Catarroja

Catarroja és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Catarroja

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 24′ 12″ N, 0° 24′ 10″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Horta Sud
Capital	Catarroja
Població humana
Població	29.316 (2023) (2.255,08 hab./km²)
Gentilici	catarrogina, catarrogí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	13 km²
Altitud	16 m
Limita amb	València Paiporta Picanya Massanassa Albal Alcàsser Torrent
Partit judicial	Catarroja
Dades històriques
Patrocini	Sant Miquel Arcàngel
Dia de mercat	Dimarts i divendres
Festa patronal	Segona quinzena de setembre
Organització política
• Alcalde	Jesús Monzó i Cubillos
Identificador descriptiu
Codi postal	46470
Codi INE	46094
Codi ARGOS de municipis	46094
Lloc web	catarroja.es

Geografia

Situada a la comarca de l'Horta Sud, es troba a 8 km del cap i casal de València; i molt a prop del llac valencià per excel·lència, l'Albufera. El port de l'Albufera de Catarroja a hores d'ara és un referent, el qual s'ha convertit en el bressol de l'all i pebre (plat típic valencià la base principal del qual és l'anguila).

S'estén per una extensa plana al·luvial enfonsada d'ençà del Miocè, que s'eleva de la mar Mediterrània estant fins als turons de l'oest. L'horta i la marjal són els elements més definitoris del paisatge, en què l'Albufera amb les seues barques, la pesca, el port i el conreu de l'arròs són la raó de ser-hi. Els camps d'arròs amb les xicotetes construccions que allotgen els motors d'aigua i els horts de taronges conformen el paisatge agrari en l'actualitat. El clima és mediterrani.

El seu terme municipal limita amb els d'Albal, Alcàsser, Massanassa, Paiporta, Picanya, Torrent i la ciutat de València.

Història

Catarroja el 1883

En les partides de l'Hort de Pepica i de l'Alter, s'hi han trobat deixalles arqueològiques de l'època romana; la fundació de la vila és, però, musulmana. En 1238 Jaume I dona el lloc a Pelegrí d'Atrossillo.

A principis del segle xiv el lloc era propietat, de Berenguer Dalmau, d'origin gironí, que va dividir els termes de Torrent i Catarroja en 1315 i va refusar, recolzat pels vilatans, de pagar el delme a l'església per la qual cosa va ser excomunicat. El seu fill Berenguer Dalmau va restituir el delme a l'església i va donar títol de vila el 28 de maig de 1355. El tercer Berenguer Dalmau obtingué de Joan II el privilegi de franquícies. Els membres d'aquest llinatge, fusionats amb els Sanoguera (Sangonera segons altres fonts), van perdre la possessió, per venda a Joan Escrivà, el 1417; el fill d'aquest, a causa dels deutes que havia contret, hagué de transferir-la a Joan Pujades; Gilabert Dalmau va recuperar la titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen Escrivà, filla de Guillem Escrivà i germana de Guillem d'Escrivà, el qual l'havia venut als Pujades. D'aquesta manera els Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se amb el senyoriu durant els darrers quatre-cents.

En el segle xvi va pertànyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Vilafermosa, durant la guerra de les Germanies, Catarroja, va jugar un important paper a causa de la proximitat a València, al costat del Camí Reial de Xàtiva, que n'era la via d'accés a la capital del sud enfora. L'any 1631 Ximén Pérez de Calatayud obtingué de Felip IV el privilegi de mer i mixt imperi la qual cosa provocà un plet entre el senyor i els vilatans, que aquell va guanyar. A partir de l'any 1670, a causa dels processos d'aterraments de l'Albufera i a l'incipient conreu de l'arròs la gent comença a viure de l'Albufera i s'hi constata un important creixement demogràfic.

D'ençà del 17 de setembre de 1801 al 2 d'octubre hi hagué un importantíssim motí que tingué com a base la manca d'aliments i com a objectiu la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals; durant la guerra de la Independència el general Hanspe hi instal·là la seua caserna general; l'any 1885 una epidèmia de còlera va provocar moltes víctimes; durant la revolució cantonal, a la qual s'havia adherit Catarroja, s'hi allotjà l'exèrcit de Martínez Campos de la qual va iniciar l'esclafament de la insurrecció contra el feixisme amb una administració pulcra que fou la resposta de les forces populars al cop d'estat. Els partits polítics i els sindicats van mantenir el bon funcionament de les institucions, destacant-hi l'actuació de la Col·lectivitat de Treballadors Camperols (El Muntó).

El 2010 reberen el premi Escoba de Oro per la gestió de residus. El 2015 aquesta gestió va caure en un punt de decadència que va fer que molts veïns es queixaren.

Demografia

A data de 2022, Catarroja tenia 28.679 habitants (INE)

Economia

Catarroja ha sigut una vila de tradició pesquera, encara que a poc a poc aquest treball gairebé s'ha perdut. També té, però, una àmplia zona d'horta i, sobretot, la marjal, el cultiu principal de la qual és l'arròs, conreat en el Camí del Port (ribera de l'Albufera).

Quant a la indústria, hi destaca de manera important el sector del moble. També podem destacar-ne l'existència d'un fort teixit empresarial situat en el polígon industrial.

L'ultim rajolar de Catarroja -Carámicas Cánovas- va tancar el 1993.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors de Compromís per Catarroja (Compromís), 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i de 1 Guanyar Catarroja-Esquerra Unida-Seguim Endavant (GC-EUPV).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Catarroja
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Compromís per Catarroja		Jesús Monzó Cubillos	3.587	27,30%	7 ( 2)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Lorena Silvent Ruiz	3.180	24,20%	6 ( 2)
	Partit Popular		Rafa Sanchis Muñoz	2.100	15,98%	4 (-1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		María Marcela Tomás Guillem	1.923	14,64%	3 ( 1)
	Guanyar Catarroja - Esquerra Unida		Dani Portillo Ogalla	817	6,22%	1 (-4)
	Altres candidatures			1.418	10,79%	0
	Vots en blanc			113	0,86%
Total vots vàlids i regidors				13.138	100 %	21
	Vots nuls			85	0,65%
Participació (vots vàlids més nuls)				13.223	63,54%**
Abstenció				7.587*	36,46%**
Total cens electoral				20.810*	100 %**
Alcalde: Jesús Monzó i Cubillos (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 7 de Compromís i 6 de PSPV)
Fonts: JEC, JEZ València, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2023 l'alcaldessa de Catarroja és Lorena Silvent i Ruiz, del PSOE.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Antonio Cubillos Royo	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Antonio Cubillos Royo	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Antonio Cubillos Royo	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Antonio Cubillos Royo	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Francisco Chirivella Peris	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Francisco Chirivella Peris	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Mª Ángeles López Sargues	UV	14/06/2003	--
2007–2011	Francisco Chirivella Peris Soledad Ramón Sánchez	PP PP	16/06/2007 12/01/2010	Defunció (30/12/2009) --
2011–2015	Soledad Ramón Sánchez	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Jesús Monzó Cubillos	Compromís	13/06/2015	--
2019-2023	Jesús Monzó i Cubillos	Compromís	15/06/2019	--
Des de 2023	Lorena Silvent i Ruiz	PSPV-PSOE	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Església de Sant Miquel

Monuments religiosos

• Església de Sant Miquel. Restaurada l'any 1701 pels pescadors.
• Ermita de Sant Antoni de Pàdua.
• Cementeri municipal de la vila de Catarroja, construït el 1889 segons projecte d'Enric Semper i Bondia.

Monuments civils

• Casa Palau Vivanco. Barroc del xviii. Declarada BIC.
• Pont del Barranc de Xiva. Obra de Vicent Gascó de l'any 1767.
• Xemeneia de l'Hort de Fadrí declarada BRL.
• Xemeneia de l'Hort de Santa Anna declarada BRL.
• Xemeneia del Motor Moderno declarada BRL.
• Mercat Municipal. Modernista, de 1927.
• Col·legi Públic Esteban Paluzie. Edifici construït l'any 1927.

Llocs d'interés

El Port de Catarroja, un canal amb accés al llac de l'Albufera, discorre pràcticament paral·lel al barranc de Xiva. Hi trobem cases com "Casa Sulema", "Casa Baina" i "Casa Primitiva" què, a l'empara de ser antigues, han estat remodelades (alguna d'elles, fins i tot, il·legalment) sense cap projecte d'obra ni respecte per l'entorn.

• 
• 
• 
  Port de Catarroja
• 
• 

Festes i celebracions

• Festes patronals en honor de Sant Miquel i festes de Moros i Cristians. Se celebren l'última quinzena de setembre, coincidint amb la sega de l'arròs. Hi destaquen les festes de Moros i Cristians, festes més multitudinàries del municipi que consten dels actes més tradicionals de la Gran Entrada de Moros i Cristians, les ambaixades o l'entrada de bandes de música entre altres que es mesclen amb actes lúdics i festius que organitzen les 8 "filaes" (5 mores i 3 cristianes) del municipi. Des de 2019, els Moros i Cristians de Catarroja ostenten el títol de Festa d'Interés Turístic Local. Altres actes importants de les festes patronals són el concurs gastronòmic d'allipebre (plat autòcton), regates de Vela Llatina al llac de l'Albufera (BIC), la Festa de la Sega de l'Arròs o la processó de Sant Miquel el 29 de Setembre, processó important a la comarca pel gran nombre de sants i imatges que hi participen.
• Concurs Internacional d'Allipebre: Es tracta d'un dels concursos gastronòmics més antics d'Espanya en el qual el allipebre és el plat protagonista que se celebra durant les Festes Majors de San Miguel, concretament el dissabte més pròxim al dia del patró. Es tracta del plat més singular de la localitat, el qual es menja en totes les localitats de l'Albufera i la ciutat de València, si bé és Catarroja la que ostenta el títol de Bressol del Allipebre. Aquest esdeveniment és un dels més multitudinaris de la comarca ja que atrau a gran part de la ciutadania local però també de visitants d'altres llocs de la Comunitat Valenciana. Destaca pel seu caràcter popular ja que 150 persones de la localitat competeixen amistosament per ser l'o la millor cuiner/a d'aquest plat utilitzant la recepta i utensilis tradicionals com el típic 'perol de ferro' i cuinat a llenya. Els visitants poden degustar també el allipebre allí a més de gaudir de l'entorn del Port de Catarroja, un dels llocs més emblemàtics i turístics del Parc Natural de l'Albufera de València.
• Sant Antoni Abat. Se celebra la setmana del 17 de Gener, dia de Sant Antoni Abat. Aqueix mateix dia es venen a l'església de Sant Antoni pans beneïts i es realitza el tradicional porrat. El divendres d'aqueixa setmana es planta una foguera al matí que es crema aqueixa mateixa nit juntament amb altres fogueres que realitzen algunes comissions falleres. Al capdavall, com a acte més important, el Diumenge es beneeixen els animals domèstics al Mercat i es realitza una desfilada de cavalls i carruatges que venen de tota la comarca per a la seua benedicció.
• Falles. Aquesta festa tan important en la ciutat de València també esdevé a Catarroja per mitjà de la Junta Local Fallera formada per les 10 falles del municipi. Consta de tots els actes tradicionals de les falles de València.
• Mig any de Moros i Cristians. Se celebren l'últim cap de setmana d'abril quan resta menys de Mig Any per a les festes patronals amb gran protagonisme de les festes de Moros i Cristians. Aqueix cap de setmana s'instal·la un gran mercat medieval al nucli antic i les diverses "filaes" del municipi realitzen una "entrada falsa" en què els components de la festa porten les seues tradicionals "xilabes" oficials.
• Creus de maig. La primera setmana de Maig quan coincideix amb les festes de la Mare de Déu dels Desemparats i de la Mare de Déu de la Mina a Catarroja, les comissions falleres planten al carrer o plaça una gran creu tradicional o innovadora que tradicionalment era de flors en una al·legoria a la primavera.
• Sant Pere. Patró del barri de pescadors de Les Barraques (nucli antic). El barri celebra les seues festes amb una gran diversitat d'actes en què destaca el tradicional "Sant Pere al port" on la imatge de Sant Pere és portada en romeria de l'església de Sant Miquel en un carruatge a cavall fins al Port en què es puja en barca i es trasllada dins del llac de l'Albufera on es fa una missa en el seu honor. Tots els assistents acudeixen en barca d'El Port estant a veure aquest tradicional acte. El dia posterior a la processó de Sant Pere, es fa "el dia del gos" un dia per relaxar-se i passar-s'ho bé en família i amb els amics després d'acabar les festes del barri.
• Crist de la Pietat. Aquestes festes, traslladades a la setmana anterior a les festes majors, han recuperat una tradició antiga: la "Carxofa" (en procés de ser declarada Bé d'Interés Cultural. Un bellíssim espectacle que val la pena admirar a la porta de l'església de Sant Miquel.

Fills il·lustres

Vegeu Categoria:Catarrogins

• Francesc de Catarroja (Catarroja, 1696 – Maracaibo, Veneçuela, 1752) fou un frare missioner i lingüista, autor de la primera obra lexicogràfica de la llengua barí.
• Benvingut Oliver i Estellés (Catarroja, 1836 – Madrid, Espanya, 1912) fou jurista i historiador, membre de la Reial Acadèmia de la Història d'Espanya.
• Josep Manuel Izquierdo Romeu (Catarroja, 1890 – † València, 1951) fou compositor, músic i professor del Conservatori de València.
• Bartolomé Raga Fortea (Catarroja, 1932) és músic (retirat), director de banda, fou director convidat de la unió Musical L'Artesana de Catarroja, arreglista i compositor.
• Salvador Chulià Hernàndez (Catarroja, 1944) és músic, compositor i director del Conservatori Professional de Música "José Iturbi" de València.
• Toni Artis (Catarroja, 1949), cantant.
• Miquel Gil i Alfonso (Catarroja, 1956) és un cantant, exmembre del grup Al Tall.
• Ricardo Penella Arias (Catarroja, 1957) és un exfutbolista, jugador del València CF.
• Enric Esteve (Catarroja, 1957), instrumentista de corda i percussió.
• Maria Jesús Yago Casas (Catarroja, 1964) és una poetessa.
• Ramon Guillem Alapont (Catarroja, 1959) és un poeta.
• Pasqual Alapont Ramon (Catarroja, 1963) és un escriptor i actor.
• Maria Maroto Garcia (Catarroja, 1986) és una actriu de teatre, televisió i cinema.
• Perxitaa (Catarroja, 1991) és un famós youtuber amb més de 2 milions de seguidors.

Vegeu també

• Catarroja Club de Futbol
• Escola Joan XXIII Catarroja

Enllaços externs

• Ajuntament de Catarroja
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..