George Roy Hill

George Roy Hill
Biografia
Naixement	20 desembre 1921 ; Minneapolis (Minnesota)
Mort	27 desembre 2002 (81 anys); Nova York
Causa de mort	malaltia de Parkinson
Formació	Universitat Yale ; HB Studio ; Blake School ; Silliman College (en)
Activitat
Ocupació	director de cinema, productor de cinema, realitzador, director de teatre, actor, guionista
Activitat	1948 -
Professors	Paul Hindemith
Carrera militar
Branca militar	Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica
Conflicte	Guerra de Corea ; Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1963) Joguines a les golfes; (1967) Millie; (1969) Butch Cassidy and the Sundance Kid; (1972) Escorxador núm. 5; (1973) El cop; (1977) Slap Shot; (1979) Una petita història d'amor; (1982) El món segons Garp ;
Família
Cònjuge	Louisa Horton (1951-?)
Premis
	(1973) Premi del Sindicat de Directors a la millor direcció, per l'obra El cop; (1973) Premi Hugo a la millor representació dramàtica, per l'obra Escorxador núm. 5; (1973) National Board of Review Award a la millor pel·lícula, per l'obra El cop; (1972) Oscar a la millor direcció, per l'obra El cop; (1972) Premi del Jurat del Festival de Canes, per l'obra Escorxador núm. 5; (1971) BAFTA a la millor pel·lícula, per l'obra Butch Cassidy and the Sundance Kid; (1971) BAFTA a la millor direcció, per l'obra Butch Cassidy and the Sundance Kid ;

George Roy Hill (Minneapolis, Minnesota, 20 de desembre de 1921 - Nova York, 27 de desembre de 2002) fou un director de cinema estatunidenc. Després de diverses experiències teatrals i televisives durant els anys cinquanta, el 1962 inicià una filmografia irregular amb alguns films reeixits. El més destacats han sigut Butch Cassidy and the Sundance Kid (1969) i El cop (1973), tots dos amb Paul Newman i Robert Redford com a protagonistes.^[1]

Biografia

Va néixer a Minneapolis, Minnesota; fill de George Roy Hill i Helen Frances Owens.^[2] Va estudiar música a la Universitat Yale i al Trinity College de Dublín. A la capital irlandesa Hill es va introduir en el món de la interpretació, actuant en el grup teatral de Cyril Cusack i interpretant obres a l'Abbey Theatre.

Després d'anar a la Segona Guerra Mundial i combatre en la Guerra de Corea, George Roy Hill es va dedicar a dirigir i escriure títols per a la pantalla petita, com la sèrie Kraft Television Theatre. Per tant, forma part de la generació que va sorgir dels drames televisius dels anys 50. Es va casar el 1951 amb Louisa Horton, actriu que va aparèixer en diversos episodis d'aquesta sèrie.

El 1962 dirigiria el seu primer film cinematogràfic, Period of Adjustment (1962), una comèdia dramàtica protagonitzada per Jane Fonda i Anthony Franciosa basada en una obra de Tennessee Williams. A Joguines a les golfes (1963), melodrama amb Dean Martin, Geraldine Page i Yvette Mimieux, s'adaptava un text de Lillian Hellman, i a The World of Henry Orient (1964), on feia servir un llibre de Nora Johnson i rodava una estupenda comèdia amb Peter Sellers com a gran protagonista.

Després roda dues pel·lícules amb un pressupost més elevat: Hawaii (1966), un drama d'època amb Julie Andrews, Max von Sydow i Richard Harris basat en una novel·la de James A. Michener, i Millie, una noia moderna (1967), una comèdia musical amb Julie Andrews per la qual Elmer Bernstein va aconseguir un Oscar a la millor banda sonora.

El primer gran èxit de Hill va arribar amb Butch Cassidy and the Sundance Kid (1969). Aquest western presenta els atractius Robert Redford i Paul Newman com a exemples de la vida turbulenta dels fora de la llei. Per aquest títol, George Roy Hill rebria una nominació a l'Oscar al millor director. El poder que va adquirir Hill amb aquest èxit internacional, renovat mitjançant una altra col·laboració amb les dues estrelles en el divertit film El cop (1973), comèdia que va guanyar set premis Oscar, entre ells millor pel·lícula i millor direcció, li va permetre gestionar pressupostos més elevats per a projectes més inusuals com Escorxador núm. 5 (1972), un film antibèl·lic de ciència-ficció en què reprenia les adaptacions literàries, ara basant-la en un llibre de Kurt Vonnegut.

Seguirien el drama d'un aviador itinerant The Great Waldo Pepper (1975), on s'estrenaria com a productor en aquest títol ambientat a la Primera Guerra Mundial amb la participació de Robert Redford, un altre film protagonitzat per Paul Newman, Slap Shot (1977); una senzilla història d'amor basada en una novel·la de Claude Koltz amb Laurence Olivier i Diane Lane, Una petita història d'amor (1979), escrita per ell mateix, i una adaptació de la novel·la de John Irving, El món segons Garp (1982). Abans de jubilar-se va rodar La noia del timbal (1984), film basat en la coneguda novel·la de John Le Carré, i Funny Farm (1988), comèdia protagonitzada per Chevy Chase. Després d'aquest treball es va dedicar a donar classes d'interpretació a la Universitat Yale.

George Roy Hill, que patia parkinson, morí a l'edat de 80 anys el 27 de desembre del 2001.

Filmografia

Director

1962: Period of Adjustment
1963: Joguines a les golfes (Toys in the Attic)
1964: The World of Henry Orient
1966: Hawai (Hawaii)
1967: Thoroughly Modern Millie
1969: Butch Cassidy and the Sundance Kid
1972: Escorxador núm. 5 (Slaughterhouse - five)
1973: El cop (The Sting)
1974: The Great Waldo Pepper
1977: Slap Shot
1979: Una petita història d'amor (Little Romance)
1982: El món segons Garp (The World According to Garp)
1983: La noia del timbal (The Little Drummer Girl)
1988: Funny Farm

Guionista

1969: Butch Cassidy and the Sundance Kid
1974: The Great Waldo Pepper

Productor

1982: El món segons Garp (The World According to Garp)
1974: The Great Waldo Pepper

Referències

↑ Hurst, Greg «The Times, London». , 30-12-2002 [Consulta: 3 maig 2010].
↑ Van Gelder, Lawrence «New York Times, December 28, 2002». The New York Times, 28-12-2002 [Consulta: 3 maig 2010].

[Times-1] Hurst, Greg «The Times, London». , 30-12-2002 [Consulta: 3 maig 2010].

[NY_Times-2] Van Gelder, Lawrence «New York Times, December 28, 2002». The New York Times, 28-12-2002 [Consulta: 3 maig 2010].

[1]

[2]