Viquipèdia

Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV

(S'ha redirigit des de: Cessió de les Ordes militars a Ramon Berenguer IV)

Les Cessió dels Ordes militars són els tres tractats pels quals els Ordes militars cediren el 1140 i el 1141 a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, els drets que havien rebut sobre les terres del difunt rei Alfons I «el Bataller» i que aquest els havia cedit.

Plantilla:Infotaula esdevenimentDonació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV
Interval de temps1140 - 1141 Modifica el valor a Wikidata
Donació l'Orde de l'Hospital i de l'Orde del Sant Sepulcre
a Ramon Berenguer IV (16 de setembre del 1140) Íncipit: «Universorum per orbem fidelium noticie pateat qualiter Adefonsus, inclitus aragonensium rex, in suo pleno sensu et memoria»
Confirmació de la donació l'Orde del Sant Sepulcre
a Ramon Berenguer IV (29 d'agost del 1141) Íncipit: «In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen. Universis sancte ecclesie pateat filiis quod Adefonsus, rex aragonensium inclitus, in suo pleno sensu et memoria»

Context

modifica

En virtut del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131), i que la butlla del Sant Pare Innocenci II del 10 de juny del 1136 referendava, els Ordes militars exigien l'acompliment de la voluntat del difunt rei Alfons I d'Aragó. Una de les prioritats de Ramon Berenguer IV de Barcelona fou la de resoldre aquests drets.

Acord amb l'Orde de l'Hospital i l'Orde del Sant Sepulcre

modifica

Després de diverses negociacions el 16 de setembre del 1140 s'arribà a un acord amb el gran mestre de l'Orde de l'Hospital Raymond du Puy, representant de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan i de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem; mitjançant aquest acord aquests dos Ordes cedien a la persona del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i al seu successor (damus et concedimus tibi, supradicto comiti Raimundo barchinonensi, tueque cuncte progeniei), la part que els corresponia a cadascuna en virtut del testament d'Alfons I, rei d'Aragó i Pamplona, a canvi que aquest els concedís drets a construir esglésies i comandes en diverses poblacions dels seus territoris; s'hi incloïa una clàusula per la qual si Ramon Berenguer IV de Barcelona moria sense descendents, els dits territoris retornarien als Ordes militars.[1][2][3] Segellaven aquest acord dues cartes (alphabeto divisa) de contingut idèntic i que tan sols variaven en el nom de l'Orde que efectuava la cessió; una a nom de Guillem, Patriarca de Jerusalem i de tot el Convent i Capítol del Sant Sepulcre, representats pel mestre de l'Orde de l'Hospital Raymond du Puy, i l'altre, on el mestre de l'Orde de l'Hospital actua en nom del seu propi Orde:

« Sigui manifesta la notícia per tot el món de l'univers dels fidels que Alfons, ínclit rei dels Aragonesos, en el seu ple sentit i memòria, a l'extrem de la seva vida, va deixar en el seu testament tot el regne que havia i tenia a Déu omniopotent, nostre redemptor, i al sacrosant Sepulcre i al Santíssim Hospital de Jerusalem, ia la venerada milícia del Temple, i va fer jurar als seus homes que després de la seva mort el testament tindrien ferm i ratificat. Per la qual causa el venerat patriarca de Jerusalem, En Guillem, amb el comú capítol de tot el Sepulcre, va pregar al mestre de l'Hospital de Jerusalem En Ramon i pregant va manar i en el seu arbitri va posar, que cada part del regne pertanyés a l'Hospital de la mateixa manera fes com la que pertanyés al Sepulcre del Senyor. Així el sobredit Ramon vingué a les parts d'Espanya, quan era Tenent del regne el comte de Barcelona Ramon, i va conèixer que era útil i necessari per al regiment i defensa de la terra. Per això, havent tingut consell amb tots els canonges del Sepulcre que va poder trobar, amb Guillem, prior de Castella, amb Alexandre, prior de Logronyo, i molts altres, per utilitat dels canonges del Sepulcre del Senyor, així va fer per negoci de la seva casa aquesta carta o aquest pacte va fer, i aquesta escriptura sota escrita en nom del senyor Patriarca va fer escriure i va signar de manera que el Patriarca aquest fet confirmi i signe amb el seu segell.

Per això jo sobreanomenat Guillem, patriarca de Jerusalem per la gràcia de Déu, juntament amb el convent de tota l'església del Sepulcre del Senyor i amb el consell dels nobles cavallers del regne d'Aragó que això van jurar, et donem i concedim a tu sobredit comte de Barcelona Ramon i tota la teva progènie, al servei de Déu i fidelitat del predit Sepulcre la part que pertany al Sepulcre del Senyor del sobredit regne, perquè el tinguis i posseixis tu i tota la teva progènie, sota aquesta fidelitat, perpètuament i per tots els segles. I si s'esdevé que morissis sense legítima prole, aquesta part a tu lliurada sense obstacle torni al Sepulcre ja citat.

I jo esmentat Guillem, patriarca de Jerusalem, juntament amb tots els canonges del Sepulcre del Senyor, retenim en aquesta part que et concedim, a Barbastre, Osca, Saragossa, Daroca, Calatayud, Jaca i en totes les altres ciutats que amb l'ajuda de Déu conqueriras, un home de cadascuna de les lleis, amb les seves cases i terres i vinyes, prats, pastures i aigües, i totes les pertinences de la casa, amb tots els seus serveis, censos i usos pertanyents al rei, de tal manera que ni tu, ni alguna persona per tu, en els predits homes i les seves possessions osin requerir qualsevol cosa, llevat que contra pagans t'ajudin amb el prior de la terra. Sota aquesta llibertat de la mateixa manera retenim en cada castell i vila de tot el regne, on hi hagués més de trenta vilatans habitats, un home a cada un, amb tots els seus serveis i usos, com dalt està escrit. Les predites totes les nostres parts pertanyents a tu sobredit comte les donem i confirmem i del nostre dret a la teva potestat portem, i als homes del jurament a nosaltres fet absolem, i a la teva fidelitat i servei sotmetem.

Si alguna persona eclesiàstica o seglar contra aquest nostre fet intentés venir o trencar-lo, en la ira de Déu omnipotent incorri i dels dos ulls de front no tingui durant la seva vida, i sigui aliè del cos i sang de Crist i al final dels seus dies participi amb Judes el traïdor. Feta la carta el 16 de septimebre l'any de la encarnción del Senyor de 1140.

Sig num de Ramon, mestre de l'Hospital Sig num de Martín, prior Sig num de Fortí Sig num de Ferriz Sig num de Arpa Sig num de Maça Sig num de Fortuny Garcés Sig num de García Garcés Sig num de Galindo Ximénez Sig num de Fortún Guerra Sig num de Miguel d'Albero Sig num de Lope Blasco Sig num de Lope Garcés «aitan» Sig num de Cornel de «Despespenen»

Sig num de Ramon, comte

Sig num de Ponç, notari del comte, que això va escriure, havent raspat i esmenat en la cinquena i sisena línia i sobreposat en la línia 8, on diu prole 		»


Així el 29 d'agost de 1141 Guillem Patriarca de Jerusalem i Pere prior de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, expedien una nova carta des de Jerusalem confirmant l'acord que el mestre de l'Orde de l'Hospital Raymond du Puy havia fet en nom seu el 16 de setembre del 1140, amb la que ratificaven la donació de les seves possessions a la persona del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona (eiusdem, tibi, Raimunde, venerande barchinonensium comes).

A més a més, aquesta carta de confirmació venia acompanyada d'una altra carta que el Patriarca Guillem i el Prior Pere adreçaven personalment a Ramon Berenguer IV, on a més d'anunciar-li la cessió que li havien atorgat, li comunicaven que això ho havien fet en consideració a les virtuts que en ell resplandien, i que per tant l'havien admès en la confraternitat de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem[4][5]

Acord amb l'Orde del Temple

modifica

És de suposar que finalment un tractat similar es negociés amb l'Orde del Temple de Salomó, però no s'ha trobat el document d'acord entre el templers i el comte de Barcelona. El mes de novembre del 1143 el comte Ramon Berenguer concedí privilegis a l'Orde del Temple, orde a la qual havia pertanyut el seu pare, el comte Ramon Berenguer III.

Confirmació de la cessió a Ramon Berenguer del Papa Adrià IV

modifica

Tots els acords, cessions i compensacions foren confirmats el 24 de juny del 1158 per una butlla del Papa Adrià IV. Per a l'historiador Antonio Ubieto, els acords de cessió dels Ordes militars i les compensacions obtingudes a canvi s'enmarquen en un període de necessitats econòmiques d'aquestes, i amb el suport del Papat, varen veure l'ocasió d'obtenir el seu establiment a Aragó i Catalunya invocant el testament d'Alfons I d'Aragó, tres anys després de la mort d'aquest, i quan Ramon Berenguer havia afermat el seu poder sobre el regne d'Aragó. També assenyala que cap negociació es va obrir per reclamar els drets que els corresponien sobre Navarra, perquè Alfons I havia estat rei d'Aragó i de Pamplona.[3]

Manuscrits i edicions

modifica
  • Carta del mestre de l'Orde de l'Hospital en nom de l'Orde del Sepulcre
    • ACA, Pergamins, núm. 166
    • Bofarull, Pròsper: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón; Barcelona, 1849; tom IV, pàg. 70, nº XXXII.
  • Carta del mestre de l'Orde de l'Hospital en nom propi
    • ACA, Pergamins, núm. 166
    • Bofarull, Pròsper: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón; Barcelona, 1849; tom IV, pàg. 73, nº XXXII.
  • Carta del patriarca de Jerusalem confirmant la cessió que havia fet en nom seu el mestre de l'Orde de l'Hospital
    • ACA, Pergamins d'Alfons, núm. 1, fol. 7
    • Bofarull, Pròsper: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón; Barcelona, 1849; tom IV, pàg. 78, nº XXXVI.
  • Carta del patriarca de Jerusalem adreçada a Ramon Berenguer anunciat la cessió i l'ingrés a l'Orde del Sepulcre

Referències

modifica
  1. ↑ Bofarull, Próspero: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Vol IV: XXXII. Cesión que los caballeros del Santo Sepulcro y los Hospitalarios otorgaron a favor del conde, de la parte del reino de Aragon que a cada uno les pertenecia en virtud del testamento de don Alfonso el Batalldor
  2. ↑ Arxiu Jaume I: L'orde militar de l'Hospital restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons I
    « Universorum per orbem fidelium noticie pateat qualiter Adefonsus, inclitus aragonensium rex, in suo pleno sensu et memoria, et etiam ad extremum vite sue, totum suum regnum quod ipse habebat et tenebat, dedit, et in suo testamento dimisit domino Deo, redemptori nostro, eiusque salutifero Sepulcro, necnon etiam sanctissimo Iherosolimitano Ospitali, venerandeque militie Templi et, ut post eius obitum hoc ratum et firmissimum perpetuo teneretur, suos homines iurare fecit. Ea de causa, Raimundus, Ospitalis predicti venerandus magister, consilio ac precepto domini patriarche Iherosolimitani totiusque conventus suprascripti Ospitalis, ad partes Ispanie venit, et prephatum regnum illustrem Raimundum, comitem barchinonensem, tenentem invenit, quem utilem ac necessarium ad regendum et defendendum predictum regnum cognovit. Igitur, ego supra memoratus Raimundus, licet indignus Ospitalis Iherosolimitani custos, una cum Martino, priore, et Cacxale, priore, omnibusque aliis fratribus Ispaniarum, atque consilio et assensu nobilium militum aragonensis regni, qui hoc iuraverunt, damus et concedimus tibi, supradicto comiti Raimundo barchinonensi, tueque cuncte progeniei ad servicium Dei et fidelitatem Ospitalis predicti, partem que pertinet Ospitali suprascripti regni, ut habeas et possideas tu et omnis progenies tua sub hac fidelitate evo perenni et secula cuncta. Quod, si forte contigerit te sine legitima prole obire, pars hec tibi allata sine aliquo obstaculo Ospitali iam dicto remaneat. Et ego suprascriptus Raimundus, una cum omnibus fratribus meis, retinemus in hac parte nostra tibi concessa in Barbastro, in Oscha, in Cesaraugusta, in Darocha, in Iacha et in omnibus aliis civitatibus, quas, Deo iuvante, poteris adquirire, singulos homines de singulis legibus, cum domibus et terris et vineis, pratis, paschuis et aquis cunctisque eidem domibus pertinentibus, cum omnibus serviciis, censibus et usaticis regi pertinentibus, ita ut, nec tu, comes, nec aliqua persona pro te, in predictis hominibus vel eorum possessionibus audeas aliquid requirere, nisi quod contra paganos cum priore terre te adiuvent. Sub hac, etiam, libertate similiter retinemus in omnibus castris et villis tocius regni, ubi plusquam XXX villani fuerint habitatores, singulos homines cum omnibus eorum serviciis et usaticis, ut superius scriptum est. Quin etiam retinemus in Iacca tantum spacium terre, quo domus et ecclesia ad opus Ospitalis possint confici. Predicta, vero, omnia nostre parti pertinentia tibi, supra memorato comiti, damus et confirmamus et de nostro iure in tuam potestatem tradimus, et homines a iuramento nobis facto absolvimus, et in tua fidelitate et servicio summittimus. Si qua, igitur, ecclesiastica secularisve persona contra hoc factum nostrum temere venire vel frangere temptaverit, iram Dei omnipotentis incurrat, oculisque duobus in vita a fronte careat, a corpore et sanguine Christi alienus existat, atque in extremo examine cum Iuda proditore participetur; et hoc nostrum factum permaneat in secula firmum. Facta carta XVI kalendas octobris anno Dominice incarnationis M C XL.

    Sig num Raimundi, Ospitalis magistri. Sig num Martini prioris. Fortunius, abbas Montis Aragonis.

    Signum Raimundi, comes. Signum Frontini. Signum Ferriz. Signum Arpa. Signum Maza. Signum Fortun Garcez. Garci Garcez. Galind Xemenons. Fortun Guerra. Sig num Michael d'Alberon. Sig num Lob Blasco. Sig num Lob Garciaz d'Aitan. Sig num Cornelii.

    Poncius, scriptor comitis, notavit.

    		»
  3. ↑ 3,0 3,1 Ubieto Arteta, Las negociaciones con las órdenes militares, pàg. 160; Creación i desarrollo de la Corona de Aragón
    « Sea manifiesta la noticia por todo el orbe del universo de los fieles que Alfonso, ínclito rey de los Aragoneses, en su pleno sentido y memoria, al extremo de su vida, dejó en su testamento todo el reino que había y tenía a Dios omniopotente, nuestro redentor, y al sacrosanto Sepulcro y al santísimo Hospital de Jerusalén, y a la venerada milicia del Temple, e hizo jurar a sus hombres que después de su muerte el testamento lo tendrían firme y ratificado. Por la cual causa el venerado patriarca de Jerusalén, don Guillermo, con el común capítulo de todo el Sepulcro, rogó al maestre del Hospital de Jerusalén don Raimundo y rogando mandó y en su arbitrio puso que cada parte del reino perteneciese al Hospital de la misma forma como la que perteneciese al Sepulcro del Señor. Así el sobredicho Raimundo vino a las partes de España, cuando era tenente del reino el conde de Barcelona Ramón, y conoció que era útil y necesario para el regimiento y defensa de la tierra. Por eso, habiendo tenido consejo con todos los canónigos del Sepulcro que pudo encontrar, con Guillermo, prior de Castilla; con Alejandro, prior de Logroño; y otros muchos, para utilidad de los canónigos del Sepulcro del Señor, así hizo para negocio de su casa esta carta o este pacto mandó hacer, y esta escritura debajo escrita en nombre del señor Patriarca hizo escirbir y firmó de tal forma que el patriarca este hecho confirme y signe con su sello.

    Por eso yo sobrenombrado Guillermo, patriarca de Jerusalén por la gracia de Dios, juntamente con el convento de toda la iglesia del Sepulcro del Señor y con el consejo de los nobles caballeros del reino de Aragón que esto juraron, te damos y concedemos a tí sobredicho conde de Barcelona Ramón y a toda tu progenie, al servicio de Dios y fidelidad del predicho Sepulcro la parte que pertenece al Sepulcro del Señor del sobredicho reino, para que las tengas y posesas tu y toda tu progenie, bajo esta fidelidad, perpetuamente y por los siglos todos. Y si aconteciese que murieses sin legítima prole, esta parte a tí entregada sin obstaculo vuelva al Sepulcro ya citado.

    Y yo citado Guillermo, patriarca de Jerusalén, junto con todos los canónigos del Sepulcro del Señor, retenemos en esta parte que te condedemos, en Barbastro, Huesca, Zaragoza, Daroca, Calatayud, Jaca y en todas las otras ciudades que con la ayuda de Dios conquistarás, un hombre de cada una de las leyes, con sus casas y tierras y viñas, prados, pastos y aguas, y todas las pertenencias a sus casas, con todos sus servicios, censos y usos pertenecientes al rey, de tal manera que ni tú, ni alguna persona por tí, en los predichos hombres y sus posesiones oses requerir cualquier cosa, llevat que contra paganos te ayuden con el prior de la tierra. Bajo esta libertad de la misma forma retenemos en cada castillo y villas de todo el reino, donde hubiese más de treinta villanos habitadores, un hombre en cada uno, con todos sus servicios y usos, como arriba está escrito. Las predichas todas nuestras partes pertenecientes a tí sobredicho conde las damos y confirmamos y de nuestro derecho en tu potestad traemos y los hombres del juramento a nostros hecho absolvemos y en tu fidelidad y servicio sometemos. Si alguna persona eclesiástica o seglar contra este nuestro hecho intentase venir o romperlo, en la ira de Dios omnipotente incurra y de los dos ojos de la frente carezca durante su vida, y sea ajeno del cuerpo y sangre de Cristo y al final de sus días participe con Judas el traidor. Hecha la carta el 16 de septimebre del año de la encarnción del Señor de 1140.

    Signo de Raimundo, maestre del Hospital Signo de Martín, prior Signo de Fortín Signo de Ferriz Signo de Arpa Signo de Maça Signo de Fortún Garcés Signo de García Garcés Signo de Galindo Ximénez Signo de Fortún Guerra Signo de Miguel d'Albero Signo de Lope Blasco Signo de Lope Garcés aitán Signo de Cornel de «Despespenen»

    Signo de Ramón, Conde

    Signo de Poncio, notario del conde, que esto escribió, habiendo raspado y enmendado en la quinta y sexta línea y sobrepuesto en la línea 8, donde dice prole     		»
  4. ↑ Bofarull, Próspero: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Vol IV: XXXVI. Confirmación de la cesión que los caballeros del Santo Sepulcro hicieron al conde de Barcelona, de la parte del reino de Aragon que les había dejado don Alfonso el Batallador
  5. ↑ Arxiu Jaume I: L'orde militar del Sant Sepulcre restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons I
    « In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen. Universis sancte ecclesie pateat filiis quod Adefonsus, rex aragonensium inclitus, in suo pleno sensu et memoria, et ad extremum etiam vite sue, tertiam partem regni sui, quod ipse habebat et tenebat, dedit et in suo testamento dimissit omnipotenti Deo, redemptori nostro, eiusque sanctissimo Sepulcro.Et ut post obitum eius hoc ratum et firmum haberetur, suos homines iurare fecit, et sic Dominice passionis et resurrectionis ecclesiam hereditariam suam reliquit, ut secundum apostolum "coheres Christi, heres, autem, Dei fieri mereretur in celis". Quia, vero, regnum illud a Iherosolimorum partibus longissimis terre marisque finibus segregatur, et a sarracenis assidue assultatur et impugnatur, christiani autem ibidem commanentes fidelissimo rectore atque industrissimo indigent defensore; ego Wilelmus, Dei misericordia humilis sancte civitatis Iherusalem patriarcha, communicato Iherosolimitani regni consilio, una cum Petro, venerabili Dominici Sepulcri priore, omnique canonicorum conventu eiusdem, tibi, Raimunde, venerande barchinonensium comes, quem utilem et necessarium ad terram regendam et defensandam et sanctarum Iherusalem virtutem amatorem cognovimus tueque cuncte progeniei ad servicium Dei et fidelitatem predicti Sepulcri, partem que pertinet iam dicto Dominico sepulcro suprascripti regni, damus et concedimus ut habeas, et secundum Deum in iustitia et veritate possideas tu et omnis progrenies tua sub hac fidelitate, evo perenni et secula cuncta. Preterea, ut regia dignitate et regio nomine deinceps sublimeris, auctoritate domini nostri Iesu Christi et sui gloriosissimi Sepulcri, cui semper asistimus, quamvis indigni, et nostra tibi concedimus et auctoritzamus. Quod si forte contigerit te sine legitima prole obire, pars hec tibi allata sine aliquo obstaculo Sepulcro iam dicto remaneat.Nos, autem, atque successores nostri ad honorem et utilitatem sanctissimi Sepulcri retinemus in hac parte nostra tibi atque progeniei tue concessa in Barbastro, in Oscha, in Cesaraugusta, in Daroca, in Catalaiub, in Iacha et in omnibus aliis civitatibus, quas, Deo iuvante, adquirere poteris, singulos homines de singulis legibus, cum domibus et terris et vineis, pratis, pascuis et aquis, cunctisque eidem domibus pertinentibus, cum omnibus serviciis, censibus et usaticis regi pertinentibus, ita ut, nec tu, comes, nec aliqua persona per te in predictis hominibus vel eorum possessionibus audeas aliquid requirere, sed omnino liberos ac sine omni inquietudine quietos dimittas. Sub hac, etiam, libertate similiter retinemus in omnibus castris et villis totius regni, ubi plusquam XXX villani fuerint habitatores, singulos homines cum omnibus eorum possessionibus, serviciis et usaticis, ut superius scriptum est. Tali, quidem, conditione, omnia nostre parti pertinencia, tibi, supra memorato comiti, damus et confirmamus et de nostro iure in tuam potestatem tradimus, et homines a iuramento nobis facto absolvimus, et in tua fidelitate et servicio submittimus. Si qua, igitur, ecclesiastica secularisve persona hanc nostre constitutionis paginam sciens violare presumpserit, si non satisfactione congrua emendaverit, a sacratissimo corpore ac sanguine Dei et domini redemptoris nostri Ihesuchristi, aliena fiat, atque in extremo examine cum Iuda proditore depereat et excomunicationi, donec satisfecerit, subiaceat. Facta est autem hec carta IIII kalendas septembris anno Dominice incarnationis M C XLI, indicione IIII.

    Ego Wilelmus, Dei gratia Iherusalem patriarcha, subscribo.

    Ego Petrus, Dominici sepulcri prior, subscribo. Ego Petrus, subprior, subscribo. Ego Obertus, sacerdos et canonicus sanctissimi Sepulcri subscribo. Ego Lambertus, sacerdos et canonicus sanctissimi Sepulcri, subscribo. Ego Aimericus, sacerdos et canonicus Dominici sepulcri, sancte Iherosolimitane ecclesie in Ispaniam legatus, subscribo. Ego Guarnerius, sacerdos et canonicus sanctissimi Sepulcri, subscribo. Ego Lambertus, sacerdos et canonicus sanctissimi Sepulcri, subscribo. Ego Wilielmus, sacerdos et canonicus sancti Sepulcri, subscribo. Ego Nicholaus, canonicus sancti Sepulcri, subscribo. Sig num Petri Bernardi, sacerdotis et canonici sanctissimi Sepulcri. Ego Giraldus, diachonus et canonicus sancti Sepulcri, subscribo. Ego Wilielmus, diachonus et canonicus Sancti Sepulcri, subscribo. Ego Burcardus, diachonus et canonicus sancti Sepulcri, subscribo. Ego Rainerius, diachonus et canonicus sancti Sepulcri, subscribo. Ego Evrardus, subdiachonus et canonicus sancti Sepulcri, subscribo. Ego Wilielmus, subdiachonus et canonicus sancti Sepulcri, subscribo     		»
    « Wilielmus, Dei gratia sancte civitatis Iherusalem patriarcha, et P., Dominici sepulcri prior eiusdemque conventus canonicorum, Raimundo, venerabili barchinonensium comiti, amico et confratri in Christo, salutem et patriarchalem benedictionem.Quoniam vestre ammirabilis et eximie probitatis virtus in tantum divina gracia cooperante, effloruit et vestri nominis fama, quasi lucerna lucens, in medio christianorum et sarracenorum prefulgeat, gratiarum acciones innumeras omnipotenti Deo, redemptori nostro, a quo cuncta bona procedunt, humiliter persolvimus et, ut sublimius exaltetur, coram sacratissimis eiusdem passionis et resurrectionis locis exoramus.Innotescimus, autem, dignitati vestre quia litteras vestras, in quibus concordia super regno Ildefonsi, pie memorie viri, continebatur, gratanter suscepimus, unde communicato Iherosolimitani regni consilio, vestris postulationibus digne assensum accomodantes, partem que pertinet Dominico sepulcro, secundum conditionem a vobis institutam, vobis et universe progeniei vestre concessimus et per privilegium sigillo nostro insignitum confirmavimus.Ad recipiendam, igitur,iusticiam nostram unum de confratribus et concanonicis nostris, nomine G., sacerdotali gloria, scientia etiam et moribus Dei gratia decoratum, dirigimus.

    Precamur, autem, ex parte domini nostri Ihesuchristi et sui gloriosissimi Sepulcri et nostra, ut eum, quem per omne regnum vestrum priorem super cunctis nobis pertinentibus statuimus, cum ceteris confratribus nostris honeste suscipiatis, et absque impedimento sive molestia supradictam iusticiam eis assignetis, locum, etiam, et ecclesiam, in quibus inter vos convenienter conversare secundum Deum valeant, in remissione peccatorum et parentum vestrorum salute dandum sumopere studeatis. Nos autem, fraternitatem vestram et participationem omnium bonorum, que agimus in missis, psalmis, orationibus et ceteris bonis operibus ante Deum concedimus. Per eundem, etiam, fratrem privilegium supradictum vobis mittimus, quem cum ceteris fratribus attentius vobis comendamus, et, ut eos adiuvetis et ubique defendatis, fraterne deprecamur. Mandamus, preterea, et mandando rogamus, quatinus privilegium sigillo vestro insignitum, quemadmodum vobis fecimus, nobis de cunctis nostris faciatis, atque eis deliberetis. Valete in Domino.

    		»

Bibliografia

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Donació_dels_Ordes_militars_a_Ramon_Berenguer_IV&oldid=33407590»