Viquipèdia

Guerra Civil de Líbia (2011)

Per a altres significats, vegeu «Guerra Civil de Líbia (2014-2020)».

La Guerra Civil de Líbia o Revolució líbia del 2011 va començar com una sèrie de protestes i confrontacions a l'estat de Líbia, al nord d'Àfrica, contra Muammar al-Gaddafi, qui portava 42 anys com a home fort del govern de Líbia. Va ser un conflicte internacional en territori libi que va començar al febrer del 2011. Va enfrontar al govern de Muammar al-Gadaffi contra els seus opositors, i va tenir com a context històric la Primavera Àrab. La guerra té els seus orígens en la repressió de manifestacions i protestes, en la qual el règim de Gaddafi va arribar a fer ús de l'aviació.

Infotaula de conflicte militarGuerra Civil de Líbia
Primavera Àrab i crisi líbia Modifica el valor a Wikidata

  Territori controlat pels revoltats l'1 de març (Ratllat: perdut abans de la intervenció de les Nacions Unides)
  Territori disputat entre març i agost
  Ofensiva rebel a la costa de l'agost
  Territori guanyat pels revoltats l'1 d'octubre
  Darrers bastions gaddafistes

Campanya Campanyes majors

Batalla batalles
Tipusguerra civil i revolutionary war (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data15 de febrer al 20 d'octubre de 2011
Coordenades31° 11′ 44″ N, 16° 31′ 17″ E / 31.19562°N,16.52141°E / 31.19562; 16.52141
LlocLíbia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria dels revoltats
Mort de Muammar al-Gaddafi
Bàndols
Líbia Consell de Transició Nacional[5]

Parcialment:

Països de l'ONU que recolzen la resolució 1973:

Gran Jamahiriyya Àrab Líbia Popular Socialista Forces pro-Gaddafi
Comandants
Líbia Mustafa Abdul Jalil[1]
Líbia Abdul-Fatah Iunis †
OTAN Charles Bouchard 		Gran Jamahiriyya Àrab Líbia Popular Socialista Muammar al-Gaddafi †
Forces
aproximadament 17.000[2] (1.000 homes entrenats)[3]
Forces internacionals: Forces aèries i navals 		10.000–12.000 (Càlculs d'Al Jazeera)[4]

La revolta i el control d'algunes ciutats pels manifestants, va derivar en un enfrontament armat. Posteriorment, després de la confirmació que les mesures preses pel govern libi per recuperar el control del país atemptaven contra els drets civils i la seguretat de la població civil, va intervenir una aliança de països emparats en una resolució de les Nacions Unides. Aquesta intervenció va acabar el 31 d'octubre de 2011, tan bon punt el Consell de Seguretat de l'ONU per unanimitat anul·lés la resolució que permetia la intervenció a causa de la victòria rebel.

En els primers quatre mesos de guerra civil, segons el cap d'una delegació del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, s'haurien produït entre deu i quinze mil morts en tots dos bàndols, constatant-se casos de violència sexual i crims de guerra comesos principalment per les forces lleials a Gaddafi.

La guerra va finalitzar amb la derrota del règim de Gaddafi, la seva mort, i el control total del país per part dels rebels i revolucionaris del Consell Nacional de Transició fins a dissoldre's a l'agost de 2012; tanmateix, això no va significar la fi de la violència al país.

Inici de les protestes

modifica

Les protestes van començar el 15 de febrer del 2011 i van evolucionar cap a una revolució estesa a tot el país cap a la fi de febrer. Aquesta revolta va aparèixer després de les que hi va haver a Tunísia i Egipte i altres del món àrab el mateix any.[15]

Cap a la fi del mes de febrer Gaddafi havia perdut el control sobre una part important de Líbia, incloent importants ciutats com Misurata i Bengasi.[16][17] L'oposició líbia va formar un Consell de Transició Nacional, que França va reconèixer com únic representant legítim del poble libi,[18] i a la regió de Cirenaica va començar a aparèixer premsa lliure.[19] Els mitjans socials de comunicació via internet van jugar un important paper en organitzar l'oposició política.[20]

Gaddafi continuà tenint el control a la capital, Trípoli,[21] Sirt,[22] Zliten,[23] i Sabha,[24] i en altres ciutats. Gaddafi controlà la Brigada Khamis i altres unitats militars i polcials i es creu que compta amb mercenaris.[25] La majoria dels estats del món van condemnar l'ús que va fer Gaddafi de la força militar contra els civils,[26] el que va dur a la creació de la resolució 1973 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que aprovava la creació d'una zona d'exclusió aèria sobre Líbia per a evitar l'atac a civils per part de les tropes governamentals.

Sis dies després d'aquesta resolució, el Consell de Transició Nacional va constituir un govern interí amb Mahmud Jibril com a president.[18]

Resolució 1973 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

modifica
Article principal: Resolució 1973 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
 
Manifestacions a Al Bayda a favor de la rebel·lió.

El 17 de març el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar una resolució en base jurídica al capítol VII de la Carta de les Nacions Unides que autoritzava l'ús de la força per tal d'evitar l'atac del govern de Líbia contra la població civil, especialment a la zona de Bengasi.[27] La resolució s'aprovà per deu vots a favor i cinc abstencions (Xina, Rússia, Alemanya, Brasil i Índia).

El govern de Muammar al-Gaddafi va anunciar aproximadament a tres quarts d'una de la tarda (GMT) de l'endemà que iniciaven un alto immediat de les activitats militars en resposta a la resolució de l'ONU.[28] Tanmateix, alguns mitjans de comunicació van afirmar que el govern continuava les accions, malgrat l'alto el foc,[29][30] i la intervenció internacional no es va aturar.

Intervenció militar internacional

modifica

El 19 de març de 2011 va començar la primera fase de l'atac bèl·lic per part dels Estats Units, França i altres països occidentals[31] per aconseguir l'exclusió aèria, en la qual es van destruir objectius per tal d'anul·lar la defensa antiaèria en les zones controlades pel règim de Muammar al-Gaddafi.

El nom en codi d'aquesta intervenció per als estatunidencs va ser "Operació Odissea de l'Alba" (Operation Odyssey Dawn), mentre que el nom en codi dels britànics era "Operació Ellamy".[32] Després de la primera incursió aèria francesa, els EUA i el Regne Unit van atacar des del mar. Els vaixells de guerra i submarins situats al Mediterrani van llançar durant les primeres 48 hores 112 míssils de creuer contra els sistemes antimíssils.[33] Una setmana després d'iniciats els atacs internacionals, l'OTAN va assumir el comandament de les operacions, amb una estructura de govern polític fora de l'OTAN amb representació d'alguns representants de països participants.[34]

Amb els atacs aeris, els insurgents, que el 19 de març estaven replegats a Bengasi, van passar a l'ofensiva i el 26 de març van reconquerir Ajdabia, Ras Lanuf, Bin Jauad i el port petroler de Brega.[35] Els dies següents els atacs aeris contra els libis van cessar i el front de batalla es va desplaçar diverses vegades entre Bin Yawad i Brega. Els primers dies d'abril, l'exèrcit popular libi va començar a organitzar-se millor, impedint que els civils desarmats acudiren al front i enviant oficials i nous soldats entrenats a la primera línia de batalla,[36] per a defensar Brega.

El 15 d'abril de 2011 el diari estatunidenc The New York Times va publicar una notícia[37] en què assegurava que Moammar al-Gaddafi estava utilitzant bombes de dispersió (del model MAT-120, fabricades a l'Estat espanyol presumptament per l'empresa Instalaza) contra població civil.[38] Les bombes de dispersió estan prohibides per diversos tractats internacionals.

Abdul-Fatah Iunis, el cap militar dels rebels va morir en combat a la darrera setmana de juliol,[1] i després d'unes setmanes amb els fronts estancats, els revoltats van prendre el mes d'agost Brega (al front de l'est), Zlitan (150 quilòmetres a l'est de Trípoli), al-Zauia (a l'oest) i Garian (a les muntanyes del sud), controlant les principals fonts d'energia, sobretot després d'haver pres el port petrolier de Brega i la refineria de Zauia, i Trípoli, on es refugia Muammar al-Gaddafi va quedar assetjat pel sud, l'est i l'oest, sense maniobra per mar,[39] que és atacada el 21 d'agost, quan és capturat Saad al-Gaddafi i inicialment es creia que també Saïf al-Islam,[40] i es rendeix Mohamed al-Gaddafi, però escapa de seguida. La major part Tripoli cau amb facilitat el 22 d'agost, i el complex presidencial el 23, mentre els gaddafistes es concentren i fan forts a alguns barris de Trípoli i a Sirte,[41] amb forta activitat de franctiradors, mentre Gaddafi és amagat[42] i fuig a Sirte, que finalment cau el 20 d'octubre, i l'OTAN va bombardejar la caravana en què al-Gaddafi intentava fugir, però aquest va sobreviure a l'atac, i va ser linxat pels rebels i mort per un tret al cap.[43]

Baixes

modifica

Tot i que recomptes inicials donaven xifres més elevades, en 2013 el nou govern va donar comm a bons 4.700 morts i 2.100 desapareguts.[44]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «Mor tirotejat el cap militar dels rebels libis». El Punt Avui, 11-07-2029. [Consulta: 11 agost 2022].
  2. ↑ BBC News - Libya: France jet destroys pro-Gaddafi plane
  3. ↑ Libya Live Blog - March 24 | Al Jazeera Blogs
  4. ↑ «Gaddafi's Military Capabilities». Al Jazeera English. [Consulta: 4 març 2011].
  5. ↑ «Ferocious Battles in Libya as National Council Meets for First Time». News, 06-03-2011. Arxivat de l'original el 2019-08-22. [Consulta: 25 març 2011].
  6. ↑ «Libya's Tribal Revolt May Mean Last Nail in Coffin for Qaddafi». BusinessWeek. [Consulta: 25 febrer 2011].
  7. ↑ Levinson, Charles. «Egypt Said to Arm Libya Rebels - WSJ.com». Online.wsj.com. Arxivat de l'original el 2011-03-19. [Consulta: 19 març 2011].
  8. ↑ «Egyptian Special Forces Secretly Storm Libya». Daily Mirror [UK], 03-03-2011.
  9. ↑ «Gulf bloc: Qatar, UAE in coalition striking Libya». Associated Press, 21-03-2011 [Consulta: 21 març 2011].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ «Is Libya's Gaddafi turning to foreign mercenaries? | News by Country | Reuters». Arxivat de l'original el 2011-11-30. [Consulta: 25 març 2011].
  11. ↑ Has Gaddafi unleashed a mercenary force on Libya? | World news | The Guardian
  12. ↑ «Libya's Alleged Foreign Mercenaries: More Gaddafi Victims? - Yahoo! News». Arxivat de l'original el 2011-02-26. [Consulta: 26 febrer 2011].
  13. ↑ Gaddafi recruits "African mercenaries" to quell protests
  14. ↑ Libya: African mercenaries 'immune from prosecution for war crimes' - Telegraph
  15. ↑ Shadid, Anthony «Libya Protests Build, Showing Revolts' Limits». The New York Times, 18-02-2011 [Consulta: 22 febrer 2011].
  16. ↑ «Gaddafi Defiant as State Teeters». Africa. Al Jazeera English, 23-02-2011 [Consulta: 23 febrer 2011].
  17. ↑ «Middle East and North Africa Unrest». BBC News, 24-02-2011 [Consulta: 24 febrer 2011].
  18. ↑ 18,0 18,1 Avui, Els opositors a Gaddafi constitueixen un govern interí libi, 23 de març del 2011.
  19. ↑ «Free Press Debuts in Benghazi». Magharebia, 28-02-2011 [Consulta: 3 març 2011].
  20. ↑ Timpane, John «Twitter and Other Services Create Cracks in Gadhafi's Media Fortress». The Philadelphia Inquirer, 28-02-2011 [Consulta: 3 març 2011].
  21. ↑ «Libya Protests: Gaddafi Embattled by Opposition Gains». BBC News, 24-02-2011.
  22. ↑ «Libya's Bloody Rebellion Turns into Civil War». Irish Independent, 06-03-2011 [Consulta: 6 març 2011].
  23. ↑ «World Powers Edge Closer to Gadhafi Solution». The Vancouver Sun, 28-02-2011 [Consulta: 3 març 2011].
  24. ↑ «Ghaddafi's Control Reduced to Part of Tripoli». afrol News, 27-02-2011.
  25. ↑ «Experts Disagree on African Mercenaries in Libya». Voice of America, 01-03-2011 [Consulta: 3 març 2011].
  26. ↑ «Where Gadhafi's Name Is Still Gold». The Wall Street Journal, 26-02-2011.
  27. ↑ Security Council authorizes ‘all necessary measures' to protect civilians in Libya UN New Centre
  28. ↑ «Libya declares ceasefire». New Statesman.
  29. ↑ «Libya Live Blog - March 18». Al Jazeera, 18-03-2011 [Consulta: 7 abril 2011].
  30. ↑ «Gaddafi avança ràpidament cap a Bengasi malgrat declarar un alto el foc». El Periódico de Catalunya, 18-03-2011.
  31. ↑ «La televisió líbia parla de 48 morts en les primeres hores de l'atac de la coalició internacional». ara, 11-03-2020 [Consulta: 21 març 2011].
  32. ↑ Caroline Wyatt «Ataque a Libia, la arriesgada apuesta de la ONU» (en castellà). BBC Mundo. BBC, 11-03-2020 [Consulta: 21 març 2011].
  33. ↑ «La coalició aliada controla l'espai d'exclusió aèria a Líbia». Avui, 11-03-2021 [Consulta: 21 març 2011].
  34. ↑ «L'OTAN comandarà les operacions militars a Líbia». Avui, 11-03-2025 [Consulta: 25 març 2011].
  35. ↑ «Els rebels libis s'acosten a un dels feus de Gaddafi». Ara, 11-03-2027 [Consulta: 27 març 2011].
  36. ↑ [enllaç sense format] http://www.moneyzebra.com, "It only allows the passage of those with heavy weapons. The unarmed civilians can not pass,", www.moneyzebra.com
  37. ↑ Chivers, C.J. «Qaddafi Troops Fire Cluster Bombs Into Civilian Areas». The New York Times, 15-04-2011 [Consulta: 16 abril 2011].
  38. ↑ font:, Agències «Gaddafi ataca Misrata amb bombes de dispersió espanyoles». AVUI, 16-04-2011 [Consulta: 16 abril 2011].
  39. ↑ «Gaddafi es prepara per a una “última batalla” a Trípoli». El Punt Avui, 11-08-2021. [Consulta: 11 agost 2022].
  40. ↑ «El Tribunal Penal Internacional confirma la detenció de Saif al-Islam». Ara, 22∕8∕2011. [Consulta: 22∕8∕2011].
  41. ↑ «Els gaddafistes es fan forts als últims bastions i els rebels asseguren que els controlaran "en qüestió de dies"». Ara, 18∕9∕2011. [Consulta: 18∕9∕2011].
  42. ↑ «Els rebels diuen que Gaddafi i el seu fill podrien ser en un apartament de Trípoli». Ara, 11-08-2025. [Consulta: 11 agost 2025].
  43. ↑ «El govern de Líbia retarda l'enterrament de Gaddafi». El Punt Avui, 22-10-2011. [Consulta: 22 octubre 2011].
  44. ↑ Black, Ian. «Libyan revolution casualties lower than expected, says new government» (en anglès). The Guardian, 08-01-2013. [Consulta: 13 octubre 2020].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra Civil de Líbia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_Civil_de_Líbia_(2011)&oldid=33973071»