Etanolamina
L'etanolamina, també dita 2-aminoetanol o monoetanolamina (sovint abreujada com ETA o MEA), és un compost orgànic que a la vegada és una amina primària i un alcohol primari (degut a un grup hidroxil). Com d'altres amines actua com una base feble. L'etanolamina és un líquid tòxic, inflamable, corrosiu, incolor i viscós amb una olor similar a la de l'amoníac.
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 61,053 Da |
| Trobat en el tàxon | Pseudotsuga menziesii, Abies balsamea, Tsuga heterophylla, Juniperus scopulorum, Juniperus occidentalis, Pinus contorta, Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, pi ponderosa, Psophocarpus tetragonolobus, all, flammulina, soia, Juncus roemerianus, Peucedanum palustre, Mongeta vermella, Kudzu, Vigna mungo, Pota de cavall, banya del sègol, Lunaria annua, ésser humà, Cannabis sativa, Caenorhabditis elegans, api, fava, tomàquet, Aranja grossa, Citrus grandis, poncem i escheríchia coli
|
| Rol | metabòlit primari |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂H₇NO |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1.020 kg/m³ (a 20 ℃, líquid) |
| Viscositat dinàmica | 0,019 Pl |
| Índex de refracció | 1,4539 (a 20 ℃) |
| PKa | 9,5 |
| Punt de fusió | 11 ℃ 10 ℃ 10,5 ℃ |
| Punt d'ebullició | 171 ℃ (a 760 Torr) 171 ℃ (a 101,325 kPa) |
| Pressió de vapor | 0,4 mmHg (a 20 ℃) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 3 % (V/V) |
| Límit superior d'explosivitat | 23,5 % (V/V) |
| Temperatura d'autoignició | 450 ℃ |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 8 mg/m³ (10 h, cap valor) 6 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Límit d'exposició a curt termini | 15 mg/m³ (cap valor) |
| Punt d'inflamabilitat | 186 °F |
| IDLH | 75 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| Class IIIA combustible liquid | |
L'etanolamina és el segon cap de grup més abundant per als fosfolípid que es troben en la membrana biològica i també es fa servir en molècules missatgeres.[1]
Producció
modificaLa monoetanolamina es produeix per la reacció de l'òxid d'etilè amb amoníac aquòs; la reacció també produeix dietanolamina i trietanolamina.
Aplicacions
modificaEl MEA es fa servir en solucions aquoses per scrubbar certs gasos àcids. Es fa servir per produir detergents, emulsidors productes farmacèutics, inhibidors de la corrosió i intermediaris químics.[2][3] Per exemple reaccionant amb amoníac dona l'agent quelant comú etilendiamina:[2]
Controlador del pH
modificaL'etanolamina sovint s'usa per alcalinitzar l'aigua en centrals energètiques incloent les d'energia nuclear amb reactors d'aigua pressuritzada. Això es fa per evitar la corrosió dels metalls. L'ETA (o de vegades amines similars) se selecciona perquè no s'acumula en les generadors de vapor.
Referències
modifica- ↑ Calignano, A; La Rana, G; Piomelli, D «Antinociceptive activity of the endogenous fatty acid amide, palmitylethanolamide». European Journal of Pharmacology, 419, 2–3, 2001, pàg. 191–8. DOI: 10.1016/S0014-2999(01)00988-8. PMID: 11426841.
- ↑ 2,0 2,1 Klaus Weissermel, Hans-Jürgen Arpe, Charlet R. Lindley, Stephen Hawkins. «Chap. 7. Oxidation Products of Ethylene». A: Industrial Organic Chemistry. Wiley-VCH, 2003, p. 159–161. ISBN 3527305785.
- ↑ «Ethanolamine». Occupational Safety & Health Administration. Arxivat de l'original el 2013-05-03. [Consulta: 19 febrer 2012].