La dinastia nassarita[1] (en àrab بنو نصر, Banū Nasr) va ser l'última dinastia àrab i musulmana a Espanya. La dinastia nassarita va arribar al poder després de la derrota del califat almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Una vintena d'emirs diferents van governar l'emirat de Gharnata des de la fundació de la dinastia el 1232 per Muhàmmad (I) al-Ghàlib fins al 2 de gener de 1492, quan Muhàmmad (XI) Boabdil es va rendir als reis cristians d'Aragó i Castella. Avui dia, l'evidència més visible dels nassarites és el recinte de l'Alhambra, palau construït sota el seu domini.

Infotaula d'organitzacióDinastia nassarita
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1230
FundadorMuhàmmad I al-Ghàlib Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1492 Modifica el valor a Wikidata
 
Pati dels lleons de l'Alhambra de Granada, palau edificat pels governants nassarites

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica
  • Salicrú i Lluch, Roser. El sultanat de Granada i la Corona d'Aragó, 1410-1458. Barcelona: CSIC. Institució Milà i Fontanals, 1998 (Anuario de estudios medievales. Anejo; 33). ISBN 84-00-07746-6. 
  • Salicrú i Lluch, Roser. Documents per a la història de Granada del regnat d'Alfons el Magnànim (1416-1458). Barcelona: CSIC. Institució Milà i Fontanals, 1999. ISBN 8400078462. 
  1. A més de nassarita, terme avalat per la GEC[Enllaç no actiu], la dinastia podria ser coneguda en català com nàsrida, nasrita o nasrí. Cal desaconsellar, tanmateix, altres denominacions com nazarita, nazàrida, nassarí o nazarí calcades del castellà.
  2. Salicrú i Lluch, Roser. El sultanat de Granada i la Corona d'Aragó, 1410-1458. Barcelona: CSIC. Institució Milà i Fontanals, 1998 (Anuario de estudios medievales. Anejo; 33). ISBN 84-00-07746-6. 
  3. Salicrú i Lluch, Roser. Documents per a la història de Granada del regnat d'Alfons el Magnànim (1416-1458). Barcelona: CSIC. Institució Milà i Fontanals, 1999. ISBN 8400078462.