Enric IV de Luxemburg
Enric de Namur,[1] dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189. Era fill de Godofreu I de Namur, comte de Namur, i de Ermesinda de Luxemburg.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1113  | ||
| Mort | 14 agost 1196 (82/83 anys) Echternach (Luxemburg) | ||
| Comte de Namur | |||
| 1139 – 1196 ← Godofreu I de Namur – Alix de Namur → | |||
| Comte de Luxemburg | |||
| 1136 (Gregorià) – 1196 (Gregorià) ← Conrad II de Luxemburg – Otó I de Borgonya → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Família | Casa de Namur i Casa de Namur | ||
| Cònjuge | Agnès de Gueldre (1168 (Gregorià)–) Laureta de Alsacia (1157–1163) | ||
| Fills | Ermesinda I de Luxemburg (  ) Agnès de Gueldre | ||
| Pares | Godofreu I de Namur i Ermesinda de Luxemburg | ||
| Germans | Alix de Namur Matilda de Dagsburg Beatriu de Namur Clemència de Namur | ||
Heretà dels comtats de la Roche i de Durbuy dels seus cosins Enric II de Durbuy i Enric de La Roche. A la mort del seu cosí Conrad II (1136), l'emperador li infeuda Luxemburg, no volent que aquest comtat passi al comte francès de Grandpré. Tres anys més tard, heretà del comtat de Namur a la mort del seu pare. En 1141, ajuda Alberó II de Chiny-Namur, Bisbe de Lieja a reprendre Bouillon a Renald I de Bar, Comte de Bar.
Amb l'heretatge luxemburguès li són igualment atribuïts les abadies Saint-Maximin de Trèves i de Saint-Willibrod d'Echternach. Allò li valgué, com als seus predecessors, conflictes amb l'Arquebisbe de Trêves. En 1147, renuncià a l'abadia Saint-Maximin, però tornà a reclamar-la després a la mort de l'arquebisbe Adalbéron. L'1 de febrer de 1151 Enric II de Leez va derrotar l'exèrcit liegès a la batalla d'Andenne contra Enric assentant la preponderància de Lieja a la vall del Mosa.[2] Finalment, Hillin, el nou arquebisbe, intercanvià les pretensions del comte sobre l'abadia contra la ciutat de Grevenmacher, en 1155.
En 1157, es casà amb Laureta d'Alsàcia (1120-1175), filla de Teodoric d'Alsàcia, Comte de Flandes i de Margarida de Clermont-Beauvaisis. Els esposos se separaren en 1163. Sense infants, designa com a hereu el seu cunyat Balduí IV d'Hainaut, casat amb la seva germana Alix, després a la mort d'aquest últim (1171), el seu nebot Balduí V d'Hainaut. Amb aquests últims, porta dues guerres en 1170 i en 1172 contra Enric III de Limburg.
Es casa de nou l'abril de 1169 amb Agnès de Gueldre, filla d'Enric, Comte de Gueldre, i d'Agnès d'Arnstein. Quatre anys més tard, en 1173, la retorna a casa de son pare i restà separat d'ella durant una dotzena d'anys. En resposta a una greu malaltia, perd la vista en 1182. Reprèn la seva esposa Agnès i el juliol de 1186 tingueren una filla, Ermesinda[3] Aquest naixement qüestiona el pla de successió d'Enric el Cec, que es considera com perfil de la seva promesa envers Balduí. Enric, de 76 anys, busca un protector per a la seva filla i la promet amb Enric, comte de Xampanya (1166 -1197).
Evidentment, Balduí V recorregué a l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic. Finalment, és decidit que a la mort d'Enric el Cec:
- Balduí V d'Hainaut hereti del comtat de Namur;
- Ermesinda hereti els comtats de Durbuy i de la Roche;
- el comtat de Luxemburg, «feu masculí» (tornant a l'Imperi en absència de fills), és confiat a Otó I de Borgonya.
Enric de Xampanya renuncià a les seves esposalles i Ermesinde fou promesa i després casada (després de la mort d'Enric el Cec) amb Tibald I de Bar, comte de Bar.
Enric el Cec entrà en guerra contra Enric III de Limburg i fou derrotat l'1 d'agost de 1194 a Noville-sur-Mehaigne.
Ascendència
modifica| Robert I de namur | |||||||||||||||||||
| Albert I de Namur | |||||||||||||||||||
| Albert II de Namur | |||||||||||||||||||
| Carles de Lotaríngia | |||||||||||||||||||
| Ermengarda de Baixa-Lotaríngia | |||||||||||||||||||
| Albert III de Namur | |||||||||||||||||||
| Godofreu I de Verdun | |||||||||||||||||||
| Goteló I de Lotaríngia | |||||||||||||||||||
| Matilde de Saxònia | |||||||||||||||||||
| (francès)Regelinde de Lotharingie (neerlandès)Regelindis van Lotharingen | |||||||||||||||||||
| Godofreu I de Namur | |||||||||||||||||||
| Bernat II de Saxònia ? | |||||||||||||||||||
| Ida de Saxònia | |||||||||||||||||||
| Enric IV de Luxemburg | |||||||||||||||||||
| Sigifred de Luxemburg | |||||||||||||||||||
| Frederic de Luxemburg | |||||||||||||||||||
| Edwige de Nordgau (francès) Hedwig of Nordgau (anglès) | |||||||||||||||||||
| Giselbert de Luxemburg | |||||||||||||||||||
| Ermentrude de Gleiberg ? | |||||||||||||||||||
| Conrad I de Luxemburg | |||||||||||||||||||
| Ermesinda de Luxemburg | |||||||||||||||||||
| Guillem IV de Poitiers | |||||||||||||||||||
| Guillem V d'Aquitània | |||||||||||||||||||
| Emma de Blois | |||||||||||||||||||
| Guillem VII de Poitiers | |||||||||||||||||||
| Otó Guillem de Borgonya | |||||||||||||||||||
| Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers | |||||||||||||||||||
| Ermentruda de Roucy | |||||||||||||||||||
| Clemència d'Aquitània | |||||||||||||||||||
| Ermessenda | |||||||||||||||||||
Referències
modifica- ↑ Henri de Namur sur le site Foundation for Medieval Genealogy
- ↑ Mélard, Claude. «La principauté de Liège Essai de chronologie» (en francès). Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 27 octubre 2008].
- ↑ Mémoires et publications de la Société des Sciences, des Arts et des Lettres du Hainaut (1846–1847). Nota 1 de la pàgina 126
Bibliografia
modifica
- Félix Rousseau, Enric l'Aveugle : comte de Namur et de Luxembourg, 1136-1196, Bibliothèque de la Faculté de philosophie et lettres de l'Université de Liège, 1921.
- Alfred Lefort. La Maison souveraine de Luxembourg (en français). Reims: Imprimerie Lucien Monge, 1902, p. 262.