Folc II el Bo

(S'ha redirigit des de: Folc II d'Anjou)

Folc II el Bo fou comte d'Anjou. Va succeir al seu pare Folc I el Roig. La seva mare fou Roscil·la de Loches.

Plantilla:Infotaula personaFolc II el Bo
Biografia
Naixement920 Modifica el valor a Wikidata
Tours (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 960 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (39/40 anys)
Tours (França) Modifica el valor a Wikidata
Comte d'Anjou
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
FamíliaIngelgerians Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGerberga
Roscil·la de Blois Modifica el valor a Wikidata
FillsAdelaida d'Anjou
 () Gerberga
Guy d'Anjou
 () Gerberga
Jofré I Grisegonelle
 () Gerberga Modifica el valor a Wikidata
ParesFolc I el Roig Modifica el valor a Wikidata  i Roscille de Loches Modifica el valor a Wikidata
GermansRoscil·la d'Anjou (hipòtesi) Modifica el valor a Wikidata

cap valor Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 144252511 Modifica el valor a Wikidata

Se l'esmenta per primer cop en un diploma del seu pare de l'any 929 junt amb el seu germà Guiu. Estava casat amb Gerberga, filla del vescomte Ratburnus I de Vienne i neta del vescomte Beril·ló I de Vienne, casat amb una filla de Bosó I de Provença. L'agost del 941 apareix com a signant en un diploma patern i poc després el pare va morir i Folc II el va succeir. Aliat als robertians fou tradicionalment oposat als comtes de Blois.

El 952 es va morir Alan II Barbatorta, comte de Nantes, i llavors Tibau o Teobald I de Blois es va casar amb Leudegarda de Vermandois, vídua de Guillem I de Normandia, però el duc normand Ricard, que era fill de Guillem però no de Leudegarda, odiava a la seva madrastra, i Tibau va haver de buscar aliats contra els normands; les aliances es van capgirar i Tibau va convèncer a Folc II de casar-se en segones noces (Gerberga havia mort el 853) amb la vídua i segona dona d'Alan Barbatorta, germana de Tibau, el que implicava la regència (en nom del jove Drogó de Bretanya) del comtat de Nantes amb Mauges, Herbauges i Tiffauges (conquerides per Alan al comte de Poitou), i a canvi Folc li cedia a Tibau el senyoriu de Saumur (Tibaud de Blois fou nomenat també vescomte de Tours i el 958 comte de Tours).

Folc va tenir sort i el comte de Nantes, Drogó (que devia ser el seu net) va ser assassinat (les sospites recauen sobre el mateix Folc) i es va fer amo del comtat on va designar com a comte a Hoel I, un bastard d'Alan. Després Folc es va apoderar de Meron, al sud del Loire, que pertanyia al comte de Poitiers (o Poitou).

va deixar fama de príncep cultivat, poeta i artista. És esmentat per darrer cop el 958 en una assemblea al país de Veron reagrupant els comtes de Blois, d'Anjou i els senyors bretons. Va morir el 960 o poc abans i el va succeir el seu fill gran Jofré I Grisegonelle

Matrimoni i fills

modifica

El seu primer matrimoni fou amb Gerberga, d'origen no documentat si bé una hipòtesi basada en l'onomàstica la considera filla de Ratburn I, vescomte de Vienne, i de Gerberga; Ratburn al seu torn era fill de Beril·ló vescomte de Viena, i d'Ermengarda, filla de Bosó I de Provença; aquesta hipòtesi se suporta en el fet que els noms Gerberga i Ermengarda apareixen després entre els ingelgerians (primera casa d'Anjou) i en les bones relacions entre l'Anjou i la Borgonya en aquest temps; però això només és un indici i l'aparició del nom Ermengarda pot tenir una explicació alternativa, i el de Gerberga era massa corrent, per la qual cosa la filiació s'ha de considerar amb cura. Una altra hipòtesi la fa filla de Jofré vescomte d'Orleans i d'Ada, cosa que té l'avantatge d'explicar l'aparició del nom Jofré entre els comtes d'Anjou i l'adquisició del comtat del Gatinais.

Folc i Gerberga van tenir a :

  • Jofré I Grisegonelle († 987), comte d'Anjou.
  • Guiu d'Anjou († 994) bisbe de Puy-en-Velay.
  • Adelaida d'Anjou (940/950 † 1026), anomenada també Blanca, casada diverses vegades (vers 960 amb Esteve de Brioude, vescomte del Gavaldà; vers 975 amb Ramon V de Tolosa, mort el 978; vers 982 amb Lluís V de França, mort el 987, del que es va separar al cap de poc; i vers 984/986 amb Guillem I de Provença
  • Adela (probable). casada amb Gautier I comte de Vexin, Valois i Amiens; la seva consideració de filla de Folc deriva del fet que va tenir fills que es van dir Folc, Jofré i Guiu.

Vidu, Folc es va casar per segon cop el 954 amb Roscil·la de Blois, vídua d'Alain II Barbitorte, duc de Bretanya i comte de Nantes, i germana de Tibau o Teobald de Blois (conegut com el Trampós)

Referències

modifica