Viquipèdia

Fianna Fáil

Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.

Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.

Infotaula d'organitzacióFianna Fáil
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFF Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaNacionalisme irlandès, Republicanisme irlandès, Liberalisme, Populisme
Alineació políticacentrisme
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació23 de març de 1926 (1926-03-23), Capitol Cinema (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FundadorÉamonn de Valera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (2009–)
Unió per l'Europa de les Nacions (–2009) Modifica el valor a Wikidata
Membres21.600 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaMicheál Martin Modifica el valor a Wikidata
Persona rellevantMicheál Martin, TD
Afiliació internacionalAliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfiannafail.ie
X: fiannafailparty Modifica el valor a Wikidata

Fou fundat el 1926 per Éamonn de Valera. Els seus seguidors foren un nombrós grup de militants del Sinn Féin que s'oposaven totalment al Tractat Angloirlandès del 1921, en el qual es preveia la independència de pràcticament tota l'illa d'Irlanda, menys l'Ulster.

A les eleccions de 1932 assolí el poder, que ha mantingut de manera quasi ininterrompuda fins als nostres dies, un total de 61 anys des d'aquella data. Tots els seus dirigents han ocupat alguna vegada el càrrec de Taoiseach (Primer Ministre). Malgrat que diverses coalicions formades pel Fine Gael i pel Partit Laborista l'apartaren del govern, el Fianna Fáil pot presumir d'haver guanyat totes les eleccions generals des de 1932, essent sempre el grup més nombrós al Dáil Éireann.

Compta amb les joventuts del partit, Ógra Fianna Fáil, formada a mitjans dels 70 molt actives. Al Parlament Europeu ha format part del grup parlamentari Unió per l'Europa de les Nacions, amb l'Alleanza Nazionale italiana i el grup letó Pàtria i Llibertat, però des del 2004 és membre de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa.

Després de la greu crisi econòmica dels anys 2008-2011, el govern presidit per Brian Cowen va perdre el suport de la majoria parlamentària i es veié obligat a avançar les eleccions legislatives al 25 de febrer, després d'haver aplicat una sèrie de retallades en despesa social i reformes impopulars manades des de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. Aquests fets van dur el partit a passar a ser la tercera força politica i que el seu gran contrincant, el Fine Gael, guanyés per primera vegada unes eleccions generals.

Resultats electorals

modifica

Dáil Éireann

modifica
Any Líder Vots % Escons ± Govern
1927 (I) Éamon de Valera 299,486 26.2 (#2)
44 / 153
   44 Oposició
1927 (II) 411,777 35.2 (#2)
57 / 153
   13 Oposició
1932 566,498 44.5 (#1)
72 / 153
   15 Minoria
1933 689,054 49.7 (#1)
77 / 153
   5 Minoria
1937 599,040 45.2 (#1)
69 / 138
   8 Minoria
1938 667,996 51.9 (#1)
77 / 138
   8 Majoria
1943 557,525 41.9 (#1)
67 / 138
   10 Minoria
1944 595,259 48.9 (#1)
76 / 138
   9 Majoria
1948 553,914 41.9 (#1)
68 / 147
   8 Oposició
1951 616,212 46.3 (#1)
69 / 147
   1 Minoria
1954 578,960 43.4 (#1)
65 / 147
   4 Oposició
1957 592,994 48.3 (#1)
78 / 147
   13 Majoria
1961 Seán Lemass 512,073 43.8 (#1)
70 / 144
   8 Minoria
1965 597,414 47.7 (#1)
72 / 144
   2 Majoria
1969 Jack Lynch 602,234 45.7 (#1)
75 / 144
   3 Majoria
1973 624,528 46.2 (#1)
69 / 144
   6 Oposició
1977 811,615 50.6 (#1)
84 / 148
   15 Majoria
1981 Charles Haughey 777,616 45.3 (#1)
78 / 166
   6 Oposició
1982 (I) 786,951 47.3 (#1)
81 / 166
   3 Minoria
1982 (II) 763,313 45.2 (#1)
75 / 166
   6 Oposició
1987 784,547 44.1 (#1)
81 / 166
   6 Minoria
1989 731,472 44.1 (#1)
77 / 166
   4 Coalició
1992 Albert Reynolds 674,650 39.1 (#1)
68 / 166
   9 Coalició (1992–94)
Oposició (1994–97)
1997 Bertie Ahern 703,682 39.3 (#1)
77 / 166
   9 Coalició
2002 770,748 41.5 (#1)
81 / 166
   4 Coalició
2007 858,565 41.6 (#1)
77 / 166
   4 Coalició
2011 Micheál Martin 387,358 17.5 (#3)
20 / 166
   57 Oposició
2016 519,356 24.3 (#2)
44 / 158
   23 Suport extern
2020 484,315 22.2 (#1)
38 / 160
   6 Coalició
2024 481,417 21.8 (#1)
48 / 174
   10 Per determinar

Presidencials

modifica
Any Candidat Vots % /– Resultat
1938 Van donar suport a Douglas Hyde com independent
1945 Seán T. O'Kelly 537,965 49.5% — Victòria
1952 Van donar suport a Seán T. O'Kelly com independent
1959 Éamon de Valera 538,003 56.3% — Victòria
1966 558,861 50.5%   5.8 Victòria
1973 Erskine H. Childers 635,867 52%   1.5 Victòria
1974 Cearbhall Ó Dálaigh Sense oposició N/A N/A Victòria
1976 Patrick Hillery Sense oposició N/A N/A Victòria
1983 Van donar suport a Patrick Hillery com independent
1990 Brian Lenihan 694,484 44.1% — Derrota
1997 Mary McAleese 574,424 45.2%   1.1 Victòria
2004 Van donar suport a Mary McAleese com independent
2018 Van donar suport a Michael D. Higgins com independent

Parlament Europeu

modifica
Any Líder Vots % Escons /− Grup PE
1979 Jack Lynch 464,451 34.68 (#1)
5 / 15
 Nou EPD
1984 Charles Haughey 438,946 39.18 (#1)
8 / 15
   3 EDA
1989 514,537 31.51 (#1)
6 / 15
   2
1994 Albert Reynolds 398,066 35.00 (#1)
7 / 15
   1 UFE
1999 Bertie Ahern 537,757 38.64 (#1)
6 / 15
   1 UEN
2004 524,504 29.45 (#2)
4 / 13
   2
2009 Brian Cowen 440,562 24.08 (#2)
3 / 12
   1 ALDE
2014 Micheál Martin 369,545 22.31 (#1)
1 / 11
   2
2019 277,705 16.55 (#2)
2 / 13
   1 RE
2024 356,794 20.44 (#2)
4 / 14
   2

Líders i caps Fianna Fáil

modifica

Referències

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fianna Fáil

Web

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fianna_Fáil&oldid=34306122»