Viquipèdia

Gregorio Marañón y Posadillo

(S'ha redirigit des de: Gregorio Marañón)

Gregorio Marañón y Posadillo (Madrid, 19 de maig de 1887 – ibídem, 27 de març de 1960) va ser un metge endocrí, científic, historiador, escriptor i pensador espanyol pertanyent a l'anomenada generació del 14, les obres del qual en els àmbits científic i històric van tenir una gran rellevància internacional.[1] Durant un llarg període va dirigir la càtedra d'endocrinologia a l'Hospital Central de Madrid.[2] Va ser acadèmic de nombre de cinc de les vuit Reials Acadèmies d'Espanya (de la llengua, de la Història, de les Belles arts, Nacional de Medicina i de Ciències Exactes, Físiques i Naturals).

Plantilla:Infotaula personaGregorio Marañón y Posadillo
Imatge
(1929) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Gregorio Marañón Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1887 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1960 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo 40° 24′ 14″ N, 3° 43′ 34″ O / 40.403761°N,3.726181°O / 40.403761; -3.726181 Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
6 juliol 1931 – 2 maig 1933 (renúncia)

Circumscripció electoral: Zamora
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perEndocrinologia, Sexologia, Historia
Activitat
Camp de treballEndocrinologia i psicologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMedicina
OcupadorUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia Espanyola
Unió Ibero-Americana
Real Academia Galega (membre corresponent)
Reial Acadèmia Nacional de Medicina
Academia Brasileira de Letras (membre corresponent)
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
Reial Acadèmia de la Història
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
MovimentGeneració de 1914 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
7 novembre 1918Un llamamiento. Unión Democrática Española para la Liga de la Sociedad de Naciones Libres Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDolores Moya Modifica el valor a Wikidata
FillsGregorio Marañón Moya Modifica el valor a Wikidata
PareManuel Marañón Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer a Madrid el 19 de maig de 1887, ciutat on va morir el 27 de març de 1960. El seu pare era un jurista càntabre i la seva mare era d'origen gadità i va morir de part quan Gregorio Marañón comptava 3 anys. A partir dels 5 anys la família passava els estius a Santander on alternaven amb Marcelino Menéndez y Pelayo José María de Pereda i Benito Pérez Galdós. Es va casar amb Dolores Moya el 1911 i van tenir tres filles i un fill (Carmen, Belén, María Isabel i Gregorio, marquès de Marañón).

Home auster, humanista i liberal, és considerat com un dels més brillants intel·lectuals espanyols del segle xx.[3] A més de la seva erudició, va destacar pel seu elegant estil literari. Com altres intel·lectuals de l'època,[4] es va implicar política i socialment: va combatre la dictadura de Primo de Rivera (condemnat a un mes de presó) i es va manifestar crític amb el comunisme, va donar suport en un primer moment la Segona República encara que no va trigar a criticar-la per la seva incapacitat de conjuminar a tots els espanyols,[5] en decantar-se cada vegada més cap a l'extrema esquerra. Va mantenir a tot moment, des del seu compromís amb la dignitat humana, una actitud crítica cap als excessos de tots dos bàndols en el drama de la guerra civil espanyola, la qual cosa en el Madrid del Front Popular va posar en greu perill la seva vida.

Possiblement després d'allunyar-se de Madrid —entorn de gener de 1937— i davant la requisitoria de la seva opinió sobre l'Espanya republicana, Marañón va expressar en una reunió d'intel·lectuals francesos el següent:

« No cal esforçar-se molt, amics meus; escoltin vostès aquest argument: el vuitanta-vuit per cent del professorat de Madrid, València i Barcelona [les tres universitats que, al costat de la de Múrcia, havien quedat en mans dels republicans] ha hagut de fugir a l'estranger, abandonar Espanya, escapar a qui més pugui. I saben vostès per què? Senzillament perquè temien ser assassinats pels rojos, malgrat que molts dels intel·lectuals amenaçats eren tinguts per homes d'esquerra.[6] »

En l'article titulat Liberalismo y comunismo, publicat a Revue de Paris el 15 de desembre de 1937, va manifestar amb claredat el seu canvi de posició respecte de la Segona República:

« [...] En la història hi ha una cosa absolutament prohibida: jutjar el que hagués succeït de no haver succeït el que va succeir. Però el que no admet dubte és que les profecies de les dretes extremes o monàrquiques que s'oposaven a la República es van realitzar per complet: desordre continu, vagues immotivades, crema de convents, persecució religiosa, exclusió del poder dels liberals que havien patrocinat el moviment i que no es prestaven a la política de classes; negativa a admetre en la normalitat a les gents de dreta que de bona fe van acatar el règim, encara que, com és natural, no se sentissin inflamades de republicanisme extremista. El liberal va sentir aquestes profecies amb menyspreu suïcida. Seria avui faltar inútilment a la veritat ocultar-ho. Diversos segles d'èxit en la governació dels pobles —alguns encara no extingits, com els de les democràcies anglesa i nord-americana—, havien donat al liberal una excessiva, de vegades petulant, confiança en la seva superioritat. La gairebé totalitat de les estàtues que als carrers d'Europa i d'Amèrica ensenyen a les gents el culte dels grans homes, tenen escrit en el seu sòcol el nom d'un liberal. Qualsevol que sigui l'avenir polític d'Espanya, no hi ha dubte que en aquesta fase de la seva història va ser el reaccionari i no el liberal, acostumat a vèncer, el que va encertar.[7] »
— Gregorio Marañón

Des de desembre de 1936 fins a tardor de 1942, Marañón va viure fora d'Espanya, en un exili de fet a París. De tornada a Espanya la dictadura - com va fer amb altres intel·lectuals - va utilitzar la seva figura per millorar la seva imatge exterior. En general, el franquisme va respectar la seva figura. Segons Miguel Artola Gallego, el 1987, la major aportació política de Marañón va ser sens dubte haver aixecat la bandera de la llibertat, en una època en què pocs o cap podien fer-ho, entenent per liberalisme el contrari a una adcripció política determinada. Referent a això, ell mateix diria: Ser liberal és, precisament, aquestes dues coses: primer, estar disposat a entendre's amb qui pensa d'una altra manera; i segon, no admetre mai que el fi justifica els mitjans, sinó que al contrari, són els mitjans els que justifiquen el fi. El liberalisme és, ja que, una conducta i, per tant, és molt més que una política. (Pròleg del seu llibre Ensayos liberales, 1946)

Després de la revolta estudiantil de 1956, va encapçalar, al costat de Menéndez Pidal, els primers manifestos que denunciaven des de l'interior la situació política i sol·licitaven el retorn dels exiliats.[8]

 
El doctor Gregorio Marañón en un racó de la seva biblioteca. De la revista Caras y Caretas, 17 de gener de 1931.

La seva contribució a la medicina es va centrar aviat en l'endocrinologia, de la qual va ser un dels seus precursors,[9] sent molt importants els seus treballs sobre la fisiologia i les patologies de la glàndula tiroide.[10] Va escriure el primer tractat de medicina interna a Espanya, juntament amb el Dr. Hernando, i el seu llibre Manual de diagnóstico etiológico (1946) va ser un dels llibres de medicina més difós a tot el món pel seu nou enfocament en l'estudi de les malalties i per les seves infinites i inèdites aportacions clíniques.

A més de la seva dedicació intensa a la medicina, com assagista va escriure sobre gairebé tot: història, art, viatges, sexualitat,[11] la cuina, l'esport, el vestit, el pentinat, el calçat, etc.[12] Però si bé l'aportació de Marañón és inesborrable en l'àmbit de la ciència, la qual cosa fa eterna, universal i encara més singular la seva obra, és el descobriment i la descripció del nivell ètic, moral, religiós, cultural, històric... en definitiva “humà”, que l'acompanya.

En les seves obres va analitzar, amb un gènere literari singular i inèdit: «assaig biològic», les grans passions humanes a través de personatges històrics,[13] i les seves característiques psíquiques i fisiopatológicas: la timidesa en el seu llibre Amiel, el ressentiment a Tiberio, el poder a El Conde Duque de Olivares, la intriga i la traïció política en Antonio Pérez -un dels elaboradors de la llegenda negra espanyola-, el «donjuanisme» a Don Juan, etc.

Va ser admès i va col·laborar en cinc de les vuit reials acadèmies espanyoles. L'empremta de Marañón és, en paraules de Ramón Menéndez Pidal, «inesborrable» tant en l'àmbit de la ciència com en els qui el van tractar.

Com a escriptor s'ocupà de molts diversos temes: història,[14] art, la cuina, la vestimenta, les masses... i creà un gènere literari propi el de l'"assaig biològic" on descriu les grans passions humanes a través de personatges històrics i les seves característiques psíquiques i fisiopatològiques.

Cronologia

modifica

Obres (llibres)

modifica

Medicina

modifica
  • La sangre en los estados tiroideos (1910)[29]
  • Investigaciones anatómicas sobre el aparato paratiroideo del hombre (1911)
  • Las glándulas de secreción interna y las enfermedades de la nutrición (1913)
  • La doctrina de las secreciones internas. Su significación biológica y sus aplicaciones a la clínica (1915)
  • Manual de Medicina Interna (1916)
  • La edad crítica (1919)
  • Problemas actuales de la doctrina de las secreciones internas (1922)
  • Gordos y flacos (1926)
  • Tres ensayos sobre la vida sexual (1926)
  • Estados prediabéticos (1927)[30]
  • El bocio y el cretinismo (1927)
  • El problema de las febrículas (1927)
  • Manual de enfermedades del tiroides (1929)
  • La diabetes insípida (1929)
  • Los accidentes graves de la enfermedad de Addison (1929)
  • Los estados intersexuales en la especie humana (1929)
  • El problema social de la infección (1929)
  • Amor conveniencia y eugenesia (1929)
  • Endocrinología (1930)
  • La evolución de la sexualidad y los estados intersexuales (1930)
  • Estudios de fisiopatología sexual (1931)
  • Amiel. Un estudio sobre la timidez (1932)[31]
  • Once lecciones sobre reumatismo (1933)
  • Los problemas clínicos de los casos fáciles (1937)
  • El climaterio de la mujer y del hombre (1937)
  • Estudios de endocrinología (1938)
  • Manual de las enfermedades endocrinas y del metabolismo (1939)
  • Estudios sobre Fisiopatología hipofisaria (1940)
  • Nuevos problemas clínicos de las secreciones internas (1940)
  • El diagnóstico precoz en endocrinología (1940)
  • Alimentación y regímenes alimentarios (1942)
  • Relatos de endocrinología (1944)
  • Manual de diagnóstico etiológico (1946)
  • Crítica de la Medicina dogmática (1950)
  • Diecisiete lecciones sobre reumatismo (1951)
  • El crecimiento y sus trastornos (1953)
  • La medicina y nuestro tiempo (1954)
  • Fisiopatología y clínica endocrinas (1955)

Història

modifica
  • Ensayo biológico sobre Enrique IV de Castilla y su tiempo (1930)[32]
  • Las ideas biológicas del Padre Feijoo (1934)
  • España y la historia de América (1935)
  • Vocación y ética (1936)
  • El Conde-Duque de Olivares. La pasión de mandar (1936)
  • Tiberio. Historia de un resentimiento (1939)
  • Tiempo viejo y tiempo nuevo (1940)
  • Don Juan. Ensayo sobre el origen de su leyenda (1940)
  • Luis Vives. Un español fuera de España (1942)
  • Antonio Pérez. El hombre, el drama, la época (1947)
  • Españoles fuera de España (1947)
  • Los procesos de Castilla contra Antonio Pérez (1947)
  • Cajal. Su tiempo y el nuestro (1950)
  • El marqués de Valdecilla (1951)
  • Efemérides y comentarios (1955)
  • El Greco y Toledo (1957)
  • Los tres Vélez, una historia de todos los tiempos (1960, publicat el 1962)
  • Expulsión y diáspora de los moriscos españoles (manuscrit inèdit trobat el 1980)

Pensament

modifica
  • Biología y feminismo (1920)
  • Sexo, trabajo y deporte (1925)
  • Raíz y decoro de España (1933)
  • Vocación y ética (1935)
  • Psicología del gesto (1937)
  • Crónica y gesto de la libertad (1938)
  • Elogio y nostalgia de Toledo (1941)
  • Vida e historia (1941)
  • Ensayos liberales (1946)
  • Españoles fuera de España (1947)
  • El alma de España (1951)

Referències

modifica
  1. ↑ Villanueva-Meyer, M «El Dr. Gregorio Marañón (1887-1960): Médico, endocrinólogo, humanista y liberal» (en castellà). Rev Galenus, 2016; 60 (5), pàgs: 8. ISSN: 2159-9203 [Consulta: 25 agost 2021].
  2. ↑ López Vega, A «Gregorio Marañón y el nacimiento de la endocrinología en España» (en castellà). Rev Circunstancia, 2009 Maig; 7 (19), pàgs: 11. ISSN: 1696-1277 [Consulta: 7 novembre 2021].
  3. ↑ Herreros Ruiz-Valdepeñas, Benjamín; Gargantilla Madera, Pedro; Bandrés Moya, Fernando (Coords.). Gregorio Marañón; cumbre y síntesis para el siglo XXI (en castellà). Madrid, España: Fundación Tejerina, Serie Humanidades Médicas - ADEMAS Comunicación Gràfica, 2008; Colección Docencia universitaria, p. 7. ISBN 978-84-936577-3-4 [Consulta: 18 febrer 2012]. «Gregorio Marañón es sin duda una de las personalidades más influyentes y brillantes del siglo XX en España y, si cabe, de la cultura europea. Su inmensa obra abarca temáticas tan diversas y difíciles de tratar como la medicina, las manifestaciones artísticas del momento, la filosofía o la historia. De hecho, era académico de cinco academias, algo inaudito [...] Pero no solo fue un autor prolífico, es que además sus obras poseían una calidad y originalidad únicas.» 
  4. ↑ García de Cortázar, Fernando. «La escisión de los intelectuales ante Primo de Rivera: liberalismo o dictadura» (en castellà). ABC, 12-05-2014. [Consulta: 25 agost 2021].
  5. ↑ Exilios. Los éxodos políticos en la Historia de España, siglos XV a XX. Madrid: Sílex, 2007, p. 229. ISBN 978-84-7737-189-2 [Consulta: 8 juny 2013]. «Unos días más tarde de su partida, el 10 de enero de 1937, aludiendo a los excesos vividos, Marañón rectificaba una trayectoria previa de compromiso con la República. No era tanto una inequívoca filiación monárquica, cuanto una perspectiva crítica de las limitaciones mostrada por la República en su capacidad de incorporación e inclusión en el cuerpo nacional de sectores sociales hasta esos momentos excluidos de la plena condición ciudadana [...]» [Enllaç no actiu]
  6. ↑ Vegas Latapié, Eugenio. Los caminos del desengaño. Memorias políticas 2: 1936-1938. Madrid: Tebas, 1987, p. 264. ISBN 978-84-7273-135-6. 
  7. ↑ Marañón, Gregorio. «Liberalismo y comunismo», 1937. [Consulta: 19 setembre 2015].
  8. ↑ Marañón y Bertrán de Lis, G: López-Vega, A «El último Marañón» (en castellà). Revista de Occidente, 2010 Abr; 247, pp: 5-14. ISSN 0034-8635 [Consulta: 25 agost 2021].
  9. ↑ Balaguer Perigüell, E «Marañón y la Medicina en España» (en castellà). Arbor, 2013; 189 (759), pp: a002. ISSN 0210-1963. DOI: 10.3989/arbor.2013.759n1001 [Consulta: 25 agost 2021].
  10. ↑ Gastañaga, M «Contribuciones más relevantes a la tiroidología española» (en castellà). Endocrinol Nutr, 2005 Abr; 52 (4), pp: 184-188. DOI: 10.1016/S1575-0922(05)71011-1. ISSN: 1579-2021 [Consulta: 24 novembre 2021].
  11. ↑ Castejón Bolea, R «Marañón y la identidad sexual: biología, sexualidad y género en la España de la década de 1920» (en castellà). Arbor, 2013; 189 (759), pp: a005. Arxivat de l'original el 8 de gener 2022. DOI: 10.3989/arbor.2013.759n1004. ISSN: 1988-303X [Consulta: 8 gener 2022].
  12. ↑ Burgos Ortega, I «Gregorio Marañón: sexo, trabajo y deporte» (en castellà). Ágora para la Educación Física y el Deporte, 2001 Set; 1, pp: 97-102. ISSN: 1578-2174 [Consulta: 19 agost 2021].
  13. ↑ del Olmo Ibáñez, MT «Teoría y praxis de la biografia: Gregorio Marañón -Tesi doctoral-» (en castellà). Facultad de Filosofía y Letras, Departamento de Filología Española, Lingüística General y Teoría de la Literatura. Universidad de Alicante, 2014; Gen 30, págs: 935 [Consulta: 7 gener 2022].
  14. ↑ López Vega, A «Marañón, historiador» (en castellà). Arbor, 2013; 189 (759), pp: a008. ISSN 0210-1963. DOI: 10.3989/arbor.2013.759n1007 [Consulta: 25 agost 2021].
  15. ↑ López Vega, A «La cuestión sociosanitaria en la obra de Marañón en el contexto de la lucha contra las enfermedades infecciosas» (en castellà). Asclepio, 2011 Jul-Des; 63 (2), pp: 477-505. DOI: 10.3989/asclepio.2011.v63.i2.509. ISSN: 1988-3102 [Consulta: 7 novembre 2021].
  16. ↑ Ruiz Hernández, I; Herrera Suárez, AI; Méndez Alonso, AY «Dr. Joseph Jules François Babinski. Reseña histórica» (en castellà). Rev Med Electrón, 2010 Nov; 32 (6), pp: 1-7. ISSN: 1684-1824 [Consulta: 8 agost 2021].
  17. ↑ Verdú, Pepe. «A través de Las Hurdes, tras los pasos de Alfonso XIII» (en castellà). La Vanguardia, 26-06-2019. [Consulta: 25 agost 2021].
  18. ↑ Marañón Bertrán de Lis, G. «Un nido para el mejor humanismo» (en castellà). Babelia. El País, 13-10-2015. [Consulta: 7 gener 2022].
  19. ↑ Marañón Bertrán de Lis, G. «El cigarral de Marañón» (en castellà). Opinión. ABC, 21-03-2010. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2021. [Consulta: 15 novembre 2021].
  20. ↑ Hemeroteca BNE: La Voz, 25 de novembre de 1927
  21. ↑ Marañón, G; Ortega y Gasset, J; Pérez de Ayala, R «Un manifiesto: Agrupación al Servicio de la República» (en castellà). El Sol, 1931 Feb 10; XV (4.211), pàg: 12 [Consulta: 8 octubre 2021].
  22. ↑ Tusell Gómez, Ruiz Manjón i García Queipo de Llano, 1981-1982, p. 261.
  23. ↑ Asociación de Amigos de la Unión Soviética
  24. ↑ Binns, N «¿El ‘sabio’ o el ‘traidor’? Gregorio Marañón entre los intelectuales de Uruguay (Montevideo, 1937)» (en castellà). Rev Filol Rom, 2011; An 7, pàgs: 69-76. DOI: 10.5209/rev_RFRM.2011.38687. ISSN: 1988-2815 [Consulta: 25 setembre 2021].
  25. ↑ Santesmases, MJ «From prophylaxis to atomic cocktail: Circulation of radioiodine» (en anglès). Dynamis, 2009; 29, pp: 337-363. ISSN: 2340-7948 [Consulta: 23 novembre 2021].
  26. ↑ Marañón, G «Discurso inaugural del Centro de Investigaciones Biológicas» (en castellà). Centro Superior de Intestigaciones Científicas, 1958; Feb 8 (002), pàgs: 14 [Consulta: 25 setembre 2021].
  27. ↑ Fernández Teijeiro, JJ. «Gregorio Marañón, huella perenne» (en castellà). Opinión. El Diario Montañés, 01-04-2010. [Consulta: 8 gener 2022].
  28. ↑ Jácome Roca, A «Perspectiva de don Gregorio Marañón a los 61 años de su muerte» (en castellà). Revista Colombiana de Endocrinología, Diabetes y Metabolismo, 2020 Des; 7 (4), pp: 302-307. ISSN: 2389-9786 [Consulta: 7 agost 2021].
  29. ↑ Marañón y Posadillo, G «La sangre en los estados tiroideos -Tesi doctoral-» (en castellà). Facultad de Medicina. Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid, 1910; Des 20, pàgs: 144. ID:11037 [Consulta: 13 agost 2021].
  30. ↑ Blázquez-Fernández E, Velázquez E, Ruiz-Albusac JM, Hurtado-Carneiro V, Le Baut Y «El síndrome metabólico y la resistencia a la acción de la insulina: de Marañón a nuestros días» (en castellà). Anales RANM, 2018 Set 3; 135 (1), pp: 77–83.. DOI: 10.32440/ar.2018.135.01.rev13. ISSN: 2605-2512 [Consulta: 8 gener 2022].
  31. ↑ de Andrés Tripero, T «Timidez patológica, un impedimento para enamorase: “Amiel” de Gregorio Marañón» (en castellà). E-Innova BUCM, 2011 Jul; 11, pàgs: 2. ISSN: 2172-9204 [Consulta: 25 setembre 2021].
  32. ↑ Marañón y Posadillo, G «Ensayo biológico sobre Enrique IV de Castilla» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia, 1930; 96, pàgs: 11-93 [Consulta: 19 agost 2021].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons  
 
Viquidites
 Viquidites


Premis i fites
Precedit per:
Nicolás Rodríguez Abaytúa 		 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina
Medalla 26
1922-1960 		Succeït per:
Carlos Blanco Soler
Precedit per:
Santiago Ramón y Cajal 		 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 17
1934-1960 		Succeït per:
Clemente Sáenz García
Precedit per:
Juan Armada y Losada 		 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira K
1934-1960 		Succeït per:
Samuel Gili Gaya
Precedit per:
Jerónimo López de Ayala y Álvarez de Toledo y del Hierro
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 33
1934 - 1960 		Succeït per:
José Camón Aznar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gregorio_Marañón_y_Posadillo&oldid=34010441»