Cristóbal de Monroy i Silva

Cristóbal de Monroy i Silva
Biografia
Naixement	22 octubre 1612 ; Alcalá de Guadaíra (Província de Sevilla)
Mort	6 juliol 1649 (36 anys); Alcalá de Guadaíra (Província de Sevilla)
Activitat
Ocupació	Historiador i poeta.

Cristóbal de Monroy y Silva (Alcalá de Guadaíra, 22 d'octubre de 1612 - ibídem, 6 de juliol de 1649) va ser un historiador, dramaturg i poeta espanyol del Segle d'Or, regidor a perpetuïtat i tinent d'alcalde del fort d'aquella vila al voltant dels anys 1640.

Carrera

Més notable i conegut com a dramaturg que com a historiador, només se li deu en aquest gènere un Epitome de la historia de Troya, su fundación y ruina.

De les seves obres literàries en destaquen Las mocedades del duque de Osuna, El ofensor de si mismo i La batalla de Pavia, comparable a l'Hernani de Victor Hugo. A més de les tres esmentades, es coneixen datades les següents obres de Monroy y Silva: Celos, industria y amor (1643); Lo que pasa en un mesón (1643); No hay más saber que salvarse (1648); El mayor vasallo del mayor señor, ó el gigante cananeo, i San Cristobal (1658). Totes aquestes obres es troben en la Biblioteca del duc d'Osuna, manuscrites, a excepció de l'última que es troba, també manuscrita, en la col·lecció Duran. A altres fons hom pot trobar:

Mudanzas de la fortuna y firmezas del amor;
Envidias vencen fortunas;
La ja mencionada Batalla de Pavia, també es troba amb el títol de El prisionero más valiente;
Los principes de la Iglesia san Pedro y san Pablo;
La sirena del Jordán;
San Juan Bautista;
Acteón y Diana;
La alameda de Sevilla y recato en el amor;
El caballero dama ó el Aquiles;
El casamiento fingido;
Los celos de san José;
Todo es industrias amor;
La destrucción de Troya;
El encanto por los celos y fuente de la India;
Escarmientos del pecado ó la fuerza del desengaño, ó lo que puede un desengaño y memoria de la muerte y justos juicios de Dios;

Fuente Ovejuna;
Héctor y Aquiles;
El horror de las montañas y portero de san Pablo;
Más vale a quien Dios ayuda;
Esaú y Jacob, ó el pastor más perseguido y fuerzas de Raquel;
El más valiente andaluz;
Antón Bravo;
El robo de Elena;
San Bartolome en Armenia;
El valor siempre da honor;
Las violencias del amor y don Belfosan de Grecia;
Perdonar por no poderse vengar;
Los tres soles de Madrid;
Las grandezas de Sevilla.

Les dues últimes son autos sacramentals.

Bibliografia

Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg. 289/90. (ISBN 84-239-4536-7)