La flor de neu[1] (Leontopodium alpinum), també coneguda per la paraula alemanya Edelweiss (o Edelweiß, que significa 'blanc pur'), és una planta de la família de les asteràcies. Es tracta d'una flor que creix en petits grups a les prades alpines i roquerars d'altura de les serralades europees, de no més de 10 cm d'alçada, amb bràctees gruixudes, carnoses i cobertes d'un pèl fi. És de color blanc amb tonalitats verdoses o groguenques. En l'actualitat és una planta protegida per evitar-ne la desaparició.

Infotaula d'ésser viuFlor de neu
Leontopodium nivale Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuGnaphalieae
GènereLeontopodium
EspècieLeontopodium nivale Modifica el valor a Wikidata
Hand.-Mazz., 1927
Nomenclatura
Sinònims
Leontopodium alpinum Modifica el valor a Wikidata
ExautorA.Huet Modifica el valor a Wikidata

A la península Ibèrica tan sols es troba als Pirineus, sobretot al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.[2]

És la flor nacional de Suïssa. Al Tirol, la flor de neu representava la puresa i l'amor i el costum volia que, el dia del casament, el promès n'oferís un pomell a la promesa.[3]

Descripció

modifica

Les fulles i les flors estan cobertes per pèls blancs i semblen com de cotó (toment). Les tiges de flors de neu poden créixer fins a una mida de 3–20 cm (en cultiu, fins a 40 cm). Cada brot consisteix en cinc o sis floretes en clúster (5 mm) envoltades per "pètals" blancs (tècnicament bràctees) en una formació de doble estrella. Les flors floreixen entre juliol i setembre.

Referències

modifica
  1. «Flor de neu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Benito, J.L.. Guía imprescindible de las flores del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (en castellà). Jaca:Jolube Ed., 2009. ISBN 978-84-613-1776-9. 
  3. Jean 1998: p. 60 i 62

Bibliografia

modifica
  • Jean, Louis Fleurs des Alpes. Ophrys [París], 1998.