Viquipèdia

Gianfranco Rosi

Gianfranco Rosi (dʒaɱˈfraŋko ˈrɔːzi; Asmara 30 de novembre de 1963) és un documentalista italo-estatunidenc.[1][2] El seu documental Sacro GRA (2013) vs guanyar el Lleó d'Or al 70a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, mentre que el seu documental de 2016 Fuocoammare va guanyar l'Os d'Or al 66è Festival Internacional de Cinema de Berlín. Rosi és l'únic documentalista que va guanyar dos màxims premis als tres grans festivals de cinema europeus (Venècia, Berlín i Cannes) i és l'únic director a més de Michael Haneke, Ang Lee, Ken Loach, i Jafar Panahi.

Plantilla:Infotaula personaGianfranco Rosi
Imatge
Biografia
Naixement30 novembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Asmara (Eritrea) Modifica el valor a Wikidata
FormacióNew York University Tisch School of the Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, director de fotografia, realitzador de documentals, director de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1993 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Premis
IMDB: nm0742941 Allocine: 254924 Allmovie: p193239 TMDB.org: 224452 Modifica el valor a Wikidata

També va ser nominat a l'Oscar a la millor pel·lícula documental per Fuocoammare.

Primers anys

modifica

Gianfranco Rosi va néixer el 1963 a Asmara, aleshores a lacolònia d'Eritrea.[2][3] El seu pare italià hi treballava com a gerent de secció estrangera per a un banc propietat de l'IRI.[3] A causa de l'amenaça de la guerra de la independència d'Eritrea, els seus pares el van tornar a Itàlia quan tenia 11 anys.[2][4][5] Va créixer a Itàlia i a Turquia.[1][2][3] Als 19 anys, Rosi va abandonar la Universitat de Pisa, on estudiava medicina, per assistir a la New York University Film School.[3] Es va quedar als Estats Units, aconseguint finalment la doble ciutadania.[1][2]

Carrera

modifica

Després de graduar-se, Rosi va trobar el seu primer llargmetratge després que li diguessin que Miami, on va rodar la seva pel·lícula estudiantil, recordava Benares, la ciutat santa de l'Índia on els hindús van a morir.[2] Va passar cinc anys allà documentant la vida als marges del Ganges,[3][6][7] donant lloc a Boatman (1993), que es va presentar a diversos festivals internacionals de cinema, inclosos Sundance, Locarno, Toronto i el Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam

La seva següent pel·lícula Below Sea Level es va rodar al llarg de quatre anys entre els residents de la comunitat no incorporada de Slab City (Califòrnia).[3][6] Va guanyar el premi al millor documental de la secció Orizzonti a la 65a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[8]

 
Rosi a la 66a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.

Després d'haver-se fet amic de l'autor Charles Bowden durant la producció de Below Sea Level, a Rosi se li va oferir fer una pel·lícula a partir de l'article The Sicario (2009) de la Harper's Magazine i va dirigir El Sicario, Room 164, una conversa cara a cara amb un sicari del càrtel de Juárez acusat de 200 assassinats.[6][5][9] Es va estrenar en competició a la secció Orizzonti a la 67a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[8]

Després Rosi va tornar a Itàlia per treballar a Sacro GRA (2013), per al qual va viure durant gairebé tres anys en un remolc a prop del Grande Raccordo Anulare, una autopista circular de circumval·lació que engloba el centre de Roma, documentant les històries de la gent que l'envoltava.[3][10][11] La pel·lícula va ser el primer documental que es va presentar al concurs principal del Festival Internacional de Cinema de Venècia i va acabar guanyant el Lleó d'Or, el seu màxim guardó, convertint-se tant en el primer documental de la història de Venècia com en la primera pel·lícula italiana en 15 anys que va rebre el premi.[4][11]

Després l'Istituto Luce es va acostar a ell per fer un curtmetratge sobre el naufragi dels migrants de 2013 a l'illa italiana de Lampedusa, però Rosi aviat va desestimar el projecte d'un documental complet sobre el tractament que Itàlia havia fet de la crisi dels refugiats a Europa.[1][12] Va rodar Fuocoammare (2016) durant gairebé un any a Lampedusa, centrant-se en la crisi que vista a través de la gent de l'illa, com ara Samuele de 12 anys i el metge dels migrants Pietro Bartolo.[1][2][12][13] Va participar en la competició del 66è Festival Internacional de Cinema de Berlín, guanyant una vegada més el premi més alt del festival, l'Os d'Or,[1] i rebent una àmplia aclamació de la crítica internacional en el seu llançament.[12][13][14] La pel·lícula va ser el primer documental presentat per Itàlia per a la categoria de Millor pel·lícula estrangera a l'Oscar, tot i que no va aconseguir la nominació final, i va ser nominada al Millor Llargmetratge Documental als Premis Oscar de 2016.[5][12] També va guanyar el Premi del Cinema Europeu al millor documental.[15]

La seva següent pel·lícula Notturno (2020) es va rodar al llarg de tres anys entre aquells que vivien en zones de guerra entre Síria, Iraq, Kurdistan i el Líban.[16] S'estrenarà en competició a la 77a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[17]

Va formar part del jurat de la 71 edició de la Berlinale, format per sis directors, que ja han rebut l'Os d'Or.

Vida personal

modifica

Rosi té una filla, Emma (nascuda el 1999/2000),[18] d'un matrimoni anterior que va acabar a finals de la dècada de 2000.[3][4]

Filmografia

modifica
Any Títol Director Cinematògraf Guionista Productor Tècnic de so Notes
1993 Boatman Sí Sí Sí Sí[6] Documental
2008 Below Sea Level Sí Sí Sí Sí[6] Documental
2010 El Sicario, Room 164 Sí Sí Sí Documental
2013 Sacro GRA Sí Sí Sí Documental
2016 Fuocoammare Sí Sí story Sí Sí Documental
2020 Notturno Sí Sí story Sí Sí Documental

Premis i nominacions

modifica
Any Premi Categoria Treball Resultat Ref(s)
2009 Premis del Cinema Europeu Millor documental Below Sea Level Nominat
2013 Mostra Internacional de Cinema de Venècia Lleó d'Or Sacro GRA Guanyador [4]
2014 Premis del Cinema Europeu Millor documental Nominat [19]
2016 Festival Internacional de Cinema de Berlín Os d'Or Fuocoammare Guanyador [20]
Premi del Jurat Ecumènic Guanyador
Premis David di Donatello Millor pel·lícula Nominat [21]
Millor director Nominat
Premis del Cinema Europeu Millor documental Guanyador [15]
Premi People's Choice a la millor pel·lícula europea Nominat
2017 Premis Oscar Millor documental Nominat [22]
Premis César Millor documental Nominat [23]
2020 Festival Internacional de Cinema de Venècia Lleó d'Or Notturno Pendent [17]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Boille, Francesco «Fuocoammare raccontato da Gianfranco Rosi» (en italià). Internazionale, 23-02-2016 [Consulta: 12 agost 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Brocardo, Enrica «Gianfranco Rosi: «L'esodo dei migranti? Una vera mattanza»» (en italià). Vanity Fair Italia, 15-02-2016 [Consulta: 12 agost 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Pagani, Malcom. «Il regista di Sacro GRA risponde ai critici: “Curzio Maltese? Non l'avevo mai letto. Pupi Avati è come quelli che dicono che il jazz è ‘musica da negri’.”» (en italià), 23-09-2013. [Consulta: 12 agost 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Magliaro, Alessandra «Venezia: Rosi, Leone inaspettato» (en italià). ANSA, 08-09-2013 [Consulta: 12 agost 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Ugolini, Chiara «Gianfranco Rosi non ce l'ha fatta: "Fuocoammare è già un successo"» (en italià). La Repubblica, 27-02-2017 [Consulta: 15 agost 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Gianfranco Rosi interview about Below Sea Level» (en italià). kinodromo.org, 16-07-2013. [Consulta: 15 agost 2020].
  7. ↑ «Boatman». Time Out [Consulta: 15 agost 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Orizzonti verticali» (en italià). Il Sole 24 Ore, 28-07-2010 [Consulta: 8 setembre 2013].
  9. ↑ Hubert, Craig «Gianfranco Rosi and Charles Bowden on Murder in Mexico». Interview Magazine, 29-12-2011 [Consulta: 15 agost 2020].
  10. ↑ «Nicolò Bassetti, il viaggio continua: "Così andrà avanti l'idea Sacro GRA"» (en italià). La Repubblica, 28-09-2013 [Consulta: 15 agost 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 Pasetti, Anna Maria «Venezia 2013, Rosi racconta l'umanità intorno al Grande Raccordo Anulare» (en italià). Il Fatto Quotidiano, 05-09-2013 [Consulta: 15 agost 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Potenza, Alessandra «How Italy's Gianfranco Rosi made the stunning Oscar-nominated migrant doc Fire at Sea». The Verge, 24-01-2017 [Consulta: 12 agost 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 Talu, Yonca «Interview: Gianfranco Rosi». , 24-10-2016 [Consulta: 12 agost 2020].
  14. ↑ Thompson, Anne «Gianfranco Rosi Interview: The ‘Fire at Sea’ Director Discusses His Oscar-Shortlisted Documentary». IndieWire, 21-12-2016 [Consulta: 12 agost 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 Brown, Mark «Toni Erdmann sweeps the board at European film awards 2016». The Guardian, 11-12-2016 [Consulta: 12 agost 2019].
  16. ↑ «Notturno di Rosi in concorso a Toronto» (en italià). ANSA, 30-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  17. ↑ 17,0 17,1 Sharf, Zack. «Venice Film Festival 2020 Full Lineup: Luca Guadagnino, Chloe Zhao, Gia Coppola, and More». IndieWire, 28-07-2020. [Consulta: 28 juliol 2020].
  18. ↑ Calvini, Angela «Rosi: «A Lampedusa e Lesbo un Nobel condiviso»» (en italià). Avvenire, 23-02-2016 [Consulta: 12 agost 2020].
  19. ↑ «Nominations 2014». European Film Academy. [Consulta: 4 novembre 2014].
  20. ↑ «Prizes of the International Jury». Berlin Film Festival. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2018. [Consulta: 20 febrer 2016].
  21. ↑ «Sorpresa David: pieno di nomination Jeeg Robot e Non essere cattivo» (en italià). La Repubblica, 22-03-2016. [Consulta: 22 març 2016].
  22. ↑ «The 89th Academy Awards (2017) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 27 febrer 2017. [Consulta: 26 febrer 2017].
  23. ↑ Tartaglione, Nancy. «César Awards Nominations: Verhoeven's 'Elle', Ozon's 'Frantz' In The Lead», 24-01-2017. [Consulta: 24 gener 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gianfranco_Rosi&oldid=33915446»