Gai Terenci Varró

Gai Terenci Varró (en llatí: Caius Terentius Varro) va ser un magistrat romà del segle iii aC. Formava part de la gens Terència, una família romana d'origen plebeu. Era d'origen humil, i Segons Valeri Màxim era fill d'un carnisser i hauria treballat en oficis senzills en la seva joventut. Va agafar renom com a defensor de les classes populars, i va arribar a ser un dels principals dirigents del partit popular.

Gai Terenci Varró

Biografia
Naixement	Abans de 251 aC antiga Roma
Mort	segle II aC valor desconegut
Pretor
218 aC – 218 aC
Cònsol romà
216 aC – 216 aC Juntament amb: Luci Emili Paulus
Procònsol
215 aC – 213 aC
Propretor
208 aC – 207 aC
Senador romà
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana mitjana
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit romà
Conflicte	Segona Guerra Púnica batalla de Cannes
Família
Família	Terenci Varró
Cònjuge	valor desconegut
Fills	Aulus Terenci Varró
Pares	valor desconegut   i valor desconegut

Va ser qüestor i edil curul en anys desconeguts. L'any 218 aC va ser pretor. La primera menció coneguda de Varró va ser feta l'any 217 aC, quan va donar suport a la Lex Metilia, proposada pel tribú de la plebs Marc Metili, que donava el mateix poder al magister equitum Marc Minuci Ruf i al dictador Quint Fabi Màxim Berrugós, perquè el dictador portava la guerra contra els cartaginesos de manera poc apropiada.

Va ser elegit cònsol l'any 216 aC junt amb Luci Emili Paule (del partit aristocràtic) tot i l'oposició del senat, ja que tenia el suport popular, que demanava una persona enèrgica per acabar la guerra. La batalla de Cannes del 216 aC la va lliurar contra el consell del seu col·lega, el qual va morir amb la major part dels oficials i de l'exèrcit romà. Varró va ser un dels pocs que es va salvar i va poder arribar amb seguretat a Venúsia acompanyat de 70 cavallers. Sembla que la seva actuació a la batalla va merèixer elogis. Es va dirigir llavors a Canusium on s'havien refugiat i reunit les restes de l'exèrcit romà, i va adoptar les mesures adients a la situació excepcional del moment. Tot i la derrota, quan va tornar a Roma va sortir la gent a rebre'l i el senat li va donar les gràcies després de la batalla i el va utilitzar la resta de la guerra en importants comandaments militars. Segurament no era una persona tan menyspreable com la defineix Titus Livi, ja que el senat no l'hauria promocionat després.

Varró va tenir diversos comandaments en els anys següents fins a quasi el final de la guerra. L'any 203 aC va ser un dels tres ambaixadors enviats a Filip V de Macedònia, i el 200 aC va anar a Àfrica per negociar amb Vermina, fill de Sifax de Numídia, els termes de la pau. En aquest mateix any va ser nomenat Triumviri coloniae deducendae per la creació d'una colònia a Venúsia. Aquest va ser el seu darrer càrrec oficial. La data de la mort no és coneguda.