Geoff Duke
Geoffrey Ernest Duke OBE, conegut com a Geoff Duke (St Helens, 29 de març de 1923 - Illa de Man, 1 de maig de 2015), va ser un pilot de motociclisme anglès que va guanyar sis campionats del món (dos de 350cc i quatre de 500cc) durant la dècada del 1950.[1][2][3] Va ser nomenat Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE, Officer of the Order of the British Empire) el 1953 i MotoGP Legend el 2002.[4]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Geoffrey Ernest Duke  29 març 1923 St Helens (Anglaterra) | ||
| Mort | 1r maig 2015 (92 anys) Illa de Man | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pilot de motociclisme, pilot de Fórmula 1, empresari, pilot d'automobilisme, director d'equip | ||
| Esport | Fórmula 1 (1961–1961) motociclisme de velocitat (1950–1959) | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
.jpg)
Carrera esportiva
modificaDesprés d'obtenir el rang de sergent de l'equip al Royal Signals Motorcycle Display Team (un grup format per membres del Royal Corps of Signals de l'exèrcit britànic que oferien espectacles d'acrobàcia en motocicleta i eren coneguts com als White Helmets 'cascs blancs'),[5] Duke va esdevenir un protagonista destacat de les curses de motociclisme durant la dècada del 1950.[1]
Mundial de motociclisme
modifica
| Carrera esportiva | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nacionalitat |  Regne Unit | ||||||||||||
| Equips | Benelli, BMW, Gilera, Norton, NSU | ||||||||||||
| Palmarès en velocitat | |||||||||||||
| C. Món 350cc | 2 (1951 - 1952) | ||||||||||||
| C. Món 500cc | 4 (1951, 1953 - 1955) | ||||||||||||
| Total: 6 Campionats Mundials | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Manx TT | 6 (1949-1950, 1951x2, 1952, 1955) | ||||||||||||
Va debutar al Manx Grand Prix de l'illa de Man el 1948 i se'n va retirar després de quatre voltes a la cursa Junior. Va guanyar ressò després de l'edició de 1949, en què acabà segon a la cursa Junior havent remuntat després de caure i va guanyar la cursa Senior després d'establir-ne la volta ràpida i el rècord de velocitat mitjana en cursa.[6][7][8] Aquell any també va guanyar la cursa Senior Clubmans al TT de l'Illa de Man.[9] Va signar amb l'equip de fàbrica de Norton per al TT de 1950, on acabà segon al Junior TT i va batre els rècords de volta i de cursa al Senior TT.
Duke va guanyar tres campionats del món per a Norton els anys 1951 i 1952 i tot seguit va canviar al fabricant italià Gilera,[10] amb el qual va aconseguir un enfilall de tres campionats del món de 500cc consecutius (1953-1955).[1] El seu suport a una vaga de pilots que demanaven més diners en concepte de primes de sortida va portar la FIM a suspendre'l durant sis mesos, destruint qualsevol esperança d'un quart títol consecutiu.[10][11]
El 1953 va entrar a l'equip de curses de cotxes esportius d'Aston Martin per a córrer amb el DB3.[12] Fent equip amb Peter Collins, la parella va liderar les 12 hores de Sebring fins a l'accident de Duke i la retirada resultant.
El 1955 va ser declarat el primer a fer una volta al Mountain Course del TT de l'Illa de Man a 100 mph, tot i que després, la dada es va corregir a 99,97[13] i, per tant, la primera volta oficial a 100 mph s'atribueix a Bob McIntyre, també amb una Gilera, el 1957 (Duke no va ser titular aquell any a causa d'una lesió). La seva darrera cursa al mundial de motociclisme va ser el Gran Premi de les Nacions de 1959.
Fórmula 1
modificaDuke va fer una breu incursió en la Fórmula 1 tot participant al Gran Premi d'Alemanya de 1961 amb un Cooper-Climax privat.[14] Malgrat que es va veure obligat a retirar-se perquè el cotxe encara no estava preparat, va córrer la cursa Kanonloppet de Karlskoga, fora de campionat, dues setmanes després.[15]
Direcció d'equips
modificaUn cop retirat, el 1963, va formar un equip de curses anomenat Scuderia Duke, amb Derek Minter i John Hartle de pilots, per a competir amb les antigues Gilera de 1957 contra Mike Hailwood i la seva MV Agusta.[10]
El 1964 va ser nomenat director de competició de Royal Enfield, on va ajudar a desenvolupar el seu nou model GP250 Clubman's (categoria de curses amb models de producció).[16][17][18][19]
De cara als Sis Dies Internacionals de 1965, celebrats a l'illa de Man, Duke va ser fonamental a l'hora d'ajudar a dissenyar-ne el recorregut de 1.000 milles i les seccions a completar en una illa que mesura aproximadament 30 milles de llarg per 10 d'ample, especialment fent servir pistes que no haurien estat disponibles a la Gran Bretanya a causa de la seva legislació més restrictiva -un problema que no existia a l'illa de Man. Un altre avantatge de l'illa és que comptava amb hotels capaços d'allotjar els equips visitants i seguidors i un bon nombre d'espectadors amb un tradicional entusiasme per l'esport de la moto. Durant l'esdeveniment, Duke va actuar com a Clerk of the Course -càrrec oficial que designa al màxim responsable de l'esdeveniment- per a l'ACU, l'entitat que interactuava amb la FIM.[20]
El 1967, Duke va inscriure al TT de l'illa de Man la Triumph Bonneville que, pilotada per John Hartle, va guanyar la cursa de la nova classe de motocicletes de producció de 750cc.[21]
Vida personal
modifica
Geoff Duke va ser el pilot més famós a adoptar granotes de cuir d'una sola peça: havia contractat el seu sastre local, Frank Barker, per a confeccionar-li la primera. Duke havia fet servir anteriorment un folre d'una sola peça sota el seu vestit de curses de cuir de dues peces per a facilitar el moviment, per la qual cosa va rebre «comentaris escabrosos dels meus companys d'equip!»[22]
Va ser un dels molts signants d'una carta a The Times el 17 de juliol de 1958 oposant-se a "la política d'apartheid" en l'esport internacional i defensant "el principi d'igualtat racial que es plasma en la Declaració dels Jocs Olímpics".[23][24]
Després de retirar-se de les curses, Duke es va convertir en un home de negocis, inicialment en el comerç de motors i més tard en serveis d'enviament a l'illa de Man. El 1978 va jugar un paper fonamental en la creació de la Manx Line, que va introduir el primer servei de ferri roll-on-roll-off (el tipus de vaixell que permet que els cotxes hi accedeixin i en surtin circulant normalment) a l'illa, en competència amb l'Isle of Man Steam Packet Company, que duia 150 anys d'activitat.[25]
Distincions
modificaVa ser nomenat esportista de l'any el 1951 i va rebre el Trofeu Segrave del RAC (Royal Automobile Club).[23][24] El 1953 va ser nomenat Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) a la cerimònia d'Any Nou «pels serveis al motociclisme britànic».[26] La FIM el va nomenar MotoGP Legend el 2002.[27]
Duke va ser molt honorat per l'Illa de Man, on va obtenir molts dels seus rècords mundials. Un punt de la secció de muntanya del Mountain Course va rebre el seu nom el 2003: des d'aleshores, tres revolts pronunciats a la fita 32, entre Brandywell i Windy Corner, duen el títol de "Duke's".[28]
Mort
modifica
Geoff Duke es va morir a 92 anys a la seva casa de l'Illa de Man l'u de maig de 2015 després d'una llarga malaltia.[29] El seu seguici fúnebre es va reunir el 10 de maig a la cèlebre TT Grandstand (Tribuna del TT), a Glencrutchery Road, Douglas, i va fer una darrera volta al Mountain Course abans de la celebració del funeral familiar privat.[30][31]
Resultats al Mundial de motociclisme
modificaBarem de puntuació de 1950 a 1968:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 |
| Punts | 8 | 6 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
| Any | Categoria | Equip | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | Posició | Punts |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1950 | 350 cc | Norton | IOM 2 |
BEL 3 |
NED 2 |
CH 3 |
ULS |
NAT 1 |
2n | 24 (28) | |||
| 500 cc | Norton | IOM 1 |
BEL Ret |
NED Ret |
CH 4 |
ULS 1 |
NAT 1 |
2n | 27 | ||||
| 1951 | 350 cc | Norton | ESP |
CH Ret |
IOM 1 |
BEL 1 |
NED Ret |
FRA 1 |
ULS 1 |
NAT 1 |
1r | 32 (40) | |
| 500 cc | Norton | ESP |
CH Ret |
IOM 1 |
BEL 1 |
NED 1 |
FRA 5 |
ULS 1 |
NAT 4 |
1r | 35 (37) | ||
| 1952 | 350 cc | Norton | CH 1 |
IOM 1 |
NED 1 |
BEL 1 |
GER |
ULS |
NAT |
1r | 32 | ||
| 500 cc | Norton | CH Ret |
IOM Ret |
NED 2 |
BEL 2 |
GER |
ULS |
NAT |
ESP |
7è | 12 | ||
| 1953 | 500 cc | Gilera | IOM Ret |
NED 1 |
BEL Ret |
GER Ret |
FRA 1 |
ULS 2 |
CH 1 |
NAT 1 |
ESP |
1r | 38 |
| 1954 | 500 cc | Gilera | FRA Ret |
IOM 2 |
ULS |
BEL 1 |
NED 1 |
GER 1 |
CH 1 |
NAT 1 |
ESP |
1r | 40 (46) |
| 1955 | 500 cc | Gilera | ESP Ret |
FRA 1 |
IOM 1 |
GER 1 |
BEL Ret |
NED 1 |
ULS |
NAT 3 |
1r | 36 | |
| 1956 | 500 cc | Gilera | IOM |
NED |
BEL Ret |
GER Ret |
ULS Ret |
NAT 1 |
7è | 8 | |||
| 1957 | 350 cc | Gilera | GER |
IOM |
NED |
BEL |
ULS Ret |
NAT Ret |
- | 0 | |||
| 500 cc | Gilera | GER |
IOM |
NED |
BEL |
ULS 3 |
NAT 2 |
4t | 10 | ||||
| 1958 | 350 cc | Norton | IOM Ret |
NED Ret |
BEL 5 |
GER Ret |
SWE 1 |
ULS 4 |
NAT 3 |
3r | 17 | ||
| 500 cc | BMW | IOM Ret |
NED Ret |
BEL 4 |
GER Ret |
3r | 13 | ||||||
| Norton | SWE 1 |
ULS 5 |
NAT 7 |
||||||||||
| 1959 | 250 cc | NSU | IOM Ret |
10è | 5 | ||||||||
| Benelli | GER 6 |
NED |
SWE 3 |
ULS |
NAT 10 |
||||||||
| 350 cc | Norton | FRA |
IOM 4 |
GER 4 |
SWE |
ULS 3 |
NAT Ret |
5è | 10 | ||||
| 500 cc | Norton | FRA |
IOM |
GER 9 |
NED |
BEL 3 |
ULS 3 |
NAT 3 |
4t | 12 |
Resultats a la Fórmula 1
modifica| Any | Equip | Xassís | Motor | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | Posició | Punts |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1961 | Pescara Racing Club | Cooper | Climax | MON |
HOL |
BEL |
FRA |
GBR |
ALE NVS |
ITA |
USA |
- | 0 |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Geoff Duke» (en anglès). Motogp.com, 29-03-1923. Arxivat de l'original el 2015-03-16. [Consulta: 2 maig 2015].
- ↑ Hailwood, Mike; Walker, Murray; Smith, Jeff; Currie, Bob; Puig Bultó, Oriol. Motos. Carreras de velocidad. Moto-Cross. Trial (en castellà). Barcelona: Editorial Hispano Europea, 1975, p. 16. ISBN 84-255-0245-4.
- ↑ Gouinguenet, Hervé. Pilotes légendaires de la Moto (en francès). edi8, 15/10/2015. ISBN 9791030100938 [Consulta: 4 gener 2018].
- ↑ «Legends» (en anglès). motogp.com. MotoGP. Arxivat de l'original el 2021-11-18. [Consulta: 1r juliol 2022].
- ↑ «Picture special: MCN meets veterans from the White Helmets army display team» (en anglès). MCN, 18-09-2007. [Consulta: 6 maig 2015].
- ↑ «Help Club» (en anglès). Motor Cycle, 05-11-1964, pàg. 797 [Consulta: 31 gener 2015].
- ↑ «Race Results - 1» (en anglès). Manxgrandprix.org. [Consulta: 2 maig 2015].
- ↑ «Race Results - 2» (en anglès). Manxgrandprix.org. [Consulta: 2 maig 2015].
- ↑ «Race Results» (en anglès). Iomtt.com, 29-03-1929. [Consulta: 2 maig 2015].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Geoff Duke | MotoGP» (en anglès). Crash.Net, 29-03-1923. Arxivat de l'original el 30/6/2015. [Consulta: 2 maig 2015].
- ↑ «Geoff Duke Must Finish Six Months' Suspension» (en anglès) p. 8, 18-08-1956. [Consulta: 20 desembre 2010].
- ↑ «Aston Martin And The Last 100 Years - Aston Martin News Details» (en anglès). Hwmastonmartin.co.uk, 15-01-1913. Arxivat de l'original el 23/5/2013. [Consulta: 2 maig 2015].
- ↑ «Geoff Duke - Competitors» (en anglès). Iomtt.com, 29-03-1929. [Consulta: 2 maig 2015].
- ↑ «Germany 1961 - Race entrants • STATS F1» (en anglès). statsf1.com. [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «VII Kanonloppet • STATS F1» (en anglès). statsf1.com. [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «Lightweights stir it up during Manx Grand Prix practising» (en anglès). Motor Cycle, 03-09-1964, pàg. 486 [Consulta: 2 juliol 2015]. «New from stem to stern, the model is in the care of Geoff Duke who is helping Royal Enfields with the racing design[..]Manxman Dennis Craine chats with Royal Enfield's Jack Booker and Geoff Duke»
- ↑ «Earls Court Show Guide» (en anglès). Motor Cycle, 19-11-1964, pàg. 847 [Consulta: 18 agost 2013]. «Geoff Duke demonstrates the riding position of the new Royal Enfield racer»
- ↑ Dixon, David «SLIM and LOW» (en anglès). Motor Cycle, 09-09-1965, pàg. 371 [Consulta: 18 agost 2013]. «Track test at Oulton Park of RE GP with Racing Manager Geoff Duke»
- ↑ «Royal Enfield 250GP» (en anglès). Bonhams. [Consulta: 18 agost 2013].
- ↑ (en anglès) Motor Cycle, 28-01-1965, pàg. 104-107 [Consulta: 12 juny 2015].
- ↑ «Diamond TT edition, race report» (en anglès). Motor Cycle, 15-06-1967, pàg. 808-811 [Consulta: 25 juny 2015]. «Production machine race. Super speeds on roadsters[..]John Hartle pilots the big Geoff Duke-entered Triumph through the right-hander at Quarter Bridge»
- ↑ Duke, Geoff. In Pursuit of Perfection (en anglès). Londres: Osprey, 1988. ISBN 0-85045-838-2.
- ↑ 23,0 23,1 «The Segrave Trophy» (en anglès). Royalautomobileclub.co.uk. [Consulta: 30 gener 2016].
- ↑ 24,0 24,1 «1950's Motorcycle Racing Star Geoff Duke Passes at 92» (en anglès). ultimatemotorcycling.com, 04-05-2015. [Consulta: 30 gener 2016].
- ↑ Moss, John. «Ricky Hatton, Andrew Freddy Flintoff, Paula Radcliffe, Geoff Duke, Stanley Matthews & David Lloyd - British Sportsmen and Sportswomen from the Northwest region» (en anglès). Manchester2002-uk.com. Arxivat de l'original el 2004-11-24. [Consulta: 2 maig 2015].
- ↑ (en anglès) London Gazette, 39732, 30-12-1952, pàg. 13.
- ↑ «MotoGP Legends» (en anglès). Motogp.com. Arxivat de l'original el 28/10/2011. [Consulta: 2 maig 2015].
- ↑ «Courses» (en anglès). iomtt.com. [Consulta: 12 juny 2015].
- ↑ Miller, Robin. «Grand Prix and TT legend Geoff Duke has died» (en anglès). Bikesportnews.com, 02-05-2015. [Consulta: 2 maig 2015].
- ↑ «Isle of Man TT champion Geoff Duke's coffin to take final lap» (en anglès). BBC Sport, 10-05-2015. [Consulta: 7 juliol 2015].
- ↑ «TT legend Geoff Duke makes last lap of Mountain Course» (en anglès). Yorkshire Evening Post, 10-05-2015. Arxivat de l'original el 8/7/2015. [Consulta: 7 juliol 2015].
Bibliografia
modifica- Walker, Mick. Geoff Duke: The Stylish Champion (en anglès). MBI Publishing Company, 2007. ISBN 9781859835456 [Consulta: 30 gener 2016].
Enllaços externs
modifica
- Perfil al Web del TT de l'Illa de Man (anglès)
- Article biogràfic a Motociclismo.es (castellà)