Blas Nasarre
Blas Antonio Nasarre y Férriz (Alquézar, província d'Osca, 1689 - Madrid, 1751) va ser un crític, erudit i cervantista aragonès.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1689  Alquèssar (província d'Osca) |
| Mort | 1751 (61/62 anys) Madrid |
| Formació | Universitat de Saragossa |
| Activitat | |
| Ocupació | Cervantista |
| Membre de | |
Biografia
modificaVa estudiar humanitats a Madrid i Saragossa, i en aquesta última ciutat a més Filosofia. Doctor en tots dos drets, va exercir la càtedra d' Instituta (1711), la de Codi (1720) i la de Vespra de lleis (1722) a la Universitat de Saragossa. Va ser membre de la Academia del Buen Gusto i de la Reial Acadèmia Espanyola.[2] Bibliotecari major del rei entre 1735 i la seva mort en 1751, va ser prior de San Martín de Acoba, dignatari de la Santa Església de Lugo i prior també de la insigne Col·legiata de Santa María d'Alquézar. Va editar per primera vegada junts, en 1749, les Comedias y entremeses de Miguel de Cervantes i va trobar i va publicar la partida de defunció del famós alcalaí. Va reimprimir en 1732 el Quixot d'Avellaneda, però el va considerar superior a la segona part de Cervantes;[3] també va reimprimir la Comedia Eufrosina de Jorge Ferreira de Vasconcelos (Madrid, 1735) en la traducció de Fernando de Ballesteros Saavedra, amb una dedicatòria a Sofrosina Pacheco signada sota el pseudònim de Domingo Terruño Quexiloso. També va escriure sobre el teatre clàssic espanyol una Disertación o prólogo sobre las comedias de España on va considerar a Lope de Vega i Pedro Calderón de la Barca corruptors del bon gust establert pel Neoclassicisme, la qual cosa va iniciar una polèmica en què José Carrillo en el seu pamflet La sinrazón impugnada y beata de Lavapies (1750) i el Marquès de la Olmeda en el seu Discurso crítico sobre el origen, calidad y estado presente de las comedias de España contra el dictamen que las supone corrompidas y en favor de sus más famosos escritores el doctor Frey Lope Félix de Vega Carpio, y don Pedro Calderón de la Barca (Madrid: En la Impremta de Juan de Zuñiga, 1750) van intentar refutar-lo. El seu amic Agustín de Montiano y Luyando va escriure a la seva mort un Elogio Historico Del Doctor D. Blas Antonio Nassarre Y Ferriz: Académico De La Real Academia Española, Madrid: en la Imprenta del Mercurio por Joseph de Orga, 1751.
L'obra de Blas Nasarre és menys important pels seus errats judicis crítics de biaix neoclàssic que per la informació i les dades que subministra.
Obres
modifica- Disertación o prólogo sobre las comedias de España. Edición de Jesús Cañas Murillo, Cáceres: Universidad de Extremadura, 1992.
- Elogio histórico de don Juan Ferreras, 1736.
- Elogio histórico del marqués de Villena, 1738.
- Relación del funeral de la reina doña María Luisa Gabriela de Saboya, 1714.
Referències
modifica- ↑ «Blas Nasarre». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
- ↑ Antonio Rey Hazas, Juan Ramón Muñoz Sánchez. El nacimiento del cervantismo: Cervantes y el Quijote en el siglo XVIII. Madrid: Verbum, 2006, p. 48-51.
- ↑ Blas Nasarre Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine. Enciclopèdia Micronet
Enllaços externs
modifica- Obres de Blas Nasarre Arxivat 2016-04-14 a Wayback Machine. a la Biblioteca Cervantes Virtual
- Blas Nasarre al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Pellicer de Velasco |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira X 1733-1751 |
Succeït per: Pare José Velasco |
| Precedit per: Juan de Ferreras y García |
 Bibliotecari Major de la Reial Biblioteca 1735- 1751 |
Succeït per: Juan Manuel de Santander |