Guiu I de Flandes

Guiu I de Flandes
Nom original	(fr) Gui de Dampierre
Biografia
Naixement	c. 1225 ; Xampanya (França)
Mort	7 març 1305 (79/80 anys); Compiègne (França)
Sepultura	Abadia de Flines
Activitat
Ocupació	polític
Altres
Títol	Comte ; Marquès
Família	Dampierre
Cònjuge	Isabel de Luxemburg (1265 (Gregorià)–); Matilda of Béthune (1246 (Gregorià)–)
Fills	Jeanne de Dampierre; () Isabel de Luxemburg; Henry, Count of Lodi; () Isabel de Luxemburg; Baudoin de Dampierre; () Matilda of Béthune; William of Dendermonde; () Matilda of Béthune; Robert III de Flandes; () Matilda of Béthune; Joan de Flandes; () Matilda of Béthune; Margarida de Dampierre; () Matilda of Béthune; Beatrice of Flanders; () Matilda of Béthune; Marie of Dampierre; () Matilda of Béthune; Philip of Chieti; () Matilda of Béthune; Joan I de Namur; () Isabel de Luxemburg; Guy of Namur; () Isabel de Luxemburg; Margarita de Dampierre; () Isabel de Luxemburg; Beatrix of Flanders; () Isabel de Luxemburg; Isabelle of Flanders; () Isabel de Luxemburg; Philippa de Dampierre; () Isabel de Luxemburg
Pares	Guillem II de Dampierre i Margarida II de Flandes
Germans	Joana de Dampierre; Joan I de Dampierre; Guillem III de Dampierre; Baudoin d'Avesnes; John I, Count of Hainaut

Guiu o Guy de Dampierre, nascut vers 1226, mort a Compiègne el 7 de març de 1305, fou comte de Flandes proclamat el 1253 per la seva mare i es va fer comte efectiu a la mort d'aquesta última el 1279 fins al 1305. Va ser igualment comte de Namur de 1264 a 1305. Era el segon fill de Guillem II de Dampierre i de Margarida de Constantinoble.

Biografia

La seva joventut va ser marcada per la lluita fratricida entre la casa de Dampierre (ell i els seus cosins germans) i la casa d'Avesnes (els seus germans uterins, majors) per a la possessió dels comtats de Flandes i d'Hainaut. Després de deu anys de guerra, el compromís proposat pel rei Lluís IX de França el 1246 va ser finalment aprovat (1256), però els conflictes ja havien costat tres anys de la seva llibertat a Guiu, presoner dels calabossos holandesos després de la batalla de Westkapelle, a l'antiga illa de Walcheren, el juliol (1253). Guiu, proclamat comte per la seva mare Marguerida de Constantinoble el mateix any, ho va ser efectivament a l'abdicació d'aquesta (1279) morta poc després.

El 1263, va comprar a Balduí II de Courtenay els drets d'aquest sobre el marquesat de Namur. Enric V de Luxemburg havia conquerit el feu de Namur, i Guiu va intentar reconquerir-lo. Finalment, un tractat de pau va reconciliar els dos enemics: Guiu es va casar amb la filla d'Enric, a qui aquest últim cedia tots els seus drets sobre Namur.

Va acompanyar a sant Lluís a l'Àfrica (1270).

Afavorint com els seus predecessors la indústria tèxtil flamenca i el comerç vital de la llana amb Anglaterra, intentant controlar les finances locals, va xocar amb el patriciat urbà, que es va fer recolzar de manera cada vegada més directa pels reis de França, Felip III, i després sobretot Felip IV. De rebot, el comú de les ciutats es va mostrar un aliat fidel de Guiu de Dampierre i de la seva dinastia.

La temptativa de casar la seva filla Filipina amb Eduard, fill del rei d'Anglaterra, va servir de pretext a la intervenció militar dels Capets i a la conquesta (batalla de Furnes 1297) i l'ocupació de Flandes per Felip IV (1300- 1302), el seu senyor feudal.

Guiu de Dampierre va ser empresonat. Però la reacció patriòtica dels comuns (el de Bruges sobretot dirigit per Pieter de Coninck, amb suport dels nombrosos fills de Guiu, va expulsar els francesos ("La Matinada de Bruges", divendres 18 de maig de 1302). La cavalleria francesa va ser aixafada per la "piétaille" flamenca a Courtrai (batalla dels Esperons d'Or 11 de juliol de 1302).

Felip IV el Bell va prendre la seva revenja a la batalla de Mons-en-Pévèle (18 d'agost de 1304), però Guiu de Dampierre, alliberat, havia deixat ja la realitat del poder al seu fill gran Robert.

Per honorar una paraula donada, Guiu es va constituir de nou presoner^[1] i va morir captiu a Compiègne (1305).

Balanç històric

Vesc de Dampierre deixa el record d'un comte ancorat en el feudalisme, en la seva accepció ideal, realista quant al seu intervencionisme en el comerç i la indústria, que fonamentaven la prosperitat del comtat, però incapaç d'oposar-se al pragmatisme dels Capets, que jugaven hàbilment al seu avantatge els principis feudals per estendre la seva potència.

Gran guerrer i model de cavaller, aquest comte de Flandes és honorat i aplaudit per Jacques Bretel en el seu "Torneig de Chauvency".

Ascendència

32. Tibald II de Dampierre

16. Guiu I de Dampierre

33. Elisabet de Montlhéry

8. Guillem I de Dampierre

34. Agnès de Braine

17. Helvida de Baudémont

35.

4. Guiu II de Dampierre

36.

18. Dreux de Mouchy

37.

9. Ermengarda de Mouchy

38.

19.

39.

2. Guillem II de Dampierre

40. Aimó II de Borbó

20. Arquimbald VII de Borbó

41. Adelinda de Nevers

10. Arquimbald de Borbó

42. Humbert II de Savoia

21. Agnès de Savoia

43. Gisela de Borgonya

5. Matilde I de Borbó

44. Hug II de Borgonya

22. Eudes II de Borgonya

45. Matilde de Mayenne

11. Alix de Borgonya

46. Teobald IV de Blois

23. Maria de Blois

47. Matilde de Caríntia

1. Guiu de Dampierre

48. Balduí III d'Hainaut

24. Balduí IV d'Hainaut

49. Iolanda de Wassemberg

12. Balduí V d'Hainaut

50. Godofreu I de Namur

25. Alix de Namur

51. Ermesinda de Luxemburg

6. Balduí VI d'Hainaut

52. Teodoric II de Lorena

26. Teodoric d'Alsàcia

53. Gertrudis de Flandes

13. Margarida d'Alsàcia

54. Folc V d'Anjou

27. Sibil·la d'Anjou

55. Eremburg del Maine

3. Margarida de Constantinoble

56. Esteve II de Blois

28. Teobald IV de Blois

57. Adela de Blois

14. Enric I de Xampanya

58. Engilbert III de Caríntia

29. Matilde de Caríntia

59. Utta de Passau von Putten

7. Maria de Xampanya

60. Lluís VI de França

30. Lluís VII de França

61. Adela de Savoia

15. Maria de França

62. Guillem X de Poitiers

31. Elionor d'Aquitània

63. Aenor de Châtellerault

Matrimonis i fills

El va casar el 1246 amb Matilde de Béthune († 1264), filla i hereva de Robert VII de Béthune, senyor de Béthune, de Termonde, de Richebourg i de Warneton, i d'Elisabeth de Morialmez. Van tenir:

Robert III dit Robert de Béthune (1249 † 1322), comte de Flandes

Guillem de Crèvecœur († 1311), senyor de Termonde, de Richebourg i de Crèvecœur, casat el 1286 a Alix II de Clermont de Nesle, vescomtessa de Châteaudun († 1320). Une de les seves netes es va casar amb Joan I de Luxembourg-Ligny, senyor de Ligny.

Joan de Dampierre († 1291), bisbe de Metz i després de Lieja

Balduí († 1296).

Felip (1263 † 1308), comte de Chieti (Thiette o Teano) i de Lorette, casat el 1284 amb Mafalda o Matilde de Courtenay († 1303), comtessa de Thiette, després el 1304 amb Perenella de Milly († 1335), comtessa de Lorette. El 1285, aquest cinquè fill del comte de Dampierre estava present en el torneig de Chauvency-le-Château, prop de Montmédy, segons Jacques Bretel.

Margarida de Dampierre (1253 † 1285), casada el 1273 amb Joan I, duc de Brabant († 1294).

Maria de Dampierre († 1297), casada el 1273 amb Guillem, fill de Guillem IV comte de Juliers o Jülich († 1278), i després el 1285 amb Simon de Château-Vilain, senyor d'Arc († 1305).

Beatriu de Dampierre († 1296), casada el 1270 amb Florenci V d'Holanda, comte d'Holanda.

Vidu, es va casar en segones noces el 1264 amb Isabel de Luxemburg († 1298), filla d'Enric V de Luxemburg, duc de luxemburg i de Margarida de Bar. Van tenir:

Joan I (1267 † 1330), comte de Namur

Guiu de Namur († 1311), comte de Zelanda i de Richebourg, casat el 1311 amb Margarida de Lorena (sense successió).

Enric de Dampierre († 1337), comte de Lodi, casat el 1309 amb Margarida de Clèveris (Cleveris), i van tenir a Enric II de Lodi († 1366) i a Margarida.

Margarida († 1331) casada el 1282 amb Alexandre d'Escòcia († 1284), príncep d'Escòcia, fill d'Alexandre III d'Escòcia, i després amb Renald I († 1327), comte de Gueldre.

Beatriu o Beatrix († vers 1303) casada amb Hug de Châtillon, comte de Blois († 1307).

Joana, religiosa a Flines

Felipa o Filipina, promesa amb el príncep de Gal·les (futur Eduard II d'Anglaterra), morta presonera a Blois el 1306.

Isabel († 1323), casada el 1307 amb Joan de Fiennes, castellà de Bourbourg, baró de Fiennes i de Tingry.

Fonts i bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guiu I de Flandes

Le Glay Edward: Histoire des comtes de Flandre jusqu'à l'avènement de la Maison de Bourgogne, Comptoir des Imprimeurs-unis, Paris, MDCCCXLIII
Platelle Henri & Clauzel Denis: Histoire des provinces françaises du Nord, 2. Des principautés à l'empire de Charles Quint (900-1519), Westhoek-Editions Éditions des Beffrois, 1989; ISBN 2-87789-004-X
Douxchamps Cécile & José: Nos dynastes médiévaux, Wepion-Namur 1996, José Douxchamps, éditeur; ISBN 2-9600078-1-6

Referències

↑ Segons una font del segle XIXe, el Dictionnaire universel d'histoire et de géographie (Bouillet et Chassang), Guiu de Dampierre va anar a París el 1305 a implorar la clemència del rei, però Felip IV el va retenir pres.

[1] Segons una font del segle XIXe, el Dictionnaire universel d'histoire et de géographie (Bouillet et Chassang), Guiu de Dampierre va anar a París el 1305 a implorar la clemència del rei, però Felip IV el va retenir pres.

[1]