Eusebi Planas i Franquesa
Eusebi Planas i Franquesa (Barcelona, 1833 - Barcelona, 13 de març de 1897)[1] va ser un dibuixant, aquarel·lista i litògraf català.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1833  Barcelona | ||
| Mort | 1897 (63/64 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | dibuixant, aquarel·lista, litògraf, il·lustrador | ||
| Alumnes | Llorenç Brunet i Forroll | ||
.jpg)
Fou fill de Marià Planas i de Beatriu Franquesa.[1] El seu pare volia que estudiés Dret, però la seva vocació artística feu que al final ingressés al taller d'un gravador litògraf. Posteriorment es va inscriure a l'Escola de la Llotja i a una acadèmia privada. El 1849 va anar a estudiar a París per perfeccionar les tècniques litogràfiques sota les ordres de Lassalle. Allà va començar a treballar per a l'editor Goupil, primer amb un retrat d'Eugenia de Montijo a cavall i vestida a l'andalusa.[2] Gràcies a aquest i a altres projectes es va consagrar com a dibuixant a París.
El 1854 es va declarar una epidèmia de còlera a la ciutat, fet que el feu tornar a Barcelona, on va començar a il·luminar fotografies i a il·lustrar novel·les, com Els tres mosqueters o Els miserables. Amb un fort volum de producció, esdevé un dels dibuixants i litògrafs més importants de la segona meitat del segle xix, creant el prototipus de bellesa vuitcentista femenina. Una de les seves obres més emblemàtiques fou La Historia de una Mujer de 1880.
Es va casar amb Càndida Trulls[1] i fou avi del pintor i dibuixant Francesc Labarta i Planas.
Referències
modificaBibliografia
modificaEusebi_Planes-_Noble_Juego_del_Tresillo.JPG)
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- Bori, Salvador. Tres maestros del lápiz de la Barcelona ochocentista, Padró, Planas, Pellicer. Barcelona: Millà, 1945.
- Vélez, Pilar «Eusebi Planas (1833-1897): La il·lustració vuitcentista barcelonina». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 10, 1996, pàg. 51-73.
