Català tortosí

Tortosí
Altres noms	Valencià de transició, Valencià tortosí
Tipus	dialectes del català i parlar de transició
Dialecte de	català nord-occidental
Transició	català nord-occidental ⇔ valencià
Ús
Autòcton de	Catalunya, País Valencià i Aragó
Estat	Espanya
	En carabassa, àrea del tortosí
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües itàliques; llengües romàniques; llengües romàniques occidentals; llengües gal·loibèriques; llengües gal·loromàniques; llengües occitanoromàniques; català; català occidental; català nord-occidental
Codis
Glottolog	tort1234

El català tortosí, també anomenat valencià tortosí (és a dir, de transició entre el català nord-occidental i el valencià, o inversament), se sol classificar com un subdialecte del català nord-occidental però podria entrar dins del macrodialecte valencià o valencià-tortosí, atesa l'afinitat lèxica del tortosí amb el valencià.^[1]

Extensió geogràfica

Comprén el Maestrat, els Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de llengua castellana), el Matarranya (incloent-hi els municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara, Faió i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta la Ribera d'Ebre i alguns municipis del sud del Priorat. Atenent a la línia divisòria de la conjugació verbal en -és, -ís (cantés, batés, dormís) o en -ara, -era, -ira (cantara, batera, dormira), l'extrem sud abraçaria tan sols Vinaròs i Alcalà de Xivert.^[2] Per aquest motiu, es diferencien dos sectors: el septentrional i el meridional o valencià septentrional.

El departament de filologia catalana de la URV ha elaborat diverses tesis doctorals sobre la variació geogràfica de les Terres de l'Ebre: els parlars de la Terra Alta han sigut estudiats per Pere Navarro; els de la Ribera d'Ebre per Olga Cubells. Estan en curs d'elaboració les tesis sobre els parlars del Montsià a cura d'Àngela Buj; els del Baix Ebre a cura de Carles Castellà; els del Priorat a cura d'Emili Llamas.

Filiació dialectal

La filiació dialectal ha sigut variable. En el primer quart del segle XX diversos autors l'inclouen en el valencià.^[3] Posteriorment, autors com Badia, Veny, Alcover^[2] o Moll^[4] l'inclouen en el català nord-occidental encara que posant en relleu la consideració de parlar de transició, cap al valencià. Al contrari, Lluís Gimeno és oposat al caràcter de transició i el considera com el tercer dialecte del català occidental.^[3]

Característiques lingüístiques

Respecte als trets característics generals del català nord-occidental i del valencià, el tortosí presenta les característiques següents.

Fonètica

Vocalisme

Manteniment de la /a/ etimològica en els infinitius traure, jaure, nàixer

Palatalització de /a/ tònica en contacte amb palatal = ['ʎɛrk], ['ɛjɣwa], ['jɛjo] (vegeu: palatalització)
Tancament de /e/ àtona > [i] en contacte amb palatal (no és sistemàtic) = senyor [si'ɲo], genoll [d͡ʒi'noʎ] (vegeu: palatalització)

Consonantisme

DJ, I, BJ, GJ
- Intervocàlics: CORRIGIA, PEIORE, MAIORE, BAUBIA = [jʒ]: [ko'rejʒa], [pi'ʒo], [maj'ʒo], ['bɔjʒa] (vegeu: palatalització)
- Finals: RUBEU, PODIU = [ʧ]: ['rɔʧ], ['puʧ] (vegeu: palatalització)
/v/ vi, vaca = a Paüls i a Canet: [v]; a la resta: [b]/[β] (vegeu: betacisme)
Progressiva palatalització, en algunes zones, dels fonemes alveolars africats: dotze > ['dodʒe], pots > [pɔtʃ]
Segregació de iod davant de prepalatal fricativa sonora /ʒ/ i fricativa sorda /ʃ/: major [maj'ʒo], boja ['bɔjʒa], caixó > [kaj'ʃo], peix ['pejʃ]
Conservació de la ene postònica etimològica en els plurals: hòmens /ɔ́mens/

Morfologia

Morfologia nominal

Pronoms personals
- Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = ['jɔ], natros/natres, vatros/vatres
- Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu…) = és per a mi, mos diuen que sí, los veuen vindre, vos/tos ho portaré
Demostratius = este (-a, -os, -es); eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es), tot i que a la comarca de la Ribera d'Ebre podem trobar les formes reforçades aquest, aquesta
Locatius = això, allò; aquí/ací, allí/allà
Preposicions i adverbis
- per a = per a, pa
- menys = menos
- després = ancabat, adés, después
- només que = so que (Terra Alta)
- aviat = prompte, alego
- doncs = pos, pus
- fins a (lloc) = hasta

Morfologia verbal

P1 Indicatiu Present = canto, parlo, compro
P3 Indicatiu Present = canta (sobretot Montsià i Baix Ebre, al sud del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre); cante (Matarranya, Terra Alta, nord del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre).

P4, P5 Indicatiu Present = cantem/canteu; cantam/cantau, sobretot a la Terra Alta
P3 Indicatiu Imperfet: dir, caure, creure = dia, caïa, creïa
P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 1a Cj = cante, cantes, cante/canta, canten; canto/canta, cantos, canto, cànton
P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 2a Cj = córrega, corregues, correga/corregue, correguen
P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 3a Cj = dòrmiga, dormigues, dormiga/dormigue, dormiguen
P4, P5 Subjuntiu Present = analogia amb el Subjuntiu Imperfet: ell vol que natros cantéssem/ell volia que natros cantéssem
Subjuntiu Imperfet: cantessa, dormiguessa
Indicatiu Present SER = sóc, ets/eres, és, som, sou, són
Imperatiu Futur = trauràs-te-ho tu mateixa, sentes?, baixaràs-me'l el pot de l'armari?
Infinitiu pron. feble = ascaufar-se, anar-mô'n, agarrar-les, minjar-vos (Ports, Baix Maestrat, Montsià i Baix Ebre); ascaufâ's, ana-mô'n, agarrâ-les/agafâ-les, minjâ-us (Matarranya, Terra Alta i Ribera d'Ebre)
Incoatius -ĪSC- = patixo/patisco, lleigixen, bullixo/bullisco, fugixo/fugisco

Lèxic

Paral·lelismes amb el valencià i el balear

Besada ('petó'), calces ('mitges'), debades ('gratuït'), faldetes ('faldilles'), galtada ('bufetada'), granera ('escombra'), poal ('galleda'), torcar ('netejar').

Paral·lelismes amb el valencià

abadejo ('bacallà'), avant ('endavant'), bajoca ('mongeta'), bancal ('feixa de terra'), carlota i safanòria ('pastanaga'), despús-demà ('demà passat'), ensalada ('amanida'), entrompessar ([an-] ('ensopegar'), esta, eixa ('aquesta'), faena ('feina'), gelat adj. ('fred'), juí ('judici'), llima ('llimona'), menut ('petit'), panís ('blat de moro'), prompte ('aviat'), reixos ('reis'), roig ('vermell'), xic/xica ('noi/noia'), xiquet/xiqueta ('nen/nena').

Mots propis

Certinitat ('certesa'), ado ('àdhuc'), lligallo ('camí ramader'), escuranda ('vaixella bruta'), va a mà que ('pot ser que'), mano/mana ('germà'/'germana'), baldana ('botifarra'), maldar ('renyar'), pesteta ('vitxo', cf. valencià), xeic/xec/ec (vocatiu, cf. 'xe' valencià), dolent ('malalt'), bacó ('porc'), xompo/sompo ('feixuc'), panís ('moresc', cf. cat. occ.), rabera ('ramat', cf. valencià), rendilla ('mosquit petit'), pataca ('patata'), abadejo ('bacallà', cf. cat. occ.), estimar ('fer un petó'), raïl ('arrel', cf. valencià).

Referències

↑ El valencià de Borriana, passat i present, Josep Saborit Vilar, Biblioteca de formació de la Taula de Filologia Valenciana
↑ ^2,0 ^2,1 Alcover, Antoni Maria. Per la llengua. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983, p. 37 (Biblioteca Marian Aguiló). ISBN 9788472025448 [Consulta: 16 gener 2009].
↑ ^3,0 ^3,1 Pradilla i Cardona, Miquel Àngel «El procés d'estandardització: A propòsit de l'especificitat del tortosí» (PDF). Raïls, núm. 8, 1996, p. 74. ISSN: 1133-4851 [Consulta: 16 gener 2009].
↑ Moll, Francesc de B. Gramàtica catalana: Referida especialment a les Illes Balears. 13a ed.. Palma: Moll, 1997, p. 12-14. ISBN 84-273-0044-1.

Enllaços externs

http://usuaris.tinet.org/locel/biblio1dialectologia.htm#descripcionsglobals

[1] El valencià de Borriana, passat i present, Josep Saborit Vilar, Biblioteca de formació de la Taula de Filologia Valenciana

[Alcover-2] 2,0 ^2,1 Alcover, Antoni Maria. Per la llengua. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983, p. 37 (Biblioteca Marian Aguiló). ISBN 9788472025448 [Consulta: 16 gener 2009].

[Pradilla-3] 3,0 ^3,1 Pradilla i Cardona, Miquel Àngel «El procés d'estandardització: A propòsit de l'especificitat del tortosí» (PDF). Raïls, núm. 8, 1996, p. 74. ISSN: 1133-4851 [Consulta: 16 gener 2009].

[4] Moll, Francesc de B. Gramàtica catalana: Referida especialment a les Illes Balears. 13a ed.. Palma: Moll, 1997, p. 12-14. ISBN 84-273-0044-1.

[1]

[2]

[3]

[4]