Convulsió

contracció i distensió violenta i involuntària d'un o més músculs d'un o més membres del cos
(S'ha redirigit des de: Convulsions)

Una convulsió és la contracció violenta i involuntària d'un o més músculs d'un o més membres del cos. Les convulsió s es classifiquen segons la durada de les contraccions:[1] les convulsions tòniques, en les quals la contracció muscular és perllongada; i les convulsions clòniques, en les quals es tracta de sacsejades musculars de curta durada (mioclònies).

Plantilla:Infotaula malaltiaConvulsió
Tipussigne clínic i manifestació neurològica Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia i psiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesespasme muscular Modifica el valor a Wikidata
Exàmensencephalography (en) Tradueix, imatge per ressonància magnètica i tomografia computada Modifica el valor a Wikidata
Tractamentantiepilèptic Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perepilèpsia, febre, celiaquia, accident vascular cerebral, traumatisme cranioencefàlic, hipoglucèmia, tumor cerebral, meningitis, encefalitis, toxemia (en) Tradueix, alcoholisme i hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-9780.3 Modifica el valor a Wikidata
CIAPN07 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB19011 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0036572 Modifica el valor a Wikidata
Dibuix d'una dona convulsionant sobre un llit.

Les convulsions són la traducció d'un sofriment dels centres nerviosos de l'encèfal o de la medul·la espinal. S'observen normalment en l'epilèpsia (convulsions epilèptiques) i en l'encefalopatia tòxica o metabòlica. També poden aparèixer en la síndrome neurolèptica maligna,[2] la síncope convulsiva, després d'una anòxia cerebral transitòria o d'un cop de calor[3] i com a conseqüència d'una intoxicació per mercuri, plata o plom, per exemple. Les crisis convulsives poden també no tenir cap causa orgànica i estar inscrites en les manifestacions d'histèria, com en el cas de les penitents de la secta jansenista de l'església de Sant Medard de París.[4]

Referències

modifica
  1. Garnier M, Delamarre J. Dictionnaire des termes techniques de médecine, 20ème édition 1980, Maloine, Paris, ISBN 9782224004057; p. 287 (en francès)
  2. Cuesta Lozano, D; Enríquez Calatrava, V; Rodríguez Sánchez, J; García Cánovas, S; et al «Síndrome neuroléptico maligno: pautas de detección y actuación» (en castellà). XXVII Congreso Nacional de Enfermería en Salud Mental, Documentos CODEM, 2010; Maig 14, pàgs: 12. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2019 [Consulta: 26 maig 2020]. Arxivat 13 de juliol 2019 a Wayback Machine.
  3. Harvard Health Publising «Heat Stroke (Hyperthermia)» (en anglès). Diseases & Conditions, Harvard Medical School, 2019; Gen, pàgs: 3 [Consulta: 24 maig 2020].
  4. Haas, A «Miracles on Trial: Wonders and Their Witnesses in Eighteenth-Century France» (en anglès). Journal of the Western Society for French History, 2010; 38, pp: 111-128. ISSN 2573-5012 [Consulta: 24 maig 2020].

Bibliografia

modifica
  • Molina Cabañero, Juan Carlos; de la Torre Espí, Mercedes. Convulsiones (en castellà). A: Protocolos diagnóstico-terapéuticos de Urgencias Pediátricas SEUP-AEP, Ergón, S.A, 2010; 2ª Ed. Cap. 5, pp: 45-50. ISBN 9788484738572 [Consulta: 25 maig 2020].  Arxivat 22 August 2020[Date mismatch] a Wayback Machine.