Dani Fontrodona
Daniel Fontrodon López més conegut com a Dani Fontrodona (Barcelona, 1 d'abril de 1965), és un tècnic de so català, guanyador del Goya al millor so i del Premi Gaudí al millor so. És membre de l'Acadèmia de Cinema Europeu, de l'Acadèmia del Cinema Català[1] i de l'Acadèmia de Cinema Espanyol.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r abril 1965  (59 anys)Barcelona |
| Formació | Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | tècnic de so, enginyer de so |
| Premis | |
| |
    
| |
Es va graduar a l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) el 1989, va debutar com a "boom operator" el 1991 a Què t'hi jugues, Mari Pili? i Ho sap el ministre?. El 1995 va debutar com a director de so a El perquè de tot plegat i continuaria amb altres com Mones com la Becky (1999) o Gitano (1999).
Ha estat nominat quatre cops al Goya al millor so: el 2002 per Juana la Loca, el 2003 per Darkness, el 2010 per Pa negre[3] i el 2011 per Blackthorn. Va guanyar un dels Premis Gaudí de 2011 per Pa negre[4] i fou nominat el 2015 per L'altra frontera. El 2007 fou nominat als Premis Barcelona de Cinema per 53 días de invierno.
També ha treballat a El Niño (2014) de Daniel Monzón, Évolution (2015) de Lucile Hadzihalilovic i Todos lo saben (2018) d'Asghar Farhadi.
Referències
modifica- ↑ Membres numerarid de l'ACA
- ↑ Daniel Fontrodona[Enllaç no actiu] a cityofmadridfilmoffice
- ↑ Pa negre al web dels Goya
- ↑ Pa negre al web dels Premis Gaudí