Carloman I

Carloman I
Nom original	(fr) Carloman
Biografia
Naixement	751 ; Soissons (França)
Mort	8 desembre 771 (Gregorià) (19/20 anys); Samoussy (França)
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Rei dels francs
	9 octubre 768 – 4 desembre 771 ; ← Pipí I el Breu – Carlemany →
Activitat
Ocupació	sobirà, monarca
Altres
Títol	Rei dels francs (768–771)
Família	Dinastia carolíngia
Cònjuge	Gerberga
Fills	Pepin, Cunegunda, Ida von Herzfeld
Pares	Pipí I el Breu i Berta de Laon
Germans	Gisela de Chelles; Chrothais; Adelais; Carlemany; Pipí

Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.

Biografia

Seguint la tradició del francs, el primer monarca carolingi Pipí el Breu va dividir la seva herència entre els seus fills. Així, a la seva mort l'any 768, els seus dos fills Carles i Carloman van rebre diferents parts del regne dels francs.

La part que correspongué a Carloman, de disset anys, estava situada al centre geogràfic del regne. Amb capital a Soissons, incloïa la conca parisenca, el Massís Central, el Llenguadoc, Provença, Borgonya, el sud d'Austràsia, Alsàcia i Alamània. Carles rebé les terres de la perifèria, que envoltaven les de Carloman. El repartiment no va acontentar cap dels dos germans: les terres de Carloman tenien més cohesió geogràfica però les terres de Carles eren les més riques i generaven més ingressos.

El testament de Pipí deixava dos regnes difícilment divisibles i requeria que els seus dos successors cooperessin, però els dos germans eren hostils entre ells. Tot i que se'n desconeixen les causes, alguns historiadors suggereixen que tots dos germans es consideraven legítims hereus en solitari: Carles per ser el fill gran, i Carloman per ser l'únic fill legítim (hi ha qui pensa que Carlemany nasqué abans del casament dels seus pares, tot i que aquesta afirmació no és compartida per tothom).

Els dos germans van iniciar un seguit de maniobres polítiques per consolidar el seu poder i aïllar el seu germà. Hi hagué disputes sobre el domini d'Aquitània (territori que els dos germans compartien) i en la política d'aliances amb els llombards i la Santa Seu.

El 4 de desembre de 771, quan les relacions entre els dos germans havien arribat a un moment crític i estava a punt d'esclatar una guerra oberta, Carloman va patir una mort sobtada. Va ser enterrat a Reims, i al segle xiii les seves restes van ser traslladades a la Basílica de Saint-Denis de París.