Diana Garrigosa i Laspeñas
Diana Garrigosa i Laspeñas (Barcelona, 10 de novembre de 1944 - Barcelona, 10 de febrer de 2020)[1] fou una economista i informàtica catalana, coneguda per ser l'esposa de Pasqual Maragall.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Diana Garrigosa Laspeñas 10 novembre 1944 Barcelona |
Mort | 10 febrer 2020 (75 anys) Barcelona |
Causa de mort | infart de miocardi |
Formació | Universitat de Barcelona - llicenciatura en Ciències Econòmiques The New School - econometria |
Activitat | |
Ocupació | economista, informàtica |
Ocupador | Aula Escola Europea Universitat de Barcelona |
Partit | Partit dels Socialistes de Catalunya (–2006) Convergència Socialista de Catalunya (1974–) |
Família | |
Cònjuge | Pasqual Maragall i Mira (1965–2020) |
Fills | Cristina Maragall i Garrigosa |
Pare | Cristóbal Garrigosa Ceniceros |
Família
modificaDiana Garrigosa fou l'esposa de Pasqual Maragall, 127è President de la Generalitat de Catalunya, i és mare de Cristina Maragall.
Fou jove de Jordi Maragall i Noble i cunyada d'Ernest Maragall, Pau Malvido i Jordi Maragall i Mira.
Biografia
modificaEra filla de l'enginyer òptic (vegeu INDO) Cristóbal Garrigosa Ceniceros (1906-1972),[2] i Josefina Laspeñas Cabello (1917-2005),[3] ambdós naturals de Logronyo.[4] El seu avi patern fou el comerciant Antoni Garrigosa i Borrell, natural de Martorell i establert a la capital de la Rioja cap al 1883, on va regentar un pròsper negoci de roba i teixits.[5][6]
Es va llicenciar en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona com Pasqual Maragall,[7] amb qui es va casar l'any 1965 i tingué tres fills: Cristina, Ayri i Guillem.[8] La parella va residir dos anys a Nova York,[7] on Garrigosa cursà un màster d'econometria a la New School for Social Research.[9] Un cop tornada a Barcelona, fou professora d'informàtica[7] a l'Aula Escola Europea[9] i treballà al Centre de càlcul de la UB.[8]
El 1974 es va afiliar a Convergència Socialista de Catalunya, organització que seria un dels germens del PSC.[8] El 2006 se'n donà de baixa després de saber que Maragall no seria candidat a les eleccions al Parlament.[10]
L'abril del 2008, juntament amb el seu marit, va crear la Fundació Pasqual Maragall dedicada a la lluita contra la malaltia d'Alzheimer, de la qual fou la presidenta,[11] i el 2010 van protagonitzar el documental Bicicleta, cullera, poma de Carles Bosch.[12]
Va morir el 10 de febrer del 2020, a l'edat de 75 anys, a conseqüència d'un infart de miocardi.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Muere Diana Garrigosa, la esposa de Pasqual Maragall» (en castellà). La Vanguardia, 10-02-2010.
- ↑ «Esquela de Cristóbal Garrigosa». La Vanguardia, 22-02-1972, pàg. 33.
- ↑ «Esquela de Josefina Laspeñas». La Vanguardia, 30-08-2005, pàg. 28.
- ↑ «Cristóbal Garrigosa Ceniceros». MyHeritage. Juan Cristóbal Garrigosa.
- ↑ Izquierdo, Marcelino «Los Garrigosa, entre La Rioja y Cataluña». La Rioja, 16-02-2020.
- ↑ «Antonio Garrigosa Borrell. Un ejemplo de principios del siglo XX». Empresarios Históricos de La Rioja. BermeMar.com.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Oliveres, Jordi «Las tres damas de Cataluña». Crónica (El Mundo), 28-12-2003.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Cruz Lapeña, Silvia «La historia de amor de Pasqual Maragall y Diana Garrigosa, la mujer que no quiso ser primera dama pero ayudó a visibilizar el alzhéimer». Vanity Fair, 20-09-2021.
- ↑ 9,0 9,1 «Patronat». Fundació Pasqual Maragall.
- ↑ «Diana Garrigosa, la esposa de Pasqual Maragall, se da de baja como militante del PSC» (en castellà). El Mundo, 02-09-2006.
- ↑ «FUNDACIÓ PRIVADA PASQUAL MARAGALL PER A LA RECERCA SOBRE L'ALZHEIMER». Coordinadora catalana de fundacions, 12-09-2008. [Consulta: 13 gener 2016].
- ↑ «"Bicicleta, cullera, poma"». Arxivat de l'original el 3 octubre del 2010. [Consulta: 13 gener 2016].