Enviny

Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Enviny (antic municipi).

Enviny és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 fou cap de municipi propi.

Enviny

Mare de Déu de la Candelera d'Enviny
Tipus	entitat singular de població
Localització
42° 24′ 08″ N, 1° 06′ 13″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Sort
Població humana
Població	27 (2023)
Geografia
Altitud	1.198 m
Dades històriques
Festa patronal	Penúltim cap de setmana de setembre
Codi INE	25209500500
Codi IDESCAT	2520940005600

Enviny és a ponent del seu actual cap municipal, Sort, enfilat a les muntanyes que tanquen per la dreta la vall de la Noguera Pallaresa. És en el vessant meridional de la carena de l'extrem sud-est del Serrat dels Plans, a l'esquerra, bastant enlairat, del Barranc de Montardit. És a prop i a l'est-nord-est de Llarvén i un xic més lluny al nord de Montardit de Dalt. Es troba a l'esquerra de la Llau de les Tosques i als peus de la Coma dels Tossals.

Té l'església parroquial de la Mare de Déu de la Candelera d'Enviny, actualment de la Purificació, seu d'una agrupació de parròquies, a més de les capelles i ermites de Sant Miquel i Sant Roc, en els entorns del poble, a més de la capella particular de Santa Llúcia de Casa Aytés, dins del nucli d'Enviny.

Etimologia

Joan Coromines explica el topònim Enviny a partir del llatí in vicinio (en el veïnat). Es tracta, doncs, d'un topònim romànic, d'origen altmedieval.

Geografia

El poble d'Enviny

El poble és situat en un coster, amb les cases disposades com si baixessin per la costa al capdamunt de la qual hi havia el Castell d'Enviny, formant una planta rectangular, que conserva una certa aparença de vila closa. L'església de la Mare de Déu de la Candelera és a l'extrem sud-oest del poble, un xic separada de la resta d'edificacions.

Les cases del poble

El poble d'Enviny conserva memòria de 21 cases, moltes d'elles encara en ús de primera o de segona residència:

Casa Aytés Casa Barbal Casa Bernat Casa Camp Casa Canja

Casa Carcanyol Casa Fontet Casa Fuster Casa Lido

Casa Llop Casa Llorenç Casa Mestre Jaume Casa Nus

Casa Pei Casa Pillo Casa Pobellà La Rectoria

Casa Mossen Peri Casa Remissió Casa Rispa Casa Simon Casa Toni

Festes populars

A part de la Festa Major, que se celebra el penúltim cap de setmana de setembre, és molt concorregut l'Aplec de la Mare de Déu del Soler, que es duu a terme el primer de maig.

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Cuviny declara 16 focs laics i 2 d'eclesiàstics (uns 90 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Enviny (Embiny o Enviñ). Diu que és una localitat que forma ajuntament amb Llarvén i està situada a la dreta de la Noguera Pallaresa, en el vessant d'una muntanya elevada, amb exposició al sud; la combaten tots els vents, especialment els del nord i del sud. El clima hi és fred, i produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 20 cases, una font i l'església de Santa Maria, que disposava de rector i un beneficiat, tots dos de concurs general a través del bisbat; en depenia l'església de Bressui. El territori és muntanyós, amb diverses menes de terres, però amb abundor de pastures i zones despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, moltes nous i una mica de fruites d'hivern. S'hi recriava bestiar mular, i el vacum per a les feines del camp. Hi ha caça de conills, llebres i perdius, i tota la indústria existent és la derivada de la recria de bestiar. Comptava amb 18 veïns (caps de casa) i 110 ànimes (habitants).

El 1898, hi nasqué sant Jaume Hilari Barbal.

Demografia

Evolució demogràfica

1857	1888	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
177	167	149	140	126	119	99	87	84	35	13	17	25	26	22	22	218	219	273

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Beranui/Bernui». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Vegeu també

• Sant Clem d'Enviny

Enllaços externs

• Enviny en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya