Coca de dacsa
Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.[1] Són un plat molt típic de la Safor, en especial de Ròtova o d'Oliva, i en alguns llocs de la Marina Alta, com el Verger i Pego, vila on també es diuen coques escaldades.[2]
Característiques | |
---|---|
País d'origen | Ròtova o Oliva, Safor |
On es menja | Safor, Marina Alta, Comtat |
Gastronomia | Gastronomia del País Valencià |
Detalls | |
Tipus | postres |
Forma | Rodona, plana i oberta |
Ingredients principals | Farina de dacsa (blat de moro) i blat. |
S'elaboren mesclant i pastant els ingredients fins que s'aconsegueix una massa uniforme, que es deixa reposar, per a més tard formar unes coques redones i planes, que es cuinen amb unes quantes gotes d'oli. S'acompanyen amb una picadeta de tonyina, ou ratllat i tomaca fregida, o bé d'altres picadetes d'aladrocs o sardines, o sofregits d'espinacs.[2]
Es mengen posant una quantitat de l'acompanyament al mig de la coca i aquesta s'enrotlla fins que es fa un rotllo que es pot menjar directament amb les mans. La seua relació amb els tacos i els burritos no és clara, encara que la semblança amb les truites (tortilles) mexicanes i els talos bascos és evident.
La massa de les coques escaldades també s'utilitza per a fer pastissos que reben el nom de pastissos escaldats.[3]
Referències
modifica- ↑ Martí Gadea, Joaquim. Tipos, modìsmes y còses rares y curioses de la tèrra del gè, arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmát de tot lo d'ella (Digital). Biblioteca de la Universitat de Califòrnia: Imp. de A. López, 1906, p. 28.
- ↑ 2,0 2,1 Baeza, Concha. València, pobles en festes. Diputació de València, 1995, p. 144.
- ↑ cdrlasafor. «Es presenta el llibre de receptes “Cuina de la Terra”, publicat pel CDR la Safor», 14-01-2015. [Consulta: 18 abril 2021].
Enllaços externs
modifica- Article de Jaume Fàbrega sobre la coca de dacsa
- Receptes i informació Arxivat 2004-12-14 a Wayback Machine.