Conferència Episcopal Tarraconense
La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) és l'agrupació dels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense amb la província eclesiàstica de Barcelona, que es va constituir el 1969 i que està presidida per l'arquebisbe de Tarragona. En concret, inclou els arquebisbats de Tarragona i Barcelona, així com els bisbats de Girona, Lleida, Vic, Tortosa, Urgell, Solsona, Terrassa i Sant Feliu. El seu objectiu és reunir-se trimestralment per estudiar els problemes comuns a les deu diòcesis i per coordinar les activitats pastorals.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització catòlica projecte conferència episcopal  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1969 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Format per | |||||
| Part de | Conferència Episcopal Espanyola | ||||
| Lloc web | tarraconense.cat… | ||||
Regió Eclesiàstica Tarraconense
modificaLa Conferència Episcopal Tarraconense està a l'espera de l'aprovació, per part de la Santa Seu, de la Regió Eclesiàstica Tarraconense, que donarà personalitat jurídica conjunta a les deu diòcesis catalanes, en compliment a allò que es demanava en la resolució n. 142 del Concili Provincial Tarraconense.[1] Aquesta resolució demanava trobar "d'acord amb la Conferència Episcopal Espanyola, la corresponent solució jurídica, amb vista a una acció evangelitzadora i pastoral més eficaç i a una presència eclesial més significativa a Catalunya, bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola".[2]
Documents
modificaFins al 5 d'octubre del 2012 l'entitat ha publicat un total de 101 documents sobre la posició dels bisbes catalans en diverses qüestions.[3] Destaca Arrels cristianes de Catalunya, sobre la relació entre el catolicisme i la societat catalana, publicat el 1985.[4][5] El text reconeixia els elements identificatius de Catalunya, explicava la presència de la fe cristiana durant la història de Catalunya i els bisbes es comprometien a seguir servint la societat catalana. L'any 2010, coincidint amb el 25è aniversari del document, els bisbes catalans n'actualitzaren el contingut amb el document Al servei del nostre poble tornant a reivindicar el seu compromís amb Catalunya.[6]
Principals organismes
modificaEls principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, el Centre d'Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà de Càritas.[7]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Concili Provincial Tarraconense». Conferència Episcopal Tarraconense. [Consulta: 28 agost 2013].
- ↑ «Capítol quart. 142vp.». Concili Provincial Tarraconense. Arxivat de l'original el 17 de gener 2016. [Consulta: 28 agost 2013].
- ↑ «Documentació». tarraconense.cat. Tarraconense. [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ «Arrels cristianes de Catalunya». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2013. [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ «Document: Arrels cristianes de Catalunya». Flama.net. Agència Flama. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2013. [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ Domingo, Oriol «Los obispos catalanes reivindican sin fisuras la identidad de Catalunya». La Vanguardia, 18-03-2011 [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ «Conferència Episcopal Tarraconense». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.