Ermessenda (minisèrie)

Ermessenda
Gènere	sèrie de televisió històrica i cinema biogràfic
Època d'ambientació	segle XI
Espai d'ambientació	Catalunya
Format d'imatge	Color, HD
Format d'àudio	Dolby Digital
Productor	Elisabet Pujol, Susanna Jiménez Fuster, Antoni Camín, Quique Camín i Elisa Plaza Valdero
Compositor	Arnau Bataller Carreño
Actors	Laia Marull i Quintana; Francesc Orella i Pinell; Lluís Homar i Toboso; Julio Manrique i Vicuña; Dafnis Balduz; Pau Durà i Peiró; Álvaro Cervantes Sorribas; Roger Coma i Estruch; Rosa Renom i Grau; Oriol Vila i Cristóbal; Francesc Garrido; Marina Gatell i Poch; Joan Massotkleiner; Bea Segura i Folch; Ricard Sales
País	Catalunya
Llengua original	català
Canal original	TV3
Durada dels capítols	1.590 min
Primer episodi	21 març 2011
Últim episodi	22 març 2011
Temporades	1
Episodis	2
Més informació
Web oficial	tv3.cat…

Ermessenda és una minisèrie de ficció històrica de 2010, basada en la biografia d'Ermessenda de Carcassona^[1] i dividida en dos capítols, emesos originalment a TV3 els dies 21 i 22 de març de 2011. És protagonitzada per Laia Marull^[2] i dirigida per Lluís Maria Güell (Arnau, Ventdelplà, Les veus del Pamano), i compta amb el guió de Mercè Sàrrias i Núria Furió, guionistes també de la sèrie Porca misèria.^[3]

Argument

Ermessenda està ambientada en el segle xi, i relata gran part de la història d'Ermessenda de Carcassona, esposa de Ramon Borrell, i que va ser comtessa de Barcelona, Girona i Osona entre 993 i 1057, governant durant seixanta anys (primer conjuntament amb el seu fill Berenguer Ramon I, posteriorment sola i finalment amb el seu net Ramon Berenguer I), i malgrat viure en una època en què la política estava fortament dominada pels homes, i aconseguint arribar a ser una de les dones més poderoses i influents de la Història de Catalunya.^[4]^[5]^[6]^[7]

Repartiment

Laia Marull: Ermessenda de Carcassona; esposa de Ramon Borrell, comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona
Francesc Orella: Ramon Borrell; marit d'Ermessenda, comte de Barcelona, Girona i Osona
Dafnis Balduz: Berenguer Ramon I; fill d'Ermessenda i Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona
Álvaro Cervantes: Ramon Berenguer I; fill de Berenguer Ramon I i de Sança de Castella, net d'Ermessenda, comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès
Lluís Homar: Abat Oliba; comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà
Roger Coma: Hug d'Empúries; comte d'Empúries, amic de Ramon Borrell i Ermessenda
Pau Durà: Pere de Carcassona; germà d'Ermessenda i bisbe de Girona
Rosa Renom: Riquilda; germana de Ramon Borrell, cunyada d'Ermessenda i mare de Guislabert
Julio Manrique: Guislabert; fill de Riquilda, nebot d'Ermessenda, vescomte i bisbe de Barcelona
Oriol Vila: Mir Geribert; cosí de Berenguer Ramon I, Estefania i Guislabert, baró del Penedès
Francesc Garrido: Sunifred de Lluçà; baró del comtat d'Osona, membre del consell dels comtes
Marina Gatell: Sança de Castella; infanta de Castella, casada amb Berenguer Ramon I
Joan Massotkleiner: Ponç Bonfill Marc; jutge membre del consell dels comtes
Bea Segura: Almodis de la Marca; noble occitana, tercera esposa de Ramon Berenguer I
Alba Sanmartí: Estefania Ramon; filla Ramon Borrell i Ermessenda, casada amb Roger de Tosny
Ricard Sales: Roger de Tosny; noble normand de la Casa de Tosny

Context històric

Sepulcre romànic d'Ermessenda de Carcassona, a la Catedral de Girona.

La sèrie es va estrenar amb el lema La dona més poderosa de la història de Catalunya,^[8] fent referència a la naixent nació catalana, ja que Catalunya no fou forjada com a estat unificat fins al regnat d'Alfons el Cast (1157-1196), però el comtat de Barcelona en fou el nucli originari i aportà un corpus legislatiu amb els Usatici Barchinonae (Usatges de Barcelona), un marc jurídic amb el Liber domini regis (Llibre del senyor rei), uns referents culturals amb les Gesta Comitum Barchinonensium (Gestes dels comtes de Barcelona), i àdhuc el simbolisme, ja que, d'una banda, el sobirà de Catalunya ostenta la dignitat de «Comte de Barcelona» i, de l'altra, les armes del llinatge dels comtes de Barcelona han esdevingut l'escut de Catalunya.

Producció

El rodatge d'Ermessenda va durar nou setmanes, i les localitzacions van ser Terrassa, Girona, Sant Cugat del Vallès, Castellar del Vallès (al Castell de Clasquerí).^[9] i el monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona). El projecte, coproduït per Televisió de Catalunya i Ovideo TV, amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) i el suport de l'Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (ICAA), i va comptar amb un pressupost de 2,7 milions d'euros.^[2]^[4]

Alguns escenaris van ser recreats digitalment, com ara la reproducció en 3D de les muralles de Barcelona i les escalinates de la catedral de Girona.^[4]^[7]

Guardons

Premis

2012: Premi a la millor banda sonora per a sèries de televisió, atorgat per l'Associació Internacional de Crítics de Música de Cinema (IFMCA), per la composició musical d'Arnau Bataller.^[10]

Nominacions

2012: Premi Gaudí a la millor pel·lícula per televisió^{[cal citació]}

Referències

↑ «Lluís Maria Güell recrea la història d'Ermessenda de Carcassona». Nació Digital, 24-04-2010. [Consulta: 20 novembre 2010].^{[Enllaç no actiu]}
↑ ^2,0 ^2,1 «Laia Marull encarnarà a TV-3 Ermessenda de Carcassona». El Periódico de Catalunya, 30-04-2010. Arxivat de l'original el 2014-01-01. [Consulta: 4 abril 2011].
↑ «TV3 prepara una minisèrie sobre Ermessenda de Carcassona». El Punt, 30-04-2010. [Consulta: 4 abril 2011].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 «TV3 estrena la nova sèrie sobre la història d'Ermessenda». Regió 7, 21-03-2011. [Consulta: 4 abril 2011].
↑ «Exitosa preestrena de la mini-sèrie Ermessenda a Sant Cugat». Diari de Sant Cugat, 18-03-2011. Arxivat de l'original el 2014-01-01. [Consulta: 4 abril 2011].
↑ «Ermessenda/» (en castellà). Qvemos. [Consulta: 4 abril 2011].^{[Enllaç no actiu]}
↑ ^7,0 ^7,1 «Qui era Ermessenda de Carcassona?». TV3, 21-03-2011. [Consulta: 4 abril 2011].
↑ Redacció «'Ermessenda', la substituta». Diari Ara, 104, 13-03-2011, pàg. 63.
↑ «La comtessa de Barcelona reviu al Clasquerí». L'Actual de Castellar del Vallès, 17-03-2011. Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 15 juliol 2011].
↑ «La música dErmessenda', millor banda sonora mundial per a sèries de televisió». Diari Ara, 24-02-2012.

Vegeu també

Enllaços externs

Pàgina oficial de la minisèrie al web de TV3
Fitxa de la minisèrie a Catalan Films
‘Ermessenda' m'ha fet patir com a historiador, entrevista amb Xavier Escura, ideòleg de la sèrie, a Avui, 28 de març de 2011
Ermessenda de Carcassona Arxivat 2014-02-03 a Wayback Machine., a Sàpiens, març de 2011

[1] «Lluís Maria Güell recrea la història d'Ermessenda de Carcassona». Nació Digital, 24-04-2010. [Consulta: 20 novembre 2010].^{[Enllaç no actiu]}

[periodico-2] 2,0 ^2,1 «Laia Marull encarnarà a TV-3 Ermessenda de Carcassona». El Periódico de Catalunya, 30-04-2010. Arxivat de l'original el 2014-01-01. [Consulta: 4 abril 2011].

[3] «TV3 prepara una minisèrie sobre Ermessenda de Carcassona». El Punt, 30-04-2010. [Consulta: 4 abril 2011].

[regio-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 «TV3 estrena la nova sèrie sobre la història d'Ermessenda». Regió 7, 21-03-2011. [Consulta: 4 abril 2011].

[5] «Exitosa preestrena de la mini-sèrie Ermessenda a Sant Cugat». Diari de Sant Cugat, 18-03-2011. Arxivat de l'original el 2014-01-01. [Consulta: 4 abril 2011].

[6] «Ermessenda/» (en castellà). Qvemos. [Consulta: 4 abril 2011].^{[Enllaç no actiu]}

[tv3-7] 7,0 ^7,1 «Qui era Ermessenda de Carcassona?». TV3, 21-03-2011. [Consulta: 4 abril 2011].

[8] Redacció «'Ermessenda', la substituta». Diari Ara, 104, 13-03-2011, pàg. 63.

[lactual-9] «La comtessa de Barcelona reviu al Clasquerí». L'Actual de Castellar del Vallès, 17-03-2011. Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 15 juliol 2011].

[10] «La música dErmessenda', millor banda sonora mundial per a sèries de televisió». Diari Ara, 24-02-2012.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]