Edward Linfoot
Edward Linfoot (Sheffield, 8 de juny de 1905 - Cambridge, 14 d'octubre de 1982) va ser un matemàtic anglès.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Edward Hubert Linfoot  8 juny 1905 Sheffield (Anglaterra) |
| Mort | 14 octubre 1982 (77 anys) Cambridge (Anglaterra) |
| Sepultura | Cementiri de la parròquia de l'Ascensió (Cambridge), 5E8 52° 13′ 02″ N, 0° 05′ 59″ E / 52.217087°N,0.099788°E |
| Formació | Universitat de Princeton (1929–1931) Universitat de Göttingen (1928–1929) Universitat d'Oxford (1926–1928) Balliol College (1923–1926) King Edward VII School, Sheffield (–1921) |
| Tesi acadèmica | Applications Of The Theory Of Functions Of A Complex Variable (1929 ) |
| Director de tesi | Godfrey Harold Hardy |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i astronomia |
| Ocupació | matemàtic, astrònom |
| Ocupador | Observatori de Cambridge (1948–1970) Universitat de Cambridge (1948–1970) Universitat de Bristol (1932–1948) Balliol College (1931–1932) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Emil Wolf i Patrick Wayman |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Pares | George Edward Linfoot i Laura Clayton |
| Germans | Laura Margaret Linfoot |
 | |
Linfoot va estudiar al Balliol College de la universitat d'Oxford, en la qual es va doctorar el 1928 amb una tesi sobre funcions quasi-periòdiques.[1] Després de fer estudis post-doctorals a les universitats de Göttingen i de Princeton, va tornar a Anglaterra per a ser professor a la universitat de Bristol.[2] Mentre era a Bristol, potser influït per la Segona Guerra Mundial, la seva activitat de recerca es va anar inclinant des les matemàtiques pures cap a l'òptica, fins que el 1948 va ser nomenat sots directro del observatori i professor d'astronomia de la universitat de Cambridge,[3] càrrecs que va mantenir fins que es va retirar el 1970.
La seva obra purament matemàtica consta d'una vintena d'articles, tots ells anteriors a 1939,[4] entre els quals destaquen les seves col·laboracions amb Hans Heilbronn.[5] En el període posterior va publicar dos llibres molt influents en el camp de l'òptica:[6] Recent Advances in Optics (1955) i Fourier Methods in Optical Image Evaluation (1964).
Referències
modifica- ↑ Bell, 1984, p. 52.
- ↑ Fellgett, 1984, p. 219.
- ↑ Fellgett, 1984, p. 220.
- ↑ Bell, 1984, p. 57.
- ↑ Propp, 2020, p. 143.
- ↑ Fellgett, 1984, p. 222.
Bibliografia
modifica- Bell, J.L. «Obituary: Edward Hubert Linfoot» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 16, Num. 1, 1984, pàg. 52-58. DOI: 10.1112/blms/16.1.52. ISSN: 0024-6093.
- Fellgett, P.B. «Obituary - Linfoot, Edward-Hubert» (en anglès). Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society, Vol. 25, Num. 2, 1984, pàg. 219-222. ISSN: 1366-8781.
- Propp, James. «Who Mourns the Thenth Heegner Number?». A: Mircea Pitici (ed.). The Best Writing on Mathematics 2020 (en anglès). Princeton University Press, 2020, p. 137-144. ISBN 978-0-691-20757-5.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edward Linfoot» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.