Damghan
Dāmghān (persa: دامغان) és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran. Es troba a 1.115 metres d'altura i té una població (2007) de 72.098 habitants (9.900 el 1950, 34.057 el 1986).[1]
Tipus | ciutat de l'Iran | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Iran | |||
Província | Província de Semnan | |||
Xarestan | Damghan County (en) | |||
Bakhsh | Central District (en) | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 59.106 (2016) (2.814,57 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 21 km² | |||
Altitud | 1.154 m | |||
Identificador descriptiu | ||||
Prefix telefònic | 0232 | |||
Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 9 agost 2007 | |||
Identificador | 5200 | |||
Lloc web | damghan.ir |
Les produccions locals són pistatxo i ametlles de crosta petita. La ciutat disposa de tres universitats: La Bàsica de Ciències, la Universitat Islàmica Azad i la Payame Noor.
A 1 km al sud s'eleva el Tappa Hisar on les excavacions de la Universitat de Pennsylvanià van descobrir diverses tombes preislàmiques i vestigis sassànides; el 1996 es va anunciar que s'havien trobat tres nivells, el més antic del 4000 aC amb l'establiment dels aris a Iran. La ciutat té la construcció islàmica més antiga i ben segur la mesquita més antiga conservada a Iran, la Tari Khana (Casa de Déu), del segle ix, incloent-hi un minaret (del segle xi); aquesta mesquita fou probablement construïda sobre un temple anterior dedicat al foc; també conserva diverses tombes del període seljúcida: Pir Alamdar (1026), Cihil Dukhtaran (1054) i Imamzade Djafar. El minaret Masdjid-i djami data de 1106. Al nord de la ciutat hi ha dos fortaleses anomenades els Forts dels Hashshashin (pels ismaïlites anomenats assassins a Occident), al cim de dues muntanyes: un a la muntanya Gerdkuh (Muntanya rodona) conquerit per Hulagu, i l'altra a Mehrnegar (al costat de Mansurkuh a 22 km al nord de la ciutat) anomenat Fort Mehrnegar del nom d'una princesa. A uns 30 km al nord hi ha l'estació termal de Sheshmeh-Ali, freqüentada en èpoques diverses però especialment sota els qadjars, incloent-hi un palau d'Agha Muhammad Khan (també un de Fath Ali Khan).
Història
modificaNo gaire lluny al sud (25/30 km) hi va haver la ciutat d'Hecatompylos, esmentada pels grecs durant la invasió d'Alexandre el Gran a Àsia. Fou per un temps la capital dels Parts. Avui es diu Sahr-i Kumis o Sahr-e Qumis.
Damghan mateixa fou coneguda també com a Qumis i fou una ciutat important a l'edat mitjana. Era capital de la província de Kumis (Qumis). El 1408 Xah Rukh va concedir en feu (syourgal) el territori de Damghan al sayyid Izz al-Din Hezarjeribí de Hezarjerib[2]
El 29 de setembre de 1729 es va lliurar l'anomenada batalla de Damghan prop de la ciutat (a Mehmandust), entre l'exèrcit d'Ashraf Khan (majoria afganesos) i rebels perses dirigits per Nadir Kuli Beg (la majoria turcmans afshar). Nadir Kuli va triomfar i va ratificar el seu triomf amb una altra victòria més tard a Mursheh-Khort prop d'Isfahan. El 1732 Damghan fou destruïda pels afganesos. Fath Ali Shah va néixer a la ciutat a l'edifici anomenat Molud Khana (Casa del naixement) el 1772.
Personatges
modifica- Husayn Kuli Khan àlies Djahanb Suz, pare de Fath Ali Shah, governador de Damghan nomenat per Karim Khan
- Fath Ali Shah, shah de Pèrsia nascut a Damghan
- Manushehri al-Damghani, poeta medieval
- Mahdavi al-Damghani, erudit modern
- Yadollah Royai, poeta
- Hasan Damghani, un dels Sarbadars
- Pouria Nazemi, periodista
- Ali Moalem Damghani, poeta
- Akbar Alemi, director de cinema
- Khosrow Vaziri, campió del món de lluita
- Muhammad al-Huseyn al-Mohandes al-Bana al-Damghani, arquitecte
- Abu Taleb al-Damghani, arquitecte
- Ustad Hadj Hasan Mimar al-Damghani, arquitecte
- Muhammad ibn Hasan ibn Ibitalib Mohandes Bana al-Damghani, arquitecte
Notes
modifica- ↑ «"Dāmghān" World Gazetteer». Arxivat de l'original el 2012-09-19. [Consulta: 19 setembre 2012].
- ↑ Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàgs 121, 122, 123
Bibliografia
modifica- Chahryar Adle, "DĀMḠĀN" a Encyclopaedia Iranica