Cetineïta
La cetineïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada així per la seva localitat tipus, a la mina Cetine, 20 km al sud oest de Siena, Toscana, Itàlia.[1][2]
Cetineïta | |
---|---|
Cetineita vermella | |
Fórmula química | (K,Na)₆Sb₁₂3 (Sb3 S₃)₂O18(OH)0.5·5,5H₂O |
Localitat tipus | Mina Le Cetine di Cotorniano (mina Le Cetine; mina Cetine; Rosia), Chiusdino, província de Siena, Toscana, Itàlia, |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.MA.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.MA.05 |
Dana | 2.13.3.1 |
Heys | 24.1.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 14,2513(3) Å; c = 5,5900(1) Å; |
Grup puntual | 6 - piramidal |
Color | vermell-taronja |
Exfoliació | bona - en {1000} |
Tenacitat | sèctil |
Duresa (Mohs) | 3,5 |
Lluïssor | resinosa |
Color de la ratlla | taronja |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 4,21 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial ( ) |
Pleocroisme | feble |
Impureses comunes | S, Si |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1986-019 |
Any d'aprovació | 1986 |
Símbol | Cet |
Referències | [1] |
Classificació
modificaLa cetineïta es troba classificada en el grup 2.MA.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (2 per a Sulfurs i sulfosals (sulfurs, selenurs, tel·lururs; arsenurs, antimonurs, bismuturs; sulfarsenits, sulfantimonits, sulfbismutits, etc.); M per a Oxysulfosals i A per a Oxysulfosals d'àlcalis i alcalins de terres; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 2.13.3.1 (2 per a Sulfurs i 13 per a Oxysulfurs; 3 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques
modificaLa cetineïta és un sulfur de fórmula química (K,Na)₆Sb₁₂3 (Sb3 S₃)₂O18(OH)0.5·5,5H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.[1]
Formació i jaciments
modificaS'ha descrit a Europa, i a l'Àsia.[1] Es pot trobar en dipòsits d'antimoni, en evaporites altament silicificades, o que ha estat rostida, resistint molt de temps.[2]
Referències
modificaBibliografia
modifica- Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte (1987): 419.
- American Mineralogist: 73: 398-404.
- American Mineralogist: 74: 1399-1400.