Costur

Costur és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén. Limita amb Les Useres, L'Alcora, Figueroles, Sant Joan de Moró i Vilafamés.

Costur

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
40° 07′ 12″ N, 0° 10′ 25″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	l'Alcalatén
Capital	Costur
Població humana
Població	535 (2023) (24,43 hab./km²)
Gentilici	costurenca, costurenc
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat L'Alcalatén-Alto Mijares
Superfície	21,9 km²
Altitud	465 m
Limita amb	l'Alcora Vilafamés les Useres Figueroles Sant Joan de Moró
Partit judicial	Castelló de la Plana
Dades històriques
Festa patronal	Assumpció i Crist del Calvari agost
Organització política
• Alcalde	Gonzalo Centelles Nebot
Identificador descriptiu
Codi postal	12119
Fus horari	UTC 01:00
Codi INE	12049
Codi ARGOS de municipis	12049
Lloc web	costur.es…

Les Useres	Les Useres	Les Useres
Figueroles L'Alcora		Vilafamés
L'Alcora	L'Alcora	Vilafamés Sant Joan de Moró

Geografia

El terme municipal té una extensió de 22,05 quilòmetres quadrats i limita al nord amb les Useres, a l'est amb les Useres i Vilafamés, a l'oest amb Figueroles i l'Alcora i al sud amb l'Alcora. A 1,5 km de distància del poble hi ha la barriada del Mas d'Avall, a 420 m sobre el nivell del mar.

El terme presenta un relleu esquerp, en què destaquen diversos paratges com ara la Fontanella o el camí de Baix, on es pot practicar senderisme, o la cova de l'Artiga, on es pot practicar l'espeleologia. El cim més elevat del municipi és el tossal del Cabeço, des d'on s'observa una panoràmica del Penyagolosa i la mar Mediterrània.

La vegetació predominant en un terme de relleu trencat i abrupte com el de Costur és bàsicament el bosc baix mediterrani amb coscolla, romaní, margalló, savina, etc. Pel que fa als arbres, hi predomina el pi, encara que últimament s'observa un lent increment del nombre de carrasques, una espècie típica de les nostres terres que semblava a punt de desaparèixer.

Orografia

Avenc de Nel Capoll de la Clapissa Cingle del Saltador Cingle dels Morrals Coll d'Eliseo Coll de Colàstica Coll de la Bassa Roja Coll de la Ferrera Coll de la Fossanxa Coll de la Moledora Coll de Pau Coll Redó Cova de l'Artiga Cova del Covarxo Cova del Sereno

Cova del Simó Cova del Tio Plácido Coveta de la Sima Crebadal de l'Ombrieta Crebadal de la Campanassa Crebadal de la Lloma Crebadal del Bustal Cudol del Tormo El Tossal Els Campanarets La Muleta La Sima Pla de la Bassa Roja Pla de la Fossanxa Pla de la Roca

Pla del Maneguet Roca Comptadora Roca de la Cova Roca dels Villomos Roca Parda Roca Peneta Roca Roja Roques de la Crebada Tossal de l'Abeurador Tossal de l'Artiga Tossal del Cabeço Tossal del Mollonàs Tossal del Vila-roig

Hidrografia natural

Barranc de la Crebada Barranc de la Fleixa Barranc de la Roca Peneta Barranc de les Olles Barranc del Bosc Barranc del Collado Barranc del Covarxo Barranc del Fornet Barranc del Mas d'Avall

Barranc del Molinar Barranc del Pla Barranc del Savinar Barranc del Soldat Barranc dels Pitos Clotxa de l'Establida Clotxa del Molinar Clotxa del Tio Pepe Montserrat Cocó Calderís

Cocó de les Malladetes Cocó del Boscel Saltador Rambla de la Viuda Reguer de la Coveta Toll de l'Artiga Toll de la Llaca Toll de Penya Ullal dels Villomos

Hidrografia artificial

Aljub del Mas de Cetrolino Bassa Blanca Bassa de la Selleta Bassa del Cabeço Bassa dels Morrals Bassa Roja Basseta de la Fortuna

Basseta del Fontanal Basseta del Sord Basseta del Tio Ramon de Maso Font del Collado Font del Mas d'Avall Fonteta de la Fleixa Fonteta del Tio Ricardo

Fonteta del Tio Ximo Culla La Fontanella Pou de l'Algepsar Pou del Bustal Pou del Mas de Corones Pou del Mas de Marco Pou del Poble

Pou dels Rosiquets Pouet de la Victoriana Pouet del Covarxo Sénia de Goçalbo Sénia del Tio Bernardo del Raval

Partides del terme

El Barranc El Barranc de les Olles El Barranc del Savinar El Bosc El Bustal El Bustalet El Cabeço El Camí Rel El Canalís El Cocó El Collado El Covarxo El de Carlos El Figueral El Fontanal El Freginal El Garrofer El Ginebral El Molinar El Mollonàs El Murtier

El Perxet El Pinar El Pla El Racó El Saltador El Tormo El Tossal El Vilamboc El Vilambou El Vila-roig Els Clotassos Els Morrals Els Villomos L'Algepsar L'Artiga L'Establida L'Olivar L'Ombria L'Ombrieta L'Ombrió La Bassa Roja

La Calitja La Campanassa La Coveta La Crebada La Ferrera La Fleixa La Foieta La Foieta de la Boira La Follarga La Fonecada La Font del Comte La Fontanella La Forrellança La Fossanxa La Llastra La Lloma La Llosa La Llosa Blanca La Maona La Moledora La Nevera

La Palafanga La Porcara La Safanòria La Selleta La Serra La Serrada La Servera La Sima La Solana La Solaneta La Sotarranya La Vinyassa Les Foies Les Foietes Les Malladetes Les Oliveretes Les Raboseres Les Rompudes Les Vinyetes

Paratges

El Forcall Els Reclots L'Ombria de la Lloma L'Ombria del Barranc de les Olles L'Ombria Roja La Pedrissa

La Solana del Covarxo La Solana del Garrido Punta de la Creu Volta de la Fleixa Volta de la Miloqueta Volta de Penya

Volta del Barranc del Savinar Volta dels Villomos Voltes de la Coveta Voltes dels Morrals

Antics nuclis poblacionals

Casa Vella Corral de Campana Corral de l'Olivar Corral de la Coveta Corral de la Lloma Corral de la Moledora Corral de la Solana Corral de Pepe Esteve Corral del Cabeço Corral del Llosaret Corral del Molinar

Corral del Pla Maneguet Corral del Vila-roig Corral dels Coixos Corral dels Conxes Corral dels Ribesos Corrals de la Bassa Roja Corrals de la Sima Corrals Rojos El Mas d'Avall Els Escorralets Granja d'Hipólito

Granja de Fede Granja de José Granja de José Manuel La Casilla Mas de Cetrolino Mas de Corones Mas de Fabian Mas de Gaietano Mas de la Cega Mas de la Crebada Mas de la Fossanxa

Mas de Marco Mas de Xurumbel·la Mas del Cabeço Mas del Garrofer Mas del Ginebral Mas del Mulato Mas del Surdo Mas dels Rosicos Mas Roig Maset de La Fossanxa

Història

El seu origen és islàmic; el botànic i naturaliste valencià Antoni Cavanilles (1745-1804) documentà troballes de monedes àrabs corresponents al regnat d'Omadedaulat, rei de Saragossa entre els anys 1109 i 1129; i també parlà de la troballa d'una làpida romana que s'utilitzava en un forn per a pastar pa. Després de la conquesta, Costur romangué annex a l'Alcora; formava part de la Tinença de l'Alcalatén, que fon cedida per Jaume I (1208-1276) a Ximén d'Urrea. Posteriorment va pertànyer als senyorius dels comtes d'Aranda, fins a 1798, i als ducs d'Híxar, fins a 1818; en 1889 assolí l'autonomia municipal en separar-se de l'Alcora. En el segle passat va patir una ràpida despoblació deguda a l'emigració cap als focus industrials de les ciutats de València i Castelló de la Plana.

Demografia

A data de 2022, Costur tenia 528 habitants (INE).

Economia

L'economia de Costur està basada tradicionalment en la ramaderia i l'agricultura, amb predomini de l'olivera i l'ametler, que s'han imposat a la vinya, a la figuera i la garrofera, que en un temps no molt llunyà van ser la base de l'economia local.

Són pràcticament nul·les les activitats econòmiques industrials, perquè tant el comerç com la indústria han arribat a un índex molt baix de desenvolupament i només funcionen a un nivell mínim per a cobrir les necessitats del poble, i la pràctica totalitat dels habitants de Costur es guanya la vida treballant a les fàbriques de rajoles de l'Alcora.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Costur
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Víctor García Latorre	156	47,42%	4 ( 3)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Juan Carlos Centelles Nebot	150	45,59%	3 ()
	Altres candidatures					0 ( -3)
	Vots en blanc			23	6,99%
Total vots vàlids i regidors				329	100 %	7
	Vots nuls			29	8,10%
Participació (vots vàlids més nuls)				358	84,24%**
Abstenció				67*	15,76%**
Total cens electoral				425*	100 %**
Alcalde: Víctor García Latorre (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC, JEZ Castelló, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2019 l'alcalde de Costur és Víctor García Latorre, del Partit Popular (PP).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Gonzalo Centelles Nebot	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	José Maximino Portales	Compromís	13/06/2015	--
2019-2023	Víctor García Latorre	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	Gerardo Nebot Nebot	PSPV-PSOE	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments i llocs d'interés

Església parroquial de Sant Pere Màrtir

• Capelles de Sant Josep i Sant Miquel. Són unes xicotetes capelles amb plafons ceràmics a l'aire lliure.
• Ermita del Santíssim Crist del Calvari. Està datada de l'any 1910.
• Església de Sant Pere Màrtir. De dimensions reduïdes, està formada per tres naus, la central més alta i amb escassa ornamentació. De l'interior té un valor especial la pica baptismal romànica, procedent de l'ermita de Sant Salvador del castell de l'Alcalatén.
• Camí dels Bandejats. Hi trobem els vestigis d'una calçada romana.
• Cova de l'Artiga. De gran valor geomorfològic per les estalactites i estalagmites que conté, les quals presenten un bon estat de conservació.
• La Fontanella. Reben este nom tant la font com el camí que recorre els paratges de Costur.

Ajuntament

Festes i celebracions locals

• Festes majors. En honor de l'Assumpció de la Mare de Déu i el Santíssim Crist del Calvari, se celebra el 15 d'agost, amb una processó, bous al carrer, balls i altres actes.
• Sant Antoni Abat. El 17 de gener o el dissabte més pròxim es beneïxen els animals, es crema la foguera a la plaça de l'Església i es repartixen els típics rotllos.
• Sant Pere Màrtir. Se celebra del 29 al 30 d'abril, amb processó i missa.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem Arxivat 2009-05-18 a Wayback Machine., d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..