Viquipèdia

Paco Cabanes Pastor

ex pilotari professional genovesí (n. 1954)
(S'ha redirigit des de: Genovés I)

Francesc Cabanes Pastor, El Genovés[1] (El Genovés, 20 de desembre de 1954 - 31 de juliol de 2021)[2] fou un pilotari valencià: en actiu professionalment des de 1972 fins a 1996, actualment és considerat una de les cinc figures del segle xx en l'escala i corda i, com a tal, apareix retratat en la galeria d'honor del Trinquet de Pelayo juntament amb Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet.[3] També ha sigut guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu, la de l'ajuntament del seu poble, un dels Premis Octubre,[4] El Saque de la Federació de Pilota Valenciana i la txapela basca (reservada als campions del manomanista).[5]

Plantilla:Infotaula personaPaco Cabanes Pastor
Imatge
Paco Cabanes, a La Nau de la Universitat de València (2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 desembre 1954 Modifica el valor a Wikidata
el Genovés (la Costera) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Activitat
Ocupaciópilotaire valencià Modifica el valor a Wikidata
ActivitatCarcaixent, 1972 Modifica el valor a Wikidata - Sagunt, 1996 Modifica el valor a Wikidata
Esportpilota valenciana Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaescala i corda Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipRest i mitger Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1993-1996 Selecció Valenciana de Pilota 3
2004-2004 Selecció Valenciana de Pilota 1
Participà en
1995Trofeu Individual Bancaixa de 1995 (1r)
1993, 1994, 1996Campionats Internacionals de Pilota
1986, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994Individual d'Escala i Corda
1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1983, 1984, 1985, 1986, 1988, 1989Campionat Nacional d'Escala i Corda Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJosé Cabanes Corcera Modifica el valor a Wikidata
Premis
Figures del s. XX: Puchol, Genovés, Juliet, Sabateret, Sarasol i Fredi
La galeria del Pelayo: Nel de Murla, Quart, Juliet, Rovellet i Genovés
« No crec que se'n torne a parir un altre com ell. Tenia més poders que ningú i guanyava desafiaments increïbles d'ell sol contra tres. Fins i tot privant-lo de pegar-li de volea o de tirar-la a la llotja, no sé com s'ho apanyava que sempre se n'eixia. Fins a última hora, ningú no li va fer ni una miqueta d'ombra.[6] »

Considerat durant molts anys l'adversari a batre, la seua etapa d'esplendor començà on acaba la de Rovellet, coincidix amb les d'Eusebio, Enric Sarasol, Fredi o Puchol i donà pas a la del següent número ú, Álvaro (el qual tingué com a principal contrincant Genovés II, fill de Paco). També fou membre de la Selecció Valenciana de Pilota, l'última volta en 2004. D'ençà va participar en escoles de tecnificació i se'l podia vore en la llotgeta de baix de qualsevol trinquet, especialment els dies que jugava el seu fill.

« El Genovés és irrepetible, sens dubte.[7] »
— Josep Lluís Bausset i Císcar

Biografia

modifica

Francesc Cabanes i Pastor, el fill menut de la tia Carme i de Josep el Teuler,[8] va nàixer el 20 de desembre de 1954 al número 6 del carrer La Font del Genovés (l'Horta de Xàtiva): en eixe carrer i en molts altres del poble es jugava a raspall tots els diumenges de vesprada i, als huit anys, va guanyar el seu primer desafiament per cinc duros contra Màxim, un veterà local.[9] Orfe de pare als nou anys,[10] es va posar a treballar primer com a forrador de marraixes o de veremador al sud de França i d'obrer amb el seu germà Pepe i Toni Canana[11] a Montesa i, en acabant, a Benissa, on començà a jugar a trinquet en el seu temps lliure.[12]

El Xiquet del Genovés

modifica

L'any 1972, amb dèsset anys Enriquito d'Alzira -llavors trinqueter de Benissa- el va incloure en l'equip juvenil local en substitució d'un lesionat: el Xiquet del Genovés només tardà uns pocs mesos en passar del raspall a l'escala i corda i en juliol del mateix any debutà com a professional a Carcaixent[13] junt amb el Roget de Riola i van perdre contra Ribera i Micó. Amb est últim jugà la seua primera partida al trinquet de Pelayo, el 26 de juliol del 1973, contra Ribes i el Soro II,[14] que els van guanyar 40 per 35; el mateix any, a Borriana, s'enfrontà per primera volta a Rovellet -llavors a punt de retirar-se- i, poc després, a Eusebio, (número u en aquell moment).[15]

El Genovés

modifica

El 1974 debutà en el Campionat Nacional d'Escala i Corda acompanyat per Carboneret II i patrocinats per Sueca; els dos anys següents, per Carcaixent i amb García de mitger, ja es proclamà campió indiscutible, per la qual cosa a partir de 1977 l'organització el va obligar a jugar «per baix», o siga, a colpejar la pilota només després que aquesta haguera botat en terra o en la paret, però mai de volea: això no li impedí quedar subcampió o tornar a guanyar les edicions del 1978 i 1979 junt amb el seu germà Pepet, de nivell inferior. L'any 1980 quedà subcampió darrere l'equip de València encapçalat per Fredi, però a l'any següent tornà a guanyar després de negar-se a acceptar les condicions imposades a causa d'unes lesions.

Genovés I

modifica
 
Paco Cabanes, 1984

1982 fou el primer any des del debut en què no va ocupar cap lloc del pòdium, però com en 1983 tornà a ser campió, els tres anys següents hagué de jugar de mitger[16] -una posició estranya per a ell, que sempre feia de dauer- per a Puchol, amb el qual tornà a guanyar el títol en 1983 i 1984 i va ser subcampió en 1985. El 1986 tornà a jugar de rest amb el seu germà i quedà subcampió, com a l'any següent amb Sanchis; l'any 1989 guanyà el seu últim Nacional, de nou junt amb Pepet (sovint anunciat com a Genovés II), amb el qual encara participà en edicions següents: de fet, en 1990 es va negar a dur propaganda del patrocinador del torneig en la camiseta, però al remat va claudicar quan la Federació parlà de substituir-los per Núñez i Joaquín.

Genovés

modifica

Quant al Trofeu Individual Bancaixa, des de la primera edició l'any 86 contra Sarasol -i amb l'única excepció del 87, per una lesió-, el Genovés estigué en el pòdium tots els anys fins a la seua retirada, bé com a campió o com a finalista; després de guanyar contra Fredi -campió vigent- en 1988, la resta d'edicions van ser un cara a cara entre Genovés i Sarasol, ambdós finalistes veïns del mateix poble: el Genovés guanyà els anys 89, 90 i 91 però va ser superat per Sarasol en les finals del 92,[17][18] 93 i 94, per la qual cosa en les dos últimes el seu adversari jugà de roig (fora de competició oficial, Sarasol sempre es faixava de blau contra el Genovés per respecte al seu «mestre»). A punt de retirar-se, el 9 de juliol de 1995 va disputar la seua última final individual front a un jove Álvaro amb vint-i-un anys, al qual va remuntar fins a guanyar-lo 60 a 55.[19] Aquella final fou qualificada com "la partida del segle".[20] Es retirà oficialment en 1996, considerat encara com el número 1.[21]

Paco

modifica

A banda les incipients competicions oficials, Paco Cabanes disputà les tradicionals partides del dia en tots els trinquets valencians i participà en festes d'exhibició al carrer en quasi totes les modalitats de la pilota valenciana.[22] Internacionalment, el Genovés disputà diverses partides contra jugadors bascs al jai alai de Benidorm contra Martinikorena (en 1987, la primera partida televisada per ETB des d'un frontó verd),[23][24] al frontó de Bétera amb Intxauspe (el 13 d'octubre del 91) i de nou Martinikorena (24 de novembre del mateix any) o -a porta tancada- al trinquet de Guadassuar amb Retegi I.[25] L'any 1992 jugà una partida de galotxa junt amb José María Sarasol en un carrer de Barcelona com a demostració de pilota valenciana durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, sent portador de la torxa olímpica al País Valencià.[26] També formà part de la selecció valenciana en els mundials de pilota els anys 1993 (Torneig Cinc Nacions a València), 1994 (I Campionat d'Europa a Valenciennes) i 1996 (I Mundial de Llargues a València); ja retirat, encara el tornarien a convocar per V Mundial de Pilota al Piemont i Ligúria l'any 2004 junt amb figures d'altres modalitats com Jan de Murla o Martines. En 1994, Toni Mollà publica una biografia, on el qualificà de "Déu nostre senyor en la terra".[27]

Palmarés[28]

modifica

Campionat Nacional d'Escala i Corda

modifica
  • Huit voltes campió (1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989)
    • Cinc voltes subcampió (1977, 1980, 1985, 1986 i 1988)

Campionat Individual d'Escala i Corda

modifica
  • Sis voltes campió (1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995)
    • Tres voltes subcampió (1992, 1993 i 1994)

Campionats Internacionals de Pilota

modifica

Bibliografia

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Nou DISE Paco Cabanes, 'Genovés'
  2. ↑ «Commoció per la mort del gran campió Paco Cabanes, “el Genovés”». Vilaweb, 31-07-2021. [Consulta: 31 juliol 2021].
  3. ↑ Mollà, Toni. El Genovés. València: Tàndem Edicions, 1994, p. 66. ISBN 8481310646.  Arxivat 2024-06-11 a Wayback Machine.
  4. ↑ «El retorn del genovès». Anuaris.cat. Arxivat de l'original el 2015.
  5. ↑ El País Caballero de faja roja y largo sueño
  6. ↑ Vallés, Santi: Converses amb l'home subterrani (Tàndem Edicions, València 2000)
  7. ↑ op. cit. 1
  8. ↑ Durbà i Sarasol 2016, p. 7
  9. ↑ Durbà i Sarasol 2016, p. 10
  10. ↑ Figueroa, Jorge «documental». Paco Cabanes "El Genovés". Ajuntament del Genovés, Museu de la Pilota, 2004.
  11. ↑ Durbà i Sarasol 2016, p. 15
  12. ↑ Mollà, Toni: El Genovés (Tàndem Edicions, València 1994)
  13. ↑ Durbà i Sarasol 2016, p. 17
  14. ↑ Durbà i Sarasol 2016, p. 21
  15. ↑ Museu de la Pilota Arxivat 2009-12-13 a Wayback Machine. El Genovés
  16. ↑ Anuaris.cat Arxivat 2010-09-26 a Wayback Machine. El Genovés, el nom propi de la pilota valenciana
  17. ↑ Google Video Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Genovés contra Sarasol (1992)
  18. ↑ Durbà i Sarasol 2016, p. 39
  19. ↑ Google Video[Enllaç no actiu] Genovés contra Álvaro (1995)
  20. ↑ Durbà i Sarasol 2016, p. 42
  21. ↑ Durbà i Sarasol 2016, p. 44
  22. ↑ Història de la pilota valenciana a Crevillent Arxivat 2008-06-26 a Wayback Machine. El Genovés a Crevillent
  23. ↑ Noticias de Gipuzkoa[Enllaç no actiu] La verdadera revolución en el frontón ha sido Titín
  24. ↑ Otermin, Jose Mari. «Pilota basca i informació: context actual i breus apunts sobre la pilota valenciana». A: La pilota valenciana. Pràctica, ciència i codi.. València: Universitat de València, 2016, p. 323. ISBN 978-84-9133-003-5. 
  25. ↑ Master Jai Arxivat 2008-11-02 a Wayback Machine. Genovés: Euskadi me cautivó hace ya más de 35 años
  26. ↑ Durbà i Sarasol 2016, p. 34
  27. ↑ Durbà i Sarasol 2016, p. 40
  28. ↑ Federació de Pilota Valenciana Arxivat 2009-03-10 a Wayback Machine. Paco Cabanes, "El Genovés"

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paco_Cabanes_Pastor&oldid=34090107»