Bona de Luxemburg
Bona de Luxemburg (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) era una noble de la casa de Luxemburg. Va ser l'esposa de Joan de França dit el Bo, futur rei de França.
| |||
| Nom original | (fr) Bonne de Luxembourg  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 20 maig 1315 Praga (Txèquia) | ||
| Mort | 11 setembre 1349 (Gregorià) (34 anys) Abadia de Maubuisson (França) | ||
| Causa de mort | pesta | ||
| Sepultura | Abadia de Maubuisson | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Princesa | ||
| Família | Casa de Luxemburg | ||
| Cònjuge | Joan II de França (1332 (Gregorià), 1332 (Gregorià)–1349 (Gregorià)) | ||
| Fills | Carles V de França, Lluís I de Provença, Joan I de Berry, Felip II de Borgonya, Joana de Valois, Maria de França, Isabel de Valois i de Luxemburg | ||
| Pares | Joan el Cec i Elisabet de Bohèmia | ||
| Germans | Margarida de Bohèmia Anna de Bohèmia Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic Nicolau de Luxemburg Venceslau I de Luxemburg Joan Enric de Moràvia | ||
| Parents | Felip VI de França, sogre per línia masculina | ||
 | |||
En aquesta època, els noms es traduïen. En francès és coneguda comme Bonne de Luxembourg, en alemany Jutta (Judith) von Luxemburg.[1] El seu nom Jutta es va traduir en francès com a Bonne.[2] La significació del nom alemany Jutta o Gutta és incert, podria ser una derivació del nom bíblic Judit o provenir dels Juts.
Biografia
modificaÉs filla de Joan el Cec, comte de Luxemburg i rei de Bohèmia, i de la seva primera esposa Elisabet de Bohèmia. Era doncs la germana gran de l'emperador Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic i neta per línia paterna de l'emperador Enric VII de Luxemburg i de Margarida de Brabant, i per línia materna de Vaclav II de Bohèmia i Judit d'Habsburg.
Joan el Cec era un bon diplomata i negociador. Va arranjar el casament de sa germana Maria amb Carles VI, de sa filla Bona amb Joan de França i de son fill Carles, el futur Carles VI amb Blanca de Valois.[3]
Dobles esposalles foren acordades entre el seu fill Carles i Blanca de Valois, així com entre Bona que tenia setze anys i Joan II de França, que en tenia tretze.[4] El matrimoni fou celebrat el 6 d'agost de 1332 a l'església de la Mare de Déu de Melun, en presència de sis mil invitats, seguit de festes que van durar dos mesos, fins que Joan de Valois fou armat cavaller a la catedral de Notre-Dame de París. Joan es va emancipar amb el títol de duc de Normandia, comte d'Anjou i comte del Maine. Bona va seduir igualment el seu entorn per l'educació que havia rebut i la cultura de la qual va fer prova. El saltiri que porta el seu nom, compost per Joan el Negre es conserva el The Cloisters Collection a Nova York.[4] Bona va apreciar especialment Guillem de Machaut que formava part del seu cercle més proper.[5]
Va morir en la pandèmia de pesta a l'edat de trenta-quatre anys, l'11 de setembre de 1349, a l'abadia de Maubuisson on fou sebollida. Mai va ser ser reina de França. El seu espòs es va casar de nou uns sis mesos més tard amb Joana d'Alvèrnia.
Ascendència
modificaDescèndència
modificaEs va casar el 28 de juliol o 6 d'agost de 1332 a Melun amb el príncep i futur rei Joan II de França, del qual és la primera esposa. Van tenir onze nens, dels quals quatre Blanca (1336), Caterina (1338), Agnès (1345-1349) i Margarida (1347-1352) van morir molt jove.
- Carles V de França (1337-1380), rei de França (1364-1380)
- Lluís I d'Anjou (1339-1384), rei de Nàpols, duc d'Anjou i comte de Provença, casat amb Maria Chatillon-Blois (1345-1404)
- Joan de França (1340-1416), duc de Berry casat el 1360 amb Joana d'Armanyac (?-1387)
- Felip II de Borgonya l'Intrèpid (1342-1404), duc de Borgonya casat el 1369 amb Margarida III de Flandes (1350-1405)
- Joana de França (1343-1373), casada el 1353 amb Carles el Dolent (1332-1387) rei de Navarra 1349-1387
- Maria de França (1344-1404), casada el 1364 amb el duc Robert I de Bar
- Isabel de França (1348-1372), casada el 1360 amb el duc de Milà Joan Galeàs Visconti (1351-1402)
Referències
modifica- ↑ Hoensch, Jörg Konrad. Die Luxemburger: eine spätmittelalterliche Dynastie gesamteuropäischer Bedeutung 1308-1437. Stuttgart: W. Kohlhammer, 2000. ISBN 978-3-17-015159-8.
- ↑ «Jutta, von Luxemburg» (en alemany). Deutsche Biographie. [Consulta: 13 agost 2023].
- ↑ «Le Retour des Cendres de Jean l'Aveugle». Bulletin d'information, 2, 8, 31-08-1946, pàg. 8.
- ↑ 4,0 4,1 Le Noir, Jean (atribuït). «The Prayer Book of Bonne of Luxembourg, Duchess of Normandy | French» (Manuscrit) (en anglès). The Met. [Consulta: 13 agost 2023].
- ↑ Leo, Domenic «The Empty Bower and the Lone Fountain» (en anglès). Perspectives médiévales. Revue d’épistémologie des langues et littératures du Moyen Âge, 38, 01-01-2017. ISSN: 0338-2338.
