Dinastia nassarita
La dinastia nassarita[1] (en àrab بنو نصر, Banū Nasr) va ser l'última dinastia àrab i musulmana a Espanya. La dinastia nassarita va arribar al poder després de la derrota del califat almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Una vintena d'emirs diferents van governar l'emirat de Gharnata des de la fundació de la dinastia el 1232 per Muhàmmad (I) al-Ghàlib fins al 2 de gener de 1492, quan Muhàmmad (XI) Boabdil es va rendir als reis cristians d'Aragó i Castella. Avui dia, l'evidència més visible dels nassarites és el recinte de l'Alhambra, palau construït sota el seu domini.
_08_(43582411254).jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia |
| Història | |
| Creació | 1230 |
| Fundador | Muhàmmad I al-Ghàlib |
| Data de dissolució o abolició | 1492 |
- Yússuf ibn Nasr
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Ghàlib bi-L·lah (1232-1273)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih (1273-1302)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (III) al-Makhlú (1302-1309)
- Abu-l-Juyuix Nasr ibn Muhàmmad (1309-1314)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih (1273-1302)
- Ismaïl
- Fàraj
- Abu-l-Walíd Ismaïl (I) (1314-1325)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (IV) (1325-1333)
- Abu-l-Hajjaj Yússuf (I) al-Muàyyad bi-L·lah (1333-1354)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (V) al-Ghaní bi-L·lah (1354-1359) i (1362-1391)
- Abu-l-Hajjaj Yússuf (II) al-Mustaghní bi-L·lah (1391-1392)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (VII) (1392-1408)
- Alí
- Abu-Nasr Sad al-Mustaín bi-L·lah (1454/55-1462 i 1462-1464)
- Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad (Muley Hacen) (1464-1482 i 1483-1485)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (XI) "Boabdil" (1482 i 1486-1492)
- Muhàmmad (XII) ibn Sad el Zagal 1485-1486
- Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad (Muley Hacen) (1464-1482 i 1483-1485)
- Abu-Nasr Sad al-Mustaín bi-L·lah (1454/55-1462 i 1462-1464)
- Abu-l-Hajjaj Yússuf (III) an-Nàssir li-din-Al·lah (1408-1417)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (VIII) al-Mutamàssik el Petit (1417-1419 i 1427-1430)
- Muhàmmad (X) el Xic (1453-1455/56)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (VIII) al-Mutamàssik el Petit (1417-1419 i 1427-1430)
- Àhmad
- Yússuf (V) el Coix (1445-1446/47)
- Nasr
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (IX) al-Ghàlib bi-L·lah l'Esquerrà (1419-1427, 1429/30-1431/32, 1432-1445, 1447-1450, 1450-1453)
- Abu-l-Hajjaj Yússuf (II) al-Mustaghní bi-L·lah (1391-1392)
- Abu-l-Walid Ismaïl (II) (1359-1360)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (V) al-Ghaní bi-L·lah (1354-1359) i (1362-1391)
- Muhàmmad
- Ismaïl
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (VI) al-Ghàlib bi-L·lah "el Bermejo" (1360-1362)
- una filla casada amb Muhàmmad ibn al-Mawl
- Abu-l-Hajjaj Yússuf (IV) ibn al-Mawl (1431-1432)
- una filla casada amb Muhàmmad ibn al-Mawl
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (VI) al-Ghàlib bi-L·lah "el Bermejo" (1360-1362)
- Ismaïl
- Abu-l-Walíd Ismaïl (I) (1314-1325)
- Fàraj
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Ghàlib bi-L·lah (1232-1273)
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia nassarita
- Salicrú i Lluch, Roser. El sultanat de Granada i la Corona d'Aragó, 1410-1458. Barcelona: CSIC. Institució Milà i Fontanals, 1998 (Anuario de estudios medievales. Anejo; 33). ISBN 84-00-07746-6.
- Salicrú i Lluch, Roser. Documents per a la història de Granada del regnat d'Alfons el Magnànim (1416-1458). Barcelona: CSIC. Institució Milà i Fontanals, 1999. ISBN 8400078462.
Notes
modifica- ↑ A més de nassarita, terme avalat per la GEC[Enllaç no actiu], la dinastia podria ser coneguda en català com nàsrida, nasrita o nasrí. Cal desaconsellar, tanmateix, altres denominacions com nazarita, nazàrida, nassarí o nazarí calcades del castellà.
- ↑ Salicrú i Lluch, Roser. El sultanat de Granada i la Corona d'Aragó, 1410-1458. Barcelona: CSIC. Institució Milà i Fontanals, 1998 (Anuario de estudios medievales. Anejo; 33). ISBN 84-00-07746-6.
- ↑ Salicrú i Lluch, Roser. Documents per a la història de Granada del regnat d'Alfons el Magnànim (1416-1458). Barcelona: CSIC. Institució Milà i Fontanals, 1999. ISBN 8400078462.