Enrique Barón Crespo

Enrique Barón Crespo (Madrid, 1944) és un polític i professor universitari espanyol, que fou ministre de Transport, Turisme i Comunicacions en el primer govern presidit per Felipe González i posteriorment President del Parlament Europeu entre 1989 i 1992.

Enrique Barón Crespo

Biografia
Naixement	27 març 1944 (80 anys) Madrid
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 20 juliol 2004 – 13 juliol 2009 Legislatura: VI legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Espanya Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 2004
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
25 maig 2003 – 18 maig 2004 Electe a: eleccions municipals de 2003 a Madrid
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 20 juliol 1999 – 19 juliol 2004 Legislatura: V legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Espanya Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1999
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 19 juliol 1994 – 19 juliol 1999 Legislatura: IV legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Espanya Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1994
President del Parlament Europeu
25 juliol 1989 – 13 gener 1992 ← Henry Plumb – Egon Klepsch →
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 25 juliol 1989 – 18 juliol 1994 Legislatura: III legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Espanya Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1989
Diputat al Parlament Europeu
13 juny 1987 – 13 juliol 2009 Circumscripció electoral: Espanya
Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 1986 – 23 juny 1987 – Carlos Alberto Dávila Sánchez → Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 1r gener 1986 – 24 juliol 1989 Legislatura: II legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Espanya
Ministre de Transports, Turisme i Comunicacions
1r desembre 1982 – 5 juliol 1985 ← Luis Gámir Casares – Abel Ramón Caballero Álvarez →
Diputat al Congrés dels Diputats
5 novembre 1982 – 23 abril 1986 Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1979 – 18 novembre 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Diputat al Congrés dels Diputats
2 juliol 1977 – 23 març 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Formació	Universitat Complutense de Madrid - llicenciatura en Dret ESSEC Business School Universitat Pontifícia de Comillas
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les Madrid
Ocupació	economista, polític, advocat
Partit	Partit Socialista Obrer Espanyol
Família
Cònjuge	Sofía Gandarias (1987–2016)
Premis
(6 febrer 2014)  Gran Oficial de l'Orde de l'Estrella d'Itàlia (2005)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (10 maig 1990)  doctor honoris causa per la Universitat Jean Monnet (1986)  Gran Creu de l'Orde de Carles III  Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya

Biografia

Va néixer el 27 de març de 1944 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, realitzant després estudis d'administració d'empreses a l'Institut Catòlic d'Administració i Direcció d'Empreses (ICADE) i per l'Escola Superior de Ciències Econòmiques i Empresarials de París. Així mateix ha estat professor d'estructura econòmica a la universitat de Madrid entre 1966 i 1970.

Activitat política

Membre actiu del maig del 68, va pertànyer a Convergència Socialista de Madrid i va ser un dels líders de la Federació de Partits Socialistes al començament de la Transició espanyola. Va passar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) després de la dissolució de Convergència Socialista a la primavera de 1977, any en el qual fou escollit diputat de la legislatura constituent per la província de Madrid, escó que repetí en les eleccions de 1979, 1982 i 1986. En el primer govern de Felipe González fou designat ministre de Transport, Turisme i Comunicacions, càrrec que ocupà fins al 1985.

Fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees de 1986, sent nomenat Vicepresident del parlament. Després de les eleccions de 1989 fou escollit President del Parlament Europeu, acabant el seu mandat l'any 1992.

Obres

La seva obra ha estat editada en espanyol, anglès, francès, italià i alemany.

• El final del campesinado (Editorial Zero, 1971).
• Europa 92: el rapto del futuro (Plaza & Janés, 1989).
• El proceso de la UE como desafío democrático (Hamar Urte, 1993)
• Europa en el alba del milenio (Editorial Acento, 1994).
• Europe: l'impossible statu quo, Club de Florencia, con Max Konsthamm, Renaud Dehousse, Emile Noël, Tommaso Padoa-Schioppa, (Il Mulino, 1996).
• En Europa cabemos todos, dir. Tomás Fernández y J.J. Laborda (Alianza, 2002).
• Europa, pasión y razón (Biblioteca Nueva, 2005).
• Constitucionalización del Poder Legislativo en la Unión Europea, (Thomson Civitas, 2006).
• El error del milenio (Seix Barral, 2007).
• Tratado de Lisboa y Carta de derechos fundamentales (Euroeditions, 2010).
• Las Américas Insurgentes (CEXECI, 2011).
• ¿Más Europa? ¡Unida! (RBA, 2012).
• La era del federalismo (RBA, 2014).

Enllaços externs

• (castellà) Informació d'Enrique Barón al Congrés de Diputats
• (castellà) Informació d'Enrique Barón al Parlament Europeu