Edifici històric de la Universitat de Barcelona

L'edifici històric de la Universitat de Barcelona és situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, davant de la plaça de la Universitat, i fou declarat monument nacional historicoartístic el 26 de febrer del 1970. Durant gairebé un segle, ha estat la seu de la majoria de les facultats i escoles universitàries de la ciutat, dividides entre el pati de Lletres i el pati de Ciències, i actualment acull les facultats de Filologia i Comunicació i de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona.

Infotaula edifici Edifici històric de la Universitat de Barcelona
Dades
Tipus	Edifici universitari
Arquitecte	Elies Rogent i Amat
Construcció	1874
Característiques
Estil arquitectònic	Rundbogenstil
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès)
Localització	Gran Via de les Corts Catalanes, 585
41° 23′ 12″ N, 2° 09′ 50″ E
Format per	torre del Rellotge de la Universitat de Barcelona
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	33-MH-EN
Codi BIC	RI-51-0003838
Id. IPAC	37
Id. Barcelona	1455

Història

L'arquitecte Elies Rogent i els seus col·laboradors, en una foto de 1865.

Des de l'any 1842, en què es reinstaurà la Universitat de Barcelona després de l'exili a Cervera decretat per Felip V, la seu era a l'antic convent del Carme, al Raval.

El 24 d'agost del 1859, l'arquitecte Elies Rogent rebé l'encàrrec reial d'un edifici que albergués les facultats de Dret, Filosofia i Lletres, Medicina, Ciències, Farmàcia, l'Escola Industrial superior i l'escola professional de Belles Arts. El 28 de juny del 1860, Rogent presentà un primer projecte al mateix emplaçament del convent del Carme, cosa que el mateix Rogent criticà i proposà a canvi situar-la al nou Eixample de Barcelona, el projecte del qual, obra d'Ildefons Cerdà, s'acabava d'aprovar.

El segon projecte (1861) ampliava les dimensions de l'edifici, que seria finalment de 10.836 m², amb 129 metres d'amplada i 84 de profunditat. Aquesta nova reordenació permeté Rogent plantejar una distribució més lògica, tenint sempre molt en compte l'ús i la funcionalitat dels espais. Alguns dels canvis del segon projecte respecte al primer, són l'ampliació del claustre al primer pis, el canvi de pilars per columnes, i la modificació de l'escala principal que passà a ser col·locada d'una manera més centrada, donant-li més importància, i la dividia en dues branques que la dirigeixen cap als dos cossos laterals de l'edifici.

Les obres s'iniciaren el 2 d'agost d'aquell mateix any, inaugurades oficialment per la reina Isabel II. El 1867, Rogent faria un petit canvi en el projecte sobre l'acabament del cos central, el qual volia realitzar en un primer moment en quatre pendents, cosa que no el convencia i que acabà realitzant un acabat horitzontal rematat per un pinyó amb una cornisa i que és coronat per una corona amb unes cresteries.

Finalment, el 1871 van començar les primeres classes, i el nou edifici es va inaugurar oficialment l'any 1874.

Restauracions i reformes

L'edifici va quedar força abandonat a principis del segle xx, i durant els anys just anteriors a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el Patronat de la Universitat Autònoma hi va fer algunes reformes, encarregades als arquitectes encarregats van ser Josep González i Francesc Perales, als espais exteriors, a algunes aules, i al soterrani, on es van crear nous espais com un bar. També es van fer reformes a la biblioteca i es van canviar les portes de fusta massisses del vestíbul per unes de vidre. Durant la guerra, l'edifici va patir algunes destrosses a causa dels bombardejos, reparats entre el 1939 i el 1945. L'arquitecte Josep Domènech i Mansana va reformar l'Aula Magna i és també d'aquest moment la creació de la capella.

Arquitectura

Façana principal

Paranimf

Seguint els principis de l'obra de Francesco Milizia Principii d'Architectura Civile, l'edifici s'ordena en dos cossos laterals destinats als estudis científics, i un cos central on es troba el paranimf i el vestíbul central des d'on es ramifica i s'organitza l'espai mitjançant l'escala d'honor. Aquest es divideix en tres naus de vuit trams, i és cobert amb voltes d'aresta sustentades per pilars neoromànics amb capitells decorats amb els escuts de les províncies espanyoles. A les parets s'hi troben cinc estàtues dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana i Barbany, que representen Sant Isidor de Sevilla, Averrois, Alfons X el Savi, Ramon Llull i Joan Lluís Vives. A sobre del vestíbul hi ha el Paranimf, centre neuràlgic i símbol representatiu de l'edifici.

Els claustres, centres articulats de cada una de les dues facultats, són organitzats en dos pisos porxats, i un tercer pis que crea una terrassa sense cobrir. Els claustres tenen una llargada d'11 x 7 arcades, capitells de les quals, tots diferents són de gust medieval.

El pati de Lletres, situat a l'ala esquerra (banda Llobregat, la que dona al carrer d'Aribau) de l'edifici, acollia a la planta baixa la Facultat de Dret i, al primer pis, el que s'anomenava Filosofia i Lletres (després dividida en Filosofia, Geografia i Història, Filologia, etc.) i també l'Escola d'Arquitectura. Al pati de Ciències, situat a l'ala dreta (banda Besòs, que dona al carrer de Balmes), hi havia les facultats de ciències experimentals (Biologia, Química, Física, etc.) a la planta baixa i la Facultat de Farmàcia a la primera planta.

Paranimf

Amb una superfície de 530,57 m² (32,55 x 16,30 m), el Saló de Graus o Paranimf és un espai destinat als actes acadèmics més rellevants i distingits de la vida universitària, com l'atorgament de graus. Arran de la idea de Rogent, apresa de Milizia, de realitzar una arquitectura expressiva, l'arquitecte destaca per sobre de tot aquest espai, col·locant-lo al centre de la composició arquitectònica, just a sobre del vestíbul d'entrada i donant-li un aire de gran exuberància decorativa en fort contrast amb l'austeritat de la resta de l'edifici. Els elements d'estils neomudèjar i plateresc hi són presents a tot arreu: l'enteixinat al sostre, el guix policromat a les parets, i tots els mobles i complements com els bancs, les trones, el dosser amb columnes de marbre verd, els medallons, etc.

El Paranimf s'acabà de construir l'any 1884, i l'última intervenció que s'hi feu va ser la col·locació dels sis quadres d'història, relacionats amb la recerca, els estudis superiors i la universitat als regnes hispànics:

• El concili de Toledo de 633 presidit per Sant Isidor de Sevilla, de Dionís Baixeras (1883), representant l'Espanya visigoda.
• La civilització del Califat de Còrdova a l'època d'Abderraman III de Dionís Baixeras (1885), representant l'Espanya àrab.
• Alfons X i l'Escola de Traductors de Toledo de Dionís Baixeras (1884), representant la Castella medieval.
• Els Consellers de Barcelona demanen a Alfons V la creació de la Universitat el 1450 de Ricard Anckermann (1884), representant l'Edat mitjana a la Corona d'Aragó.
• El cardenal Cisneros rep un exemplar de la Bíblia poliglota impresa a la universitat d'Alcalá de Henares de Joan Bauzà (1884), representant l'Espanya renaixentista.
• Els estudis impulsats per la Junta de Comerç a Barcelona d'Antoni Reynés (1884), representant el segle xviii.

Vegeu també

• Edifici de la Companyia de Gas Lebon

Bibliografia

• Hereu, Pere. L'arquitecte d'Elias Rogent. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1986. ISBN 84-600-4707-5. 

Enllaços externs

• «Universitat de Barcelona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Universitat de Barcelona». L'Arquitectura d'Elies Rogent - les plantes. Universitat de Barcelona.
• «Universitat de Barcelona». L'Arquitectura d'Elies Rogent - les façanes. Universitat de Barcelona.
• «Universitat de Barcelona». L'Arquitectura d'Elies Rogent - les obertures. Universitat de Barcelona.
• «Relleus-Paranimf-Decoració orientalitzant-Ramon Llull-Sant Tomàs d'Aquino». L'arquitectura d'Elies Rogent - l'ornamentació. Universitat de Barcelona.