Elisabeth Hevelius

Elisabeth Hevelius (polonès: Elżbieta Heweliusz) (Gdańsk, 17 de gener de 1647 - Gdańsk, 22 de desembre de 1693), també coneguda com a Catherina Elisabetha Koopman Hevelius, fou una astrònoma polonesa, coneguda com la "mare de la topografia lunar".

Elisabeth Hevelius

Nom original	(pl) Elżbieta Heweliusz
Biografia
Naixement	(pl) Catherina Elisabetha Koopman 17 gener 1647 Gdańsk (Confederació de Polònia i Lituània)
Mort	22 desembre 1693 (46 anys) Gdańsk (Confederació de Polònia i Lituània)
Sepultura	Església de Santa Caterina 54° 21′ 15″ N, 18° 39′ 05″ E Gdańsk
Activitat
Ocupació	astrònoma
Família
Cònjuge	Johannes Hevelius

Un gran interès per l'astronomia va portar Elisabetha, quan encara era molt jove, a apropar-se a Johannes Hevelius, un comerciant i astrònom de renom internacional que vivia a la mateixa ciutat i que disposava a casa seva d'un observatori. D'altra banda, ella havia adquirit bons coneixements de matemàtiques, especialment de càlcul, i de llatí, llengua amb què s'escrivia amb altres científics.

Elisabetha Koopman es va casar, als setze anys, amb Johannes Hevelius, aleshores vidu, trenta-sis anys més gran que ella i van treballar junts en l'observatori privat que es van construir –amb un telescopi obert de 150 peus (45.72 m) de longitud focal– i que es cremaria anys després en un incendi. El seu objectiu era redactar un catàleg amb les taules de les òrbites planetàries de Kepler. El matrimoni va observar i descriure les taques solars, va cartografiar la lluna, descrivint la libració lunar a Selenographia (1647), va descobrir quatre cometes i començà a elaborar un catàleg d'estrelles.

A la mort del marit, ella va continuar les observacions en solitari i va escriure i publicar tres obres més: Stellarum Fixarum (1687), Firmamentum Sobiescianum sive Uranographia (1690) i Prodromus astronomiae (1690), que incloïa un catàleg d'estrelles i un atles de constel·lacions explicant la posició exacta de més de mil cinc-centes estrelles i la tecnologia per a crear el catàleg amb l'ús del sextant i el quadrant, sense haver utilitzat cap telescopi. Les observacions del catàleg, fetes a ull nu, eren tan precises que van ser les usades per a la confecció d'esferes celestes fins a l'aparició dels telescopis comercials al segle xviii.

Cultura

La vida d'Elisabeth Hevelius va inspirar la novel·la The Star Huntress (2006).

Amb el seu nom i en honor seu es va anomenar el planeta menor 12625 Koopman i el cràter Corpman a Venus.

Bibliografia

• Aderin-Pocock, Maggie. The Sky at Night: The Art of Stargazing (en anglès). Random House, 2023. ISBN 978-1-4735-3325-7. 
• Barca Salom, Francesc Xavier «Divulgació científica per a dames: "L'Astronomie des dames" de Jérome Lalande». III Jornada d'Astronomia i Meteorologia, 2009, pàg. 1-22.
• Brooke-Hitching, Edward. Atlas del cielo (en castellà). Blume, 2023. ISBN 978-84-194-9988-2. 
• Larsen, Kristine «“A Woman’s Place is in the Dome”: Gender and the Astronomical Observatory, 1670-1970» (en anglès). MP An online feminist journal, Vol. 2, Num. 5, 2009, pàg. 104-124. ISSN: 1939-330X.
• Levi-Montalcini, Rita; Tripodi, Giuseppina. Las pioneras : las mujeres que cambiaron la sociedad y la ciencia desde la Antigüedad hasta nuestros días (en castellà). Editorial Crítica, 2017. ISBN 978-84-170-6734-2. 
• Magruder, Kerry «Elisabeth Hevelius: Observational Astronomer» (en anglès). Lynx Open Ed, 2015, pàg. 1-2.
• Reser, Anna; McNeill, Leila. Forces of Nature: The Women who Changed Science (en anglès). Frances Lincoln, 2021. ISBN 978-0-7112-4898-4. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Elisabeth Hevelius» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• El Triangle Hevelius
• Johann and Elizabeth Hevelius, astronomers of Danzig