Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Caldes de Montbui

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 37′ 58″ N, 2° 10′ 03″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Vallès Oriental
Capital	Caldes de Montbui
Població humana
Població	18.109 (2023) (482,91 hab./km²)
Llars	197 (1553)
Gentilici	Calderí, Calderina
Idioma oficial	català castellà
Geografia
Superfície	37,5 km²
Banyat per	riera de Caldes
Altitud	203 m
Limita amb	Sant Feliu de Codines Palau-solità i Plegamans Sentmenat Sant Llorenç Savall Lliçà d'Amunt Bigues i Riells del Fai Santa Eulàlia de Ronçana Gallifa
Organització política
• Alcalde	Isidre Pineda i Moncusí (2019–)
Pressupost	23.863.977,73 € (2022)
Identificador descriptiu
Codi postal	08140
Fus horari	UTC 01:00
Codi INE	08033
Codi IDESCAT	080333
Lloc web	caldesdemontbui.cat

Geografia

• Llista de topònims de Caldes de Montbui (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitat de població	Habitants
Caldes de Montbui	13.914
Can Valls i Torre del Negrell	1.651
Lledoners, els	173
Saulons i la Finca Ribó, els	1.448

Ajuntament.

Conjunt de la plaça Font del Lleó

Font del Lleó

Font del Lleó

Termes romanes

Església

Església parroquial des del Pont del Balneari Rius

Balconada modernista del Balneari Rius

Antic safareig públic

Caldes de Montbui és una vila que, a poc més de 30 km de Barcelona, gira des de temps remots entorn de l'aigua calenta. Té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la península Ibèrica. Aquest atractiu es completa amb altres al·licients que fan de la vila termal un centre turístic, cultural, esportiu i natural. Disposa d'una bona situació geogràfica, un clima suau i unes aigües que brollen a 74 °C de temperatura, una de les més elevades d'Europa. Aquestes estadístiques han configurat la vida d'aquesta població de 15.536 habitants segons el cens de l'any 2005.

El centre del nucli antic està situat a la plaça de la Font del Lleó, seu de l'Ajuntament, les termes romanes i la Font del Lleó. La plaça comparteix protagonisme amb la Plaça de l'Àngel, situada entre el carrer Major i el de Pi i Margall, on realment està situat el cor comercial i social de la població.

Caldes de Montbui és a la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Vallès Occidental, creix en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca vers el nord (el pic del Vent o de Sant Sebastià, i el Farell, de 805 m.). És travessat de nord a sud per la riera de Caldes, que envolta la població i conflueix amb diversitat de torrenteres. Però, sens dubte, el més destacat de la seva hidrologia són els seus afloraments d'aigües minerals i termals, condicionats per les fractures i plegaments propis de la seva geologia particular. Amb presència econòmica dels tres sectors de producció segueix, però, progressant la general tendència cap a la terciarització professional i un abandonament sistemàtic del treball agrícola. No és aliena a aquesta inversió econòmica la revitalització de la funció balneària, i conseqüentment també turística, de la vila catalana.

Dos eixos de comunicació principals travessen el terme municipal, en el sentit dels quatre punts cardinals: nord del Vallès amb Mollet-Barcelona, i Granollers amb Sabadell-Terrassa. A més, el mateix nucli urbà de Caldes està situat en l'encreuament de les vies de comunicació entre Mollet-Centelles i Terrassa-Granollers. Té també una important empresa de transport de viatgers (Companyia Sagalés), de segur com a conseqüència d'aquesta ubicació privilegiada com enllaç de camins, i de les seves històriques empreses de diligències que voltaven per tota la comarca. Tanmateix, per tal com resta al marge, com a ciutat, dels grans eixos viaris-econòmics que han donat el gran auge industrial de tota la zona del Vallès, i malgrat el seu creixement constant, no ha patit el gran impacte demogràfic i industrial d'altres nuclis de la zona; s'ha mantingut com una població mitjana i amb poca influència sobre els municipis veïns.

Existeix sota la denominació d'aquesta localitat el títol nobiliari del marquesat de Caldes de Montbui. Aquest títol fou concedit l'any 1917 a Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel, i vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich (Barcelona 1817-1911), alcalde de la ciutat comtal entre 1906 i 1909. El fill primogènit i successor del títol, com a segon marquès, fou l'historiador Carles Sanllehy i Girona (Barcelona 1882-1973).

El topònim del municipi, Caldes de Montbui, dona fe de l'establiment romà de les termes, com ha estat freqüent a Catalunya: Caldes de Malavella, Caldes de Boí o Caldes d'Estrac són alguns dels exemples. L'existència d'aquests tipus de memòria és un dels millors indicis de la importància de la romanització a casa nostra. Caldes va formar part de la sotsvegueria del Vallès, part de la vegueria de Barcelona, fins al 1716. Entre els anys 1716 i 1833, Caldes estigué integrat en el corregiment de Mataró, i en crear-se la divisió provincial del 1833 passà a formar part de la província de Barcelona. El seu partit judicial és el de Granollers.

Festes i tradicions

Caldes de Montbui és una vila dinàmica i festiva que conserva les seves festes i tradicions centenàries, com ara la Festa de Sant Antoni, la Festa de Corpus, la celebració de la Festa Major o l'Aplec del Remei. En els darrers anys també ha incorporat algunes festes que han arrelat al territori, com ara l'Escaldàrium (la festa del foc i l'aigua) o la Fira de Titellaires Romà Martí. D'altra banda, cal destacar el Fem bullir l'Olla (Mercat de l'olla i la caldera) i la Fira de Nadal, com activitats de referència a la comarca.

Calendari de festes i tradicions:

• Festa de Sant Antoni Abat: gener, diumenge següent a Sant Antoni
• Fem bullir l'olla (Mercat de l'olla i la caldera i mercat d'artesans): 3r cap de setmana de març
• TACA'M (Concurs de Teatre Amateur Vila de Caldes): cada diumenge, de gener a abril
• La diada de la bicicleta: mes d'abril
• Aplec de Sant Sebastià: 1 de maig
• Fira de Titellaires Romà Martí: 3r cap de setmana de maig. Neix l'any 1993 en homenatge al titellaire Romà Martí. Des d'aleshores, la Fira ha esdevingut un punt de trobada de titellaires d'arreu del món que conviden a tothom a gaudir de l'art dels titelles amb una gran diversitat artística oberta a tots els públics, que ocupa durant tres dies els carrers del nucli antic.

• Caldes Flor-Festa de Corpus: juny

• Jornades Gastronòmiques de les cireres: de mitjan maig cap al final de juny.
• Escaldàrium, la festa del foc i l'aigua: 2n dissabte de juliol.
• MIAU, Mostra Internacional d'Art Urbà: setembre.
• Festa Major: 2n cap de setmana d'octubre. S'organitzen tota mena d'actes, tant durant els dies com a la nit, en els quals hi participen totes les colles culturals de la vila. Els dies amb més activitats programades són sempre el cap de setmana final. Els últims dos anys ha sigut organitzada una festa major autogestionada per un col·lectiu que no està d'acord amb el model de festa que organitza l'ajuntament.
• Aplec del Remei (Capvuitada): 3r diumenge d'octubre. Just una setmana després de la festa Major hi ha la Capvuitada. La festa es concentra al passeig del Remei, el qual s'omple de paradetes d'artesania, menjar, organitzacions benèfiques i d'altres. També desfilen carrosses de cavalls i cotxes antics. L'acte més multitudinari és la cercavila de colles culturals.
• Cursa de Muntanya del Farell: En un primer moment, el darrer cap de setmana de novembre. Des del 2022, durant el mes de febrer.
• Fira de Nadal: 1r cap de setmana de desembre.

Llocs d'interès

Si ens fiquem a través dels emblemàtics carrers del nucli antic, descobrirem l'històric itinerari termal, en el qual trobarem les antigues Termes romanes de Caldes de Montbui, la Font del Lleó, l'església de Santa Maria de Caldes de Montbui i els balnearis. També es poden visitar el Museu de Caldes (Thermalia), la Casa-museu els Delger, el pont romànic i l'ermita del Remei.

Balnearis

• Broquetas (pl.del Lleó, 1)

Aigües hipotermals (emergents a més de 70º) clorurades sòdiques i carbonatades. Especialment indicades per afeccions reumàtiques, traumatologia, patologia respiratòria, sistema nerviós, obesitat i estrès. Aquest centre inicià la seva activitat el 1729 i fou reedificat el 1770. Està catalogat com a monument artístic protegit. Des del seu origen consta de tres plantes, amb el temps ha anat incorporant edificis veïns, un parc privat, així doncs, el seu caràcter arquitectònic resulta una mica heterogeni. Mereixen especial comentari les zones modernistes: escales, vestíbul, galeria de banys, terrasses i balcons, ceràmiques vidriades, vidrieres, marqueteries i escultures, així com el vaporarium romà del segle ii en forma d'estufa natural de pedra, coberta per una volta.

• Vila de Caldes (pl. de l'Àngel, 5)

Aigües hipotermals (emergents a 70º) clorurades sòdiques i carbonatades. També indicades per a afeccions reumàtiques i estrès. Aquest centre és el més modern de tots, ja que ha estat edificat de nou el 1992, anteriorment era conegut com el Balneari Solà (des de 1680). El nou edifici conserva la façana de 1849 en els dos pisos superiors i en els detalls de la pedra tallada de les façanes laterals.

• Termes Victòria (c.de Barcelona, 12)

Ubicades en la zona de l'antic barri jueu, el call, de la vila medieval. El seu origen arquitectònic està en les cases que anà ocupant, totes d'origen medieval, i a dins es poden veure exposats els antics conductes de la Font del Lleó, d'aquella mateixa època.

• Banys Forns (c.Forn,12)

Aquí només trobarem galeria de banys, car no té oferta d'hotel; de fet depèn de les termes Victòria i en complementa els seus serveis. Els orígens arquitectònics d'aquests banys els trobarem tot just al segle xix.

• Espai Cel (c.de Barcelona, 12)

Conjunt de piscines d'aigua termal de Caldes de Montbui. Activitat lúdica i de benestar que forma part del Balneari Termes Victòria.

Torre Nova

Aquesta torre està situada a la defensa de la vall de la riera de Caldes de Montbui. Està situada a dalt d'un turonet entre la riera i la muntanya del Farell. La torre és de planta regular i l'edifici principal té tres pisos d'alçada. Va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte, quart duc de l'Aranella. Avui dia es fa servir com a mas.

Llegenda del Mas de les serps: aquesta casa es coneix amb el nom de Mas de les serps. La tradició popular diu que va pertànyer a un poderós cavaller que hi va construir una casa senyorial. Tothom fuig d'aquesta casa perquè està habitada per serps, especialment per una de molt gran que ha travessat dues vegades el mar.

Història

La presència humana en el territori que actualment ocupa Caldes de Montbui es remunta al Neolític, a l'any 3500 aC. Els primers pobladors agrícoles vivien dispersos a la vall i van acabar coexistint amb poblats ibèrics, dels quals es conserva la Torre Roja.

Els conqueridors romans van fundar una estació balneària, al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà Aquae Calidae. Ho van realitzar aprofitant fonts naturals d'aigua calenta que brollaven des de les capes freàtiques del subsòl. La temperatura de l'aigua sortint era d'uns 74 graus. Es va iniciar així un període de prosperitat, del qual les famoses termes en són una mostra, ja que van començar a ser visitades per forasters que venien per curar-se algunes malalties o per passar una estona de lleure. Aquestes termes són les que millor es conserven de tota la península Ibèrica.

A l'edat mitjana, el municipi es va consolidar com a important centre comarcal i des de principis del segle xii va tenir un mercat setmanal.

Entre els segles xiii i XIV, Caldes, que va començar a denominar-se "de Montbui" per la seva proximitat als barons dels senyors Montbui, es va convertir en un prestigiós centre comercial i menestral, amb nombroses indústries.

La vitalitat de la població es va posar de manifest al llarg del segle xvi amb l'inici de diferents obres urbanes, com la construcció del nou ajuntament, la remodelació de l'hospital medieval i la construcció de la nova església parroquial.

Fets del 1714

El 14 de gener de 1714, el comandant borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, es va presentar davant de la vila de Caldes amb mil efectius d'infanteria i mil de cavalleria. A l'interior de la vila, els calderins retenien seixanta-vuit soldats borbònics amb els seus oficials, que havien acudit a la població per recaptar les quinzenades, un impost de Felip V per sufragar el seu exèrcit.

Davant la negativa d'obrir-ne les portes, el comte de Montemar va ordenar que els minadors fessin una bretxa a la muralla durant la nit, a més de forçar els portals de Vic i d'en Bellit. Fruit de la feina nocturna, l'esvoranc obert permeté que les tropes entressin a sang i foc. Els civils que resistiren foren executats, mentre que els restants van fugir atemorits. Tot seguit, els borbònics van saquejar i incendiar Caldes, fins que no van deixar cap casa sencera.

Després de les guerres dels Segadors i de Successió, Caldes va entrar en una decadència de què no es va recuperar fins després de la Guerra del Francès al segle xix.

Tal com va succeir en els seus orígens, la prosperitat tornà al municipi de la mà de les aigües termals. L'impuls econòmic va acabar l'any 1880 amb l'arribada de la línia de ferrocarril de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França entre Mollet-Caldes.

A principis del segle xx la indústria tèxtil i l'explotació de les pedreres de granit van obrir camí a la industrialització del municipi. Però el desenvolupament industrial no va adquirir les dimensions d'altres municipis de la comarca com Terrassa, Sabadell, Mollet, o Granollers. Això va afavorir que Caldes de Montbui es convertís en una residència secundària de moltes famílies de l'àrea metropolitana de Barcelona.

En els últims anys han aparegut nombroses urbanitzacions al poble. L'economia de Caldes gira al voltant de la indústria, sobretot la tèxtil i la construcció.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Miquel Puig Lucas	PSC	19/04/1979	--
1983–1987	Miquel Puig Lucas	PSC	28/05/1983	--
1987–1991	Miquel Puig Lucas / Montserrat Domènech Borrull	PSC	30/06/1987	--
1991–1995	Josep M. Garcia Pérez / Montserrat Domènech Borrull	ERC / PSC	15/06/1991	Govern de coalició PSC-ERC
1995–1999	Josep M. Bonora Dasquens	CIU	17/06/1995	--
1999–2003	Montserrat Domènech Borrull	PSC	03/07/1999	--
2003–2007	Montserrat Domènech Borrull	PSC	14/06/2003	--
2007–2011	Jordi Solé Ferrando	ERC	16/06/2007	--
2011–2015	Jordi Solé Ferrando	ERC	11/06/2011	--
2015–2019	Jordi Solé Ferrando	ERC	13/06/2015	--
2019-2023	Isidre Pineda Moncusí	ERC	15/06/2019	--
Des de 2023	Isidre Pineda Moncusí	ERC	17/06/2023	Govern de coalició amb Junts per Catalunya

Darreres eleccions municipals

Resultats electorals - Caldes de Montbui, 2023

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	ERC-AM	Isidre Pineda Moncusí	2.435	7	34,87
	AC - ARA PL (PDeCAT)	Joan Duran i Poble	1.566	4	22,42
	PSC-CP	Carla Millán Peñaranda	1.021	3	14,62
	CM (Junts)	Roser Xalabarder i Sagalés	945	2	13,53
	PP	Francisco Javier Suárez	583	1	8,34
	CMECP-C	Margarita Garcia Nieto	287	0	4,10
	En blanc	-	146	-	2,09
	Vots nuls	-	127	-	1,78
Total		7.110 (52,08% participació)		17

Llista d'entitats

2 de 6 carregat pels Castellers de Caldes de Montbui en la diada de Sant Jordi a Esplugues, l'any 2006

Esports

• Club Natació Caldes
• Club Bàsquet Caldes
• Club de Futbol Caldes (Caldes CF)
• Club Hoquei Caldes
• Rugby & Touch Caldes
• Esport Ciclista de Caldes De Montbui
• Club Escacs Caldes
• Club Futbol Sala Caldes(Legea Bugarai)

Cultura

• Agrupació Sardanista Calderina
• Ball de Diables
• Ball de Pastorets
• Castellers de Caldes de Montbui
• Centre, Ateneu Democràtic i Progressista
• Colla de geganters
• Bastoners de Caldes de Montbui
• Setmanari Montbui
• Acció Cívica Calderina

Solidaritat

• Caldes Solidària
• Càritas Caldes
• Creu Roja Caldes

Juvenils

• La Guspira
• Agrupament Escolta El Pasqualet
• El Toc
• Esplai Grifoll
• Jovent Republicà Caldes de Montbui
• JSC Caldes - Sant Feliu
• Arran Caldes

Proximitats

• Barcelona a 27 km.
• Monestir de Sant Miquel del Fai a 20 km.
• Costa Brava a 70 km.
• Monestir de Montserrat a 65 km.
• Parc Natural del Montseny a 65 km.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 138 157 197 1.391 1.694 3.595 3.693 3.737 3.474 3.627

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 4.308 4.777 4.388 4.729 5.986 8.161 10.168 11.003 11.501 11.501

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 12.788 12.673 12.464 13.244 15.096 15.941 16.518 17.019 17.271 17.156

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 17.137 17.449 17.812 17.932 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Fills il·lustres

• Andreu Canals i Tirado (1912-2007) pagès d'ofici i poeta per vocació
• Anna Fontcuberta i Morral, física
• Enric Moreu-Rey
• Josep Aparici i Fins
• Josep Padrós i Cuscó militar (1858-1916).
• Joan Samsó (1793-1863) militar i funcionari públic.
• Miquel Gispert i Vila (1888-1974) pintor a l'oli de paisatges.
• Josep Joaquim Ribó (de la meitat fins a final del segle xix), publicista i historiador.
• Jordi Solé i Ferrando, eurodiputat i exalcalde de Montbui.
• Nona Sobo, actriu.
• Pau Prats
• Pere Duran i Farell
• Ramon de Caldes

Agermanaments

• Sent Pau de Dacs
• Taunusstein

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya