practice, 22, 3, 2007, pàg. 286–96. DOI: 10.1177/0115426507022003286. PMID: 17507729.
- ↑ Pollard, M.; Heron, C. «Chapter 10: The Chemistry of Human Bone: Diet, Nutrition, Status and Mobility». A: Archaeological Chemistry. 2a edició. Cambridge: Royal Society of Chemistry, 2008, p. 346–382. DOI 10.1039/9781847558299. ISBN 978-0-85404-262-3 [Consulta: 4 octubre 2010].
- ↑ Sadat-Shojai, Mehdi. Hydroxyapatite: Inorganic Nanoparticles of Bone (Properties, Applications, and Preparation Methodologies). Tehran, Iran: Iranian Students Book Agency (ISBA), 2010. ISBN 978-600-102-092-6 [Consulta: 12 desembre 2012]. Arxivat 2011-12-15 a Wayback Machine.
- ↑ «Alkali-oxyapatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2015].
- ↑ «Carbonate-fluorhydroxyapatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
- ↑ «Carbonate-rich Hydroxylapatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
- ↑ «Manganese-bearing Apatite-(CaOH)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].