Claudine Auger

Claudine Auger
Biografia
Naixement	(fr) Claudine Nicole Yvonne Oger ; 26 abril 1941 ; 5è districte de París (França)
Mort	18 desembre 2019 (78 anys); 14è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Formació	Conservatoire national supérieur d'art dramatique
Alçada	1,73 m
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula
Ocupació	model, actriu de cinema, participant en concursos de bellesa, actriu
Activitat	1958–1997
Família
Cònjuge	Pierre Gaspard-Huit (1959-?); Peter Brent (?–2008) (la seva mort) 1 filla
Fills	Jessica Claudine Brent (1991)
Premis
	(13 juliol 1995) Dama de la Legió d'Honor ;

Claudine Auger, nascuda com Claudine Oger (París, França, 26 d'abril de 1941 - 18 de desembre de 2019)^[1] va ser una actriu francesa que va tenir una extensa carrera en el cinema i en sèries italianes, espanyoles i estatunidenques. És coneguda, entre d'altres, per ser una "noia Bond" en el film de 1965, Operació Tro.^[2]

Biografia

Auger va néixer a París, França, i va anar a la Universitat Sta. Joana d'Arc i més tard al Teatre Conservatori també a París, on va interpretar papers dramàtics. Va fer el seu debut en el cinema quan encara estava a l'escola.^[3]

Va obtenir el títol de Miss França 1958 quan només tenia 15 anys, i també va ser la primera finalista en el concurs Miss Món en aquell mateix any.

Jean Cocteau li va donar el seu primer paper sense acreditar com una ballarina en The Testament of Orpheus, el 1960. Pierre Gaspard-Huity la va dirigir en diverses pel·lícules, incloent-hi La Masque de Fer de 1962 i The Vengeance of Kali de 1963. Quan estava de vacances a Nassau, el guionista i productor Kevin McClory, que també estava allà, la va veure i la va recomanar per a una audició per a la pel·lícula Operació Tro de 1965. El paper de "Domino" originàriament era per a una actriu italiana: Dominetta Petacchi. Auger va impressionar els productors tant que van tornar a escriure el guió. Tot i que va fer classes per perfeccionar el seu anglès, la seva veu va ser doblada per Nikki van der Zyl exclusivament per a aquesta pel·lícula. Immediatament, gràcies a la popularitat d'aquest personatge, Claudine va posar seminua per a la revista Playboy i va ser convidada en un especial de televisió nord-americà protagonitzat per Danny Thomas i Bob Hope.

El 1971, va protagonitzar al costat d'altres dues noies Bond, Barbara Bach i Barbara Bouchet, Black Belly of the Tarantula. També aquell any va actuar en el film de terror italià La badia de la sang. Va tenir alguns papers en pel·lícules europees com Triple joc (1966) i The Killing Game (1967).

Vida privada

Quan tenia 18 anys, es va casar amb l'escriptor i director Pierre Gaspard-Huit, de 41 anys.

Després del divorci amb el seu primer marit, es va casar el 1980 amb l'empresari britànic Peter Brent, i hi convisqué diverses dècades fins a la seva defunció, a l'agost de 2008.

Era una gran amiga de la model i actriu Slemp Morgane.

Filmografia

Cinema^[4]

1958: Christine de Pierre Gaspard-Huit
1960: El testament d'Orfeu (Le Testament d'Orphée) de Jean Cocteau
1960: Terrain vague de Marcel Carnet
1961: Les Moutons de Panurge de Jean Girault
1961: Les Sept Péchés capitaux d'Edouard Molinaro
1962: A l'estil francès (À la française) per Robert Parrish
1962: L'home de la màscara de ferro (1962) d'Henri Decoin
1963: Kali Yug, la dea della vendetta de Mario Camerini
1963: Il mistero del tempio indiano de Mario Camerini
1965: Yoyo de Pierre Etaix: Isolina
1965: Operació Tro de Terence Young: Domino
1966: Triple joc (Triple Cross - La Fantastique Histoire Vraie d'Eddie Chapman) de Terence Young: Paulette
1966: El diable enamorat d'Ettore Scola: Magdalena de Mèdici
1967: Il padre di famiglia de Nanni Loy: Adriana
1967: Jeu de massacre d'Alain Jessua: Jacqueline Meyrand
1968: Flammes sud l'Adriatique d'Alexandre Astruc: Mirjana
1969: I Bastardi de Duccio Tessari: Barbara
1971: Un peu de soleil dans l'eau froide de Jacques Deray: Nathalie Silvener
1971: Badia de sang de Mario Bava: Renata Donati
1972 :Un verano para matar (Ricatto alla mala, de Antonio Isasi-Isasmendi)
1975: Història d'un policia (Flic Story) de Jacques Deray: Catherine
1975: L'intrépide de Jean Girault: Sophie
1977: Pane, burro e marmellata: Betty
1978: Una papallona a l'espatlla (Un papillon sur l'épaule) de Jacques Deray: la dona de la gavardina
1978: El triangle diabòlic de les Bermudes: Sybil
1979: L'associé de René Bougainville: Agnes Pardot
1979: Fantàstica per Gilles Carle: Johanna MacPherson
1981: Aragosta a colazione: Carla Rebaudengo Spinosi
1982: Els secrets de la princesse de Cadignan de Jacques Deray: la princesa Cadignan
1989: Se Frullo del passero de Gianfranco Mingozzi: vídua de Dino
1993: Salt on Our Skin d'Andrew Birkin: la mare de George
1995: Un orage immobile: Artemise d'Aubec
1997: Le rouge et le noir: la senyora de Fervaques

Televisió

1974: Les Oiseaux de Meiji Jingu d'André Michel
1983: Credo de Jacques Rouffio
1994: The Memoirs of Sherlock Holmes - The Three Gables, de Peter Hammond
1998: Le Rouge et le Noir de Jean-Daniel Verhaeghe

Nominacions

El 1966 va ser nominada per al premi Golden Laurel per a la millor revelació femenina.^[3]

Referències

↑ «Claudine Auger, première James Bond girl française en 1965, est morte à 78 ans» (en francès). France Info, 19-12-2019. [Consulta: 10 desembre 2020].
↑ «Biografia de Claudine Auger». The New York Times.
↑ ^3,0 ^3,1 «Claudine Auger». [Consulta: 22 desembre 2019].
↑ «Filmografia de Claudine Auger». The New York Times.

[1] «Claudine Auger, première James Bond girl française en 1965, est morte à 78 ans» (en francès). France Info, 19-12-2019. [Consulta: 10 desembre 2020].

[2] «Biografia de Claudine Auger». The New York Times.

[:0-3] 3,0 ^3,1 «Claudine Auger». [Consulta: 22 desembre 2019].

[4] «Filmografia de Claudine Auger». The New York Times.

[1]

[2]

[3]

[4]