Emili Giralt i Raventós
Emili Giralt i Raventós (Vilafranca del Penedès, 1927 - Barcelona, 2008) fou un historiador català. Llicenciat el 1951 i deixeble de Jaume Vicens i Vives, ha estat lector de castellà a la Universitat de Durham a Newcastle (1954-1955),[1] professor a la Universitat de Barcelona (1959), catedràtic d'Història Universal Moderna i Contemporània a la Universitat de València[1] (1965-1971) i a la de Barcelona (des del 1971). Fou director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona del 1975 al 1998. És el fundador i director del Centre d'Estudis d'Història Rural i de la revista Estudis d'Història Agrària, des del 1977. Fou director del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, degà de la Facultat de Geografia i Història i vicerector d'ordenació acadèmica. També fou professor associat a la Universitat de la Sorbona del 1981 al 1983, i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (1992). Els seus treballs historiogràfics tracten, principalment, temes agraris, econòmics i socials de l'època moderna i contemporània. S'ha especialitzat en l'estudi de la població, de la història agrària i dels moviments socials als Països Catalans.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r abril 1927 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
Mort | 16 abril 2008 (81 anys) Barcelona |
19è President de l'Institut d'Estudis Catalans | |
1987 – 1995 ← Enric Casassas i Simó – Manuel Castellet i Solanas → | |
Dades personals | |
Ideologia | Catalanisme |
Formació | Universitat de València Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | historiador, catedràtic |
Ocupador | La Sorbona (1981–1983) Universitat de Barcelona (1973–1999) |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Jordi Casassas i Ymbert, Joaquim Nadal i Farreras, Gabriel Cardona Escanero i Mary Nash |
Premis | |
Del 1986 al 1995 ha estat president de l'Institut d'Estudis Catalans, dins la Secció Històrico-Arqueològica amb l'Especialitat d'Història agrària[2] on promou la primera edició del Diccionari de la llengua catalana.[3] El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Giralt va morir la tarda del 16 d'abril de 2008 a Barcelona a l'edat de 81 anys.[4]
Obres
modifica- La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII (1956-1959)
- La population catalane de 1553 à 1717 (1960), amb Jordi Nadal i Oller
- Barcelona en 1717-1718, un modelo de sociedad preindustrial (1963)
- La immigració francesa a Mataró durant el segle XVIII (1966)
- Los estudios de historia agraria en España. Desde 1940 a 1961 (1962)
- El conflicto "rabassaire" y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936 (1964)
- Els moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1800-1939) (1967)
- Bibliografia dels moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1972)
- El franquisme i l'oposició: una bibliografia crítica (1939-1975) (1981)
- Premsa clandestina i de l'exili (1939-1976). Inventari (1977)
- Dos estudios sobre el País Valenciano (1978)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Emili Giralt i Raventós». IEC. [Consulta: 27 març 2012].
- ↑ Membre numerari 81 del Institut d'Estudis Catalans Arxivat 2008-12-03 a Wayback Machine. I.E.C.
- ↑ (DLC) Diccionari Llengua Catalana
- ↑ Es mor l'historiador Emili Giralt[Enllaç no actiu], Vilaweb, 16 d'abril 2008 (data d'accés: 01-06-08).