Gustav Leonhardt

Gustav Leonhardt
Biografia
Naixement	30 maig 1928 ; 's-Graveland (Països Baixos)
Mort	16 gener 2012 (83 anys); Amsterdam (Països Baixos)
Causa de mort	càncer
Formació	Schola Cantorum Basiliensis ; Universitat de Viena
Activitat
Camp de treball	Música
Lloc de treball	Amsterdam (1950–2012)
Ocupació	director d'orquestra, musicòleg, professor d'universitat, pianista, director de cor, organista, clavicembalista, compositor
Activitat	1950 -
Ocupador	Conservatori d'Amsterdam ; Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena ; Universitat de Siena
Gènere	Música clàssica
Professors	Eduard Müller
Alumnes	Anne-Catherine Bucher, Bob van Asperen, Pierre Hantaï, Élisabeth Joyé, Christopher Hogwood, Ton Koopman, Alan Curtis, Diane Bish, Léon Berben, Colin Tilney, Denis Bédard, Skip Sempé, Bernard Foccroulle, Frank Agsteribbe, Hélène Clerc-Murgier, Siebe Henstra, Jeannette Sorrell i Surendran Reddy (en)
Instrument	Orgue i clavicèmbal
Segell discogràfic	Virgin Veritas ; Sony Classical ; Teldec ; Philips Records ; Alpha
Família
Cònjuge	Marie Leonhardt
Premis
	(2003) Medalla Bach; (5 octubre 1998) doctorat honoris causa de l'université de Metz (fr) ; (1980) Premi Erasmus; (1967) Zilveren Anjer ;

Gustav Leonhardt (Graveland, Països Baixos, 30 de maig de 1928 - 16 de gener de 2012),^[1] clavecinista i director d'orquestra neerlandès.

Leonhardt és considerat un dels pioners en el "moviment historicista", iniciat a la dècada de 1960 i basat en la interpretació de música renaixentista, barroca i clàssica seguint criteris històrics i utilitzant instruments d'època.

De 1947 a 1950 va estudiar orgue i clavicèmbal a la Schola Cantorum Basiliensis de Basilea.

Com a professor del conservatori d'Amsterdam, on va tenir alumnes com Siebe Henstra, ha influït poderosament en la generació posterior de músics neerlandesos, que han fet d'aquest país un dels centres més importants en la interpretació "historicista". També creà els grups Leonhardt-Consort i Leonhardt Baroque Ensemble. Juntament amb Nikolaus Harnoncourt, emprengué el 1971 la gravació de totes les cantates de Johann Sebastian Bach, completada el 1990. La seva darrera actuació va ser al Theatre des Bouffes de París el 12 desembre 2011.^[2]

Premis i reconeixements

Va rebre el Premi Erasmus per la seva contribució a la construcció d'Europa.

Vegeu també

Crònica d'Anna Magdalena Bach

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustav Leonhardt

[1] {[enllaç sense format]} http://www.gramophone.co.uk/classical-music-news/harpsichordist-and-conductor-gustav-leonhardt-has-died

[2] {[enllaç sense format]} http://becweb.blogspot.com/2012/01/ladeu-gustav-leonhard-o-el-capvespre.html

[1]

[2]