Gurara
Gurara (Gourara) és una parla amaziga de les llengües zenetes de la regió de Gourara (Tigurarin), un arxipèlag d'oasis que envolten Timimoun al sud-oest d'Algèria. Ethnologue li dona el nom genèric de Taznatit ('Zenati'), junt amb el tuwat de més al sud; tanmateix Blench (2006) classifica el gurara com un dialecte de les llengües Mzab-Wargla, i el tuwat com un dialecte del continu rifeny.
| Taznatit / ⵜⴰⵣⵏⴰⵜⵉⵜ | |
|---|---|
| Tipus | llengua  |
| Ús | |
| Parlants | 11.000 a Algèria (2016)[1] |
| Parlants nadius | 11.000 (2014 ) |
| Autòcton de | Gourara (wilaya d'Adrar) |
| Estat |  Algèria |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques amazic llengües amazigues septentrionals llengües zenetes llengües mzab-wargla Sud Oranais-Gourara | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Alt Comissariat de l'Amaziguitat |
| Codis | |
| Glottolog | gour1247 |
| Linguist List | grr-gou |
Característiques
modificaEl gurara i el tuwat són les úniques llengües amazigues que canvien r en certes posicions coda a la ħ laringal;[2] en altres contexts cau la r, convertint una schwa predent en a,[3] i aquest darrer fenomen també existeix en rifeny al nord del Marroc.
Hi ha evidències no concloents d'influències de les llengües songhai en el gurara.[4]
Ahellil
modificaLa tradició local de poesia i música ahellil en gurara, descrita per Mouloud Mammeri a L'Ahellil du Gourara,[5] ha estat registrada com a part del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Referències
modifica- ↑ Taznanit, The Joshua Project
- ↑ René Basset, "Notes de lexicographie berbère", Journal Asiatique, ser. 8, vol. X, 1887: p. 390.
- ↑ Maarten Kossmann, "Cinq notes de linguistique historique berbère", Études et Documents Berbères, 17, 1999 : pp. 131–152
- ↑ Maarten Kossmann, "Is there a Songhay substratum in Gourara Berber?", in ed. Maarten Kossmann, Rainer Vossen, Dymitr Ibriszimow, Nouvelles études berbères: Le verbe et autres articles, Rüdiger Köppe: Köln 2004, pp. 51–66.
- ↑ Mouloud Mammeri, L ‘Ahellil du Gourara, M.S.H.:Paris 1984.