Enric IV de Luxemburg

Enric de Namur,[1] dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189. Era fill de Godofreu I de Namur, comte de Namur, i de Ermesinda de Luxemburg.

Plantilla:Infotaula personaEnric IV de Luxemburg
«Enric el Cec»
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1113 Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1196 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Echternach (Luxemburg) Modifica el valor a Wikidata
Comte de Namur
1139 – 1196
← Godofreu I de NamurAlix de Namur →
Comte de Luxemburg
1136 (Gregorià) – 1196 (Gregorià)
← Conrad II de LuxemburgOtó I de Borgonya → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Namur i Casa de Namur Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAgnès de Gueldre (1168 (Gregorià)–)
Laureta de Alsacia (1157–1163) Modifica el valor a Wikidata
FillsErmesinda I de Luxemburg
 () Agnès de Gueldre Modifica el valor a Wikidata
ParesGodofreu I de Namur Modifica el valor a Wikidata  i Ermesinda de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
GermansAlix de Namur
Matilda de Dagsburg
Beatriu de Namur
Clemència de Namur Modifica el valor a Wikidata

Heretà dels comtats de la Roche i de Durbuy dels seus cosins Enric II de Durbuy i Enric de La Roche. A la mort del seu cosí Conrad II (1136), l'emperador li infeuda Luxemburg, no volent que aquest comtat passi al comte francès de Grandpré. Tres anys més tard, heretà del comtat de Namur a la mort del seu pare. En 1141, ajuda Alberó II de Chiny-Namur, Bisbe de Lieja a reprendre Bouillon a Renald I de Bar, Comte de Bar.

Amb l'heretatge luxemburguès li són igualment atribuïts les abadies Saint-Maximin de Trèves i de Saint-Willibrod d'Echternach. Allò li valgué, com als seus predecessors, conflictes amb l'Arquebisbe de Trêves. En 1147, renuncià a l'abadia Saint-Maximin, però tornà a reclamar-la després a la mort de l'arquebisbe Adalbéron. L'1 de febrer de 1151 Enric II de Leez va derrotar l'exèrcit liegès a la batalla d'Andenne contra Enric assentant la preponderància de Lieja a la vall del Mosa.[2] Finalment, Hillin, el nou arquebisbe, intercanvià les pretensions del comte sobre l'abadia contra la ciutat de Grevenmacher, en 1155.

En 1157, es casà amb Laureta d'Alsàcia (1120-1175), filla de Teodoric d'Alsàcia, Comte de Flandes i de Margarida de Clermont-Beauvaisis. Els esposos se separaren en 1163. Sense infants, designa com a hereu el seu cunyat Balduí IV d'Hainaut, casat amb la seva germana Alix, després a la mort d'aquest últim (1171), el seu nebot Balduí V d'Hainaut. Amb aquests últims, porta dues guerres en 1170 i en 1172 contra Enric III de Limburg.

Es casa de nou l'abril de 1169 amb Agnès de Gueldre, filla d'Enric, Comte de Gueldre, i d'Agnès d'Arnstein. Quatre anys més tard, en 1173, la retorna a casa de son pare i restà separat d'ella durant una dotzena d'anys. En resposta a una greu malaltia, perd la vista en 1182. Reprèn la seva esposa Agnès i el juliol de 1186 tingueren una filla, Ermesinda[3] Aquest naixement qüestiona el pla de successió d'Enric el Cec, que es considera com perfil de la seva promesa envers Balduí. Enric, de 76 anys, busca un protector per a la seva filla i la promet amb Enric, comte de Xampanya (1166 -1197).

Evidentment, Balduí V recorregué a l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic. Finalment, és decidit que a la mort d'Enric el Cec:

Enric de Xampanya renuncià a les seves esposalles i Ermesinde fou promesa i després casada (després de la mort d'Enric el Cec) amb Tibald I de Bar, comte de Bar.

Enric el Cec entrà en guerra contra Enric III de Limburg i fou derrotat l'1 d'agost de 1194 a Noville-sur-Mehaigne.

Ascendència

modifica
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Robert I de namur
 
 
 
 
 
 
 
Albert I de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Albert II de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles de Lotaríngia
 
 
 
 
 
 
 
Ermengarda de Baixa-Lotaríngia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Albert III de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Godofreu I de Verdun
 
 
 
 
 
 
 
Goteló I de Lotaríngia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Matilde de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
(francès)Regelinde de Lotharingie
(neerlandès)Regelindis van Lotharingen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Godofreu I de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat II de Saxònia ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ida de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Enric IV de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sigifred de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
Frederic de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Edwige de Nordgau (francès)
Hedwig of Nordgau (anglès)
 
 
 
 
 
 
 
Giselbert de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermentrude de Gleiberg ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Conrad I de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermesinda de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem IV de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
Guillem V d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Emma de Blois
 
 
 
 
 
 
 
Guillem VII de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Otó Guillem de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermentruda de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
Clemència d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermessenda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Félix Rousseau, Enric l'Aveugle : comte de Namur et de Luxembourg, 1136-1196, Bibliothèque de la Faculté de philosophie et lettres de l'Université de Liège, 1921.
  • Alfred Lefort. La Maison souveraine de Luxembourg (en français). Reims: Imprimerie Lucien Monge, 1902, p. 262.