Fares l'hèrul
Fares (en llatí Pharas) fou un comandant romà d'Orient del segle vi, cap dels hèruls al servei de l'Imperi Romà d'Orient. A vegades se l'anomenà Varus o Varas (Var o Vares). És esmentat per Procopi al seu relat sobre les guerres de Justinià I.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | valor desconegut  Numídia |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
Biografia
modificaNo se sap res dels orígens de Fares, excepte que provenia d'una família noble. Procopi el va descriure com un home fort i actiu, sorprenentment fiable i sobri per ser un hèrul, i que sabia mantenir una bona disciplina entre els seus soldats. Va lluitar contra els perses entre el 526 i el 530, any en què va dirigir una força de 300 hèruls a la batalla de Dara contra una invasió persa.[2]
El 533 va acompanyar al general Belisari al Regne Vàndal d'Àfrica durant la Guerra Vandàlica on va participar en la batalla d'Ad Decimum (13 de setembre del 533) i en la batalla de Tricamàrum (15 de desembre del 533). Després va marxar al sud en persecució del rei vàndal Gelimer que havia fugit a territori berber amb uns dos mil soldats al que va rodejar a la zona de les muntanyes Pappua, fins que finalment Gelimer es va rendir el març del 534 i va ser portat a Cartago.[3]
Segurament Fares va seguir a Numídia fins que hi va haver la rebel·lió del general Estotzes (Stotzas) contra l'emperador, on el seu nom es troba en una llista de personatges assassinats pels rebels el 535.[2]
Referències
modifica- ↑ Procopi. Història de les guerres I, 5, 6 17-22
- ↑ 2,0 2,1 Martindale, J.R.. The prosopography of the later Roman Empire / Volume III, A.D. 527-641. Cambridge: Cambridge University Press, 1992, p. 1115-1116. ISBN 9780521201605.
- ↑ Hughes, Ian. Belisarius: the last Roman general. Barnsley: Pen & Sword Military, 2014, p. 106-107. ISBN 9781844689415.