Guadasséquies

Guadasséquies
	Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	38° 55′ 26″ N, 0° 29′ 10″ O / 38.923888888889°N,0.48611111111111°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Vall d'Albaida
Capital	Guadasequies (en)
Població humana
Població	480 (2023) (160 hab./km²)
Gentilici	guadassequià, guadassequiana
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	3 km²
Altitud	180 m
Limita amb	Xàtiva ; Sempere ; Benigànim ; l'Olleria ; Alfarrasí ; Bellús ; la Pobla del Duc
Partit judicial	Ontinyent
Organització política
• Alcaldessa	Virginia Contreras Caballero (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46839
Codi INE	46138
Codi ARGOS de municipis	46138
Lloc web	guadasequies.es

Guadasséquies, també coneguda com a Vorasséquies, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida. El gentilici dels seus habitants és guadassequians o vorassequians.

Geografia

Situat a la ribera del riu Albaida. El terreny és pla, encara que amb ondulacions entre les quals destaquen la muntanya de la Serreta, el turó de Molló i la lloma de Casa Marau. El límit municipal és solcat pel riu Albaida, de sud a nord, i el barranc de Garrofero, per l'oest.

La població es troba en terreny pla, encara que lleugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est. A causa de la construcció del pantà de Bellús, la part baixa del terme municipal es troba en una zona inundable, per la qual cosa el nivell de l'aigua i les terres inundades varien considerablement segons les estacions.

Des València, s'accedix a Guadasséquies a través de la A-7 per enllaçar amb la N-340.

Municipis limítrofs

	Nord: Bellús, Xàtiva Serra Grossa
Oest: l'Olleria Serra Grossa		Est: Benigànim i la Pobla del Duc Embassament de Bellús
	Sud: Alfarrasí i Sempere Benicadell

Història

En el camí de Xàtiva s'han trobat restes d'atuells de terra sigillata, i en el paratge del Carasol o la Redona hi ha vestigis d'una vil·la romana. No apareix en el "Llibre del Repartiment" de la conquesta de Jaume I, però en 1353 va ser adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrab, origen de la població, per compra a Pere el Cerimoniós. Al segle xvi posseïa el senyoriu Ramon Sanz de la Llosa i San Ramon; va passar després als Cruïlles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius al segle xix. Va pertànyer a Xàtiva i a la governació del Xúquer fins a 1707, després passaria a formar part de la Província de Xàtiva fins a 1833 quan es va independitzar com a municipi en el context de la nova divisió territorial d'Espanya..

Economia

Predominantment industrial, amb dos polígons industrials en els quals predomina les relacionades amb productes químics i fertilitzants, plàstics, el tèxtil i indústries menors bastant diversificades.

En les terres de regadiu, regades pel riu Albaida, es cultiva blat, dacsa, hortalisses i fruiters. Les de secà es destinen a la vinya, olivar i altres fruiters.

Demografia

Evolució demogràfica
1842	1857	1860	1877	1887	1897	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2011	2021
245	294	300	277	348	358	375	325	334	333	337	358	346	360	358	405	437	459

El poblament actual va tenir el seu origen en les alqueries islàmiques de Benimantell i Wad as-Sákkar ("el riu ebri"). La primera es va despoblar al segle xiv; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, el 1609 per la llei d'expulsió dels moriscos. Repoblada per cristians de Xàtiva (23 llars en 1646), es desenvoluparia molt lentament fins a arribar a les 52 famílies de 1792, els 325 habitants de 1900 i els 385 de 1940.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP), 1 de Compromís per Guadasséquies (Compromís), 1 del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Guadasséquies
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular	Virginia Contreras Caballero	160	48,19 %	4 ( -1)
	Compromís per Guadasséquies: Compromís Municipal	Venanci Valiente Gandia	77	23,19 %	1 ( 1)
	Partit Socialista Obrer Espanyol	Romualdo Peris Garcia	52	15,66 %	1 ( -1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania	Ana Isabel Vidal Gómez	41	12,35 %	1 ( 1)
	Vots en blanc		2	0,60 %
Total vots vàlids i regidors			332	100 %	7
	Vots nuls		3	0,90 %
Participació (vots vàlids més nuls)			335	91, 53 %**
Abstenció			31*	8,47 %**
Total cens electoral			366*	100 %**
Alcalde: Virginia Contreras Caballero Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots del PP^[1])
Fonts: Generalitat Valenciana.^[2] JEZ de Xàtiva.^[3] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2019 l'alcaldessa de Guadasséquies és Virginia Contreras Caballero del Partit Popular (PP).^[4]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Santiago Julià Jornet	CI^[a]	19/04/1979	--
1983–1987	Alfonso Valls Esparza	PDL	28/05/1983	--
1987–1991	Alfonso Valls Esparza	UV	30/06/1987	--
1991–1995	Vicente Castelló Ferrando	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Vicente Castelló Ferrando	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Carmen Vidal Vallés	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Carmen Vidal Vallés	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Carmen Vidal Vallés	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Carmen Vidal Vallés	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Carmen Vidal Vallés	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Virginia Contreras Caballero	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[4]

Monuments i llocs d'interés

Ermita del crist de l'Empar.

Antiga Església-Museu Parroquial. Data del segle xviii-xix i està dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança. Completament restaurada i amb un bell entorn natural.

Ermita del Crist. Data de 1906 en substitució de l'antiga, en ella es guarda el llenç del Crist de l'Empar del segle xvii.

Zona Embassament de Bellús. Es va construir l'any 1995 en el llit del riu Albaida formant una llacuna artificial amb una flora i fauna autòctona singular.

Festes

Festes Patronals. En honor de sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Empar. Se celebren entre el primer i segon cap de setmana d'agost amb revetlles, sopars populars a la plaça, processons i desfilada humorística.
Festa de la Mare de Déu de l'Esperança. Se celebren el 18 de desembre amb l'encesa d'una foguera al costat de l'antiga església i posterior sopar popular al seu voltant. Actes dedicats especialment a la gent gran de la població.
Festa de Sant Antoni Abat. El cap de setmana més proper que al 17 de gener (dia d'Antoni Abat), es realitza una foguera amb sopar popular, processó, benedicció d'animals, i jocs infantils durant tot el dia.