Bernat Martorell

Bernat Martorell
Biografia
Naixement	Bernat Martorell; 1390 (Gregorià) ; Sant Celoni (Vallès Oriental)
Mort	1452 (61/62 anys); Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	pintor, il·lustrador, il·luminador
Activitat	1427 (Gregorià) - 1452 (Gregorià)
Art	pintura
Gènere	Art sacre
Moviment	gòtic internacional
Influències	Lluís Borrassà
Obra
Obres destacables	Obres destacables (dècada del 1430) Retaule dels sants Joans (Bernat Martorell); (1434) Sant Jordi matant el drac ;
Obres destacables
	; Reconstrucció del retaule de sant Jordi a partir de les taules conservades als diferents museus; fins al 2012 no es va acceptar com a taula de coronament la Mare de Déu amb Nen i virtuts cardinals; falta la predel·la que es considera desapareguda

Bernat Martorell (Sant Celoni, 1390 - Barcelona, 1452) va ser un pintor pertanyent a la segona etapa del gòtic internacional a Catalunya, caracteritzada per estar més propera a l'estil flamenc, on prima la qualitat dels acabats per sobre del color.^[1] La seva pintura es caracteritza per una gran precisió tècnica, amb un dibuix ferm i una pinzellada minuciosa. Destaca igualment per la seva fantasia i interès vers elements anecdòtics o quotidians. Les seves obres estan plenes de personatges expressius, abillats amb barrets estrafolaris, robes de pells i rics brocats. També excel·leix en l'ús del color, i el Retaule de sant Jordi n'és un bon exemple; mai no s'havia vist a la pintura catalana una gamma cromàtica tan àmplia i ben contrastada, amb tons àcids i combinacions tornassolades.^[2]

Biografia

Fill d'un carnisser de Sant Celoni, Bernat Martorell fou la personalitat dominant en la pintura del segon quart del segle xv i liderà un dels tallers més actius de Barcelona. La conservació del Retaule de sant Jordi va fer que els historiadors d'àmbit internacional coneguessin i apreciessin la seva obra ja des d'inicis del segle xx.^[2]

Tot i que va ser un dels principals artistes de Catalunya de mitjan segle xv, se sap poc de la seva vida abans de 1427, moment en què es troba documentada la seva arribada a Barcelona. Es creu que es va formar a les escoles de Tarragona.^[1] Un cop a Barcelona va establir contacte amb el cercle del taller de Lluís Borrassà i va entaular amistat amb Dello Delli i Ambrosio Salari.

La major part de les seves obres van ser retaules, tot i que va dissenyar vitralls i va il·luminar llibres, com les miniatures del Llibre d'hores guardat a l'institut Municipal d'Història de Barcelona.

Obra

En la seva obra es pot apreciar l'estil gòtic internacional, el treball dels detalls i de les textures. L'única obra documentada com a seva és el Retaule de Sant Pere de Púbol, actualment al Museu Diocesà de Girona.

Martorell no limità la seva activitat pictòrica a la retaulística, també il·luminà llibres i proporcionà models per a la realització de brodats. Les millors miniatures del Saltiri ferial i llibre d'hores són obres autògrafes de Martorell. En el cas dels brodats, però, cal llegir entre línies l'estil del pintor, atès que els models eren interpretats pels brodadors. Barcelona comptà, al segle xv, amb importants tallers de brodadors, entre els quals destaca el dels Sadurní. Un membre d'aquesta família, Antoni Sadurní, fou nomenat brodador de la Generalitat de Catalunya. Probablement es guanyà l'estima dels diputats gràcies a la realització dels extraordinaris Frontal i Tern de sant Jordi.

Tant els llibres il·luminats com els brodats eren productes de luxe, molt valorats a l'època. Això queda demostrat pel preu que assolí el Frontal de sant Jordi: 1.552 florins d'or i 3 sous, una quantitat que triplica la que obtingué Martorell per alguns dels seus retaules més importants.^[2]

Miniatures i ornamentació del llibre d'hores del Convent de santa Clara de Barcelona. A l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Miniatures dels Comentaris als Usatges de Jaume Marquilles. Contractades el 1448, no són de mà seva, sinó d'algú del seu obrador. Habitualment es troben atribuïdes al pintor. Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat.

Llista d'obres de Bernat Martorell
Datació	Títol	Tècnica i notes	Localització i procedència
1424-1425	Retaule de sant Joan Baptista	Molt influït per Lluís Borrassà, apunta l'estudi psicològic de l'expressió de cares i gests i una acurada tècnica del dibuix i del color.^[3]	Museu Diocesà de Barcelona Procedent de la capella de sant Joan de Cabrera de Mar
1425-1437	Retaule de Sant Jordi	Se'n conserven sis taules repartides entre tres museus, faltant-ne la predel·la. De gran bellesa, combina un aparent arcaisme amb un efectiu realisme, amb una bona composició i dibuix (en destaca el cavall, un dels estudis naturalistes més aconseguits de la pintura gòtica).^[4]	Repartit entre tres museus.
	Mare de Déu amb Nen i virtuts cardinals	Tremp d'ou sobre taula	Museu d'Art de Filadèlfia
	Sant Jordi matant el drac	Era la taula central del retaule^[5]^[6]	Institut d'Art de Chicago.
	El judici	Taula lateral del retaule de Sant Jordi	Museu del Louvre de París
	La flagel·lació de Sant Jordi	Taula lateral del retaule de Sant Jordi	Museu del Louvre de París
	Sant Jordi portat al suplici	Taula lateral del retaule de Sant Jordi	Museu del Louvre de París
	Decapitació de Sant Jordi	Taula lateral del retaule de Sant Jordi	Museu del Louvre de París
1434-1438	Retaule de santa Eulàlia i sant Joan	Se'n conserven quatre compartiments: dues taules laterals i dos fragments de la predel·la	Vic, Museu Episcopal. Procedent de la Catedral de Vic.
	Flagelació de Santa Eulàlia, taula lateral del retaule
	Santa Eulàlia davant Dacià, taula lateral del retaule	Taula en estat fragmentari
	Crucifixió de Santa Eulàlia, taula lateral del retaule
	Escenes de la vida de Sant Joan Baptista, predel·la del retaule
1432-1435	Saltiri ferial i llibre d'hores	Il·lustracions de Martorell i d'un pintor anònim Escrit per a la família Llobera	Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms. A 398 Procedent del Convent de santa Clara de Barcelona
1434-1435	Retaule dels sants Joans	Tremp, daurat amb pa d'or i full metàl·lic sobre fusta 344 × 261,5 × 10,5 cm Fou contractat el 1432 perquè el pintés Ramon de Mur, però finalment fou Bernat Martorell qui realitzà l'encàrrec.	Repartit entre el MNAC, el Museu Diocesà de Tarragona (les taules centrals), un compartiment lateral es conserva al Museu Rolin d'Autun i d'un altre se'n desconeix la destinació.^[7] Procedent de l'església de Vinaixa.
ca. 1435	Sant Vicenç Màrtir i sant Vicent Ferrer	Tremp i oli sobre plafó 103 x 63 cm Taula lateral d'un retaule; la resta ha desaparegut	Sant Petersburg, Ermitage
1435-1440	Retaule de santa Llúcia	Tremp, daurat amb pa d'or i full metàl·lic sobre fusta	Repartit entre quatre col·leccions Procedència desconeguda.
	Martiri de santa Llúcia	Taula cimera d'un dels carrers laterals	MNAC^[8]
	Taula central i quatre compartiments laterals		París, col·lecció particular
	Taula cimera d'un carrer lateral	Incorporada al Museu Nacional d'Art de Catalunya el 2016 dins la col·lecció Antonio Gallardo.	MNAC^[9]
	Predel·la de la Passió	S'atribueix al retaule, però no n'hi ha la certesa	Barcelona, Catedral de Barcelona
1437-1442	Retaule de Sant Pere de Púbol	Tremp d'ou sobre taula	Museu Diocesà de Girona Procedent de l'església de Púbol
Entre 1437 i 1452	Retaule de santa Magdalena	Tremp sobre fusta 140 x 130 cm	Museu Episcopal de Vic^[10] Procedent de Santa Magdalena de Perella (Sant Joan de les Abadesses)
1438-1440	Retaule de sant Vicenç	Tremp i daurat amb pa d'or sobre fusta 288 × 238 cm	Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya Procedent de l'ermita de santa Creu de Menàrguens, on havia arribat des del Monestir de Poblet
1440	Nativitat	Taula d'un retaule; la resta ha desaparegut	Berlín, Col·lecció Lippmann
1436-1440	Tríptic del Davallament	Amb encertats efectes de perspectiva	Lisboa, Museu de Arte Antiga^[11]
1440-1450	Retaule de sant Miquel de Cérvoles	Tremp sobre taula 306 x 257 cm Retaule amb carrer central amb dos compartiments, dos carrers laterals amb tres compartiments i predel·la amb cinc compartiments	Museu Diocesà de Tarragona Procedent de l'ermita de Sant Miquel de la Pobla de Cérvoles
1445-1452	Retaule de la Mare de Déu	Se'n conserven: una taula de l'Anunciació, avui al Museu de Belles Arts de Montreal, l'Adoració dels Pastors, a la col·lecció Gudiol, la Coronació de la Mare de Déu, al MNAC i les de la Resurrecció i Pentecosta, a la Societat Arqueològica Lul·liana de Mallorca. Procedent del monestir de la Mare de Déu de Jesús, a Barcelona.
	Taule de l'Anunciació		Museu de Belles Arts de Montreal
	Coronació de la Mare de Déu	Procedent de la col·lecció Antonio Gallardo	Museu Nacional d'Art de Catalunya
1442-1445	Retaule de santa Eulàlia		Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya
1445-1452	Retaule de la Transfiguració	retaule gòtic al tremp Va ser costejat amb el llegat del bisbe Simó Salvador (1433-1445). Retaule de dos cossos i tres carrers, on de dalt a baix i d'esquerra a dreta es representen: els apòstols adormits en la transfiguració, la multiplicació dels pans i peixos, el Calvari, Jesús amb sant Pere, Jaume i Joan, Moisès i Elies (central), Jesús amonesta els apòstols que no revelin la visió, i miracle de la conversió de l'aigua en vi en les noces de Canaa. A la predel·la: Jesús conversant amb la samaritana, davallament de la Creu, els miracles de l'expulsió d'un dimoni i de l'hemorroïsa.^[12]	Capella de la Transfiguració de la Catedral de Barcelona
1445-1452	Sant Esteve, fragment del guardapols del Retaule de la Transfiguració		Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya
1448-1450	Miniatures i ornamentació dels Comentaria super Usaticis Barchinonae de Jaume Marquilles		Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Esquinas, 1997, p. 42.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Catalunya 1400^{[Enllaç no actiu]} Dossier de premsa del MNAC. PDF
↑ Joaquim Graupera. Un retaule de Bernat Martorell a Cabrera de Mar Arxivat 2016-02-24 a Wayback Machine.
↑ Macías, Guadaira; Cornudella, Rafael «Bernat Martorell i la llegenda de Sant Jordi». LOCVS AMOENVS, 11, 2012, pàg. 19 - 53. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2016 [Consulta: 24 març 2016].
↑ «Fitxa al Museu de Chicago». Arxivat de l'original el 2009-11-26. [Consulta: 19 agost 2012].
↑ «Descripció taula de Chicago». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 agost 2012].
↑ Retaule dels sants Joans, MNAC 064045-CJT, Consultat el 1/01/2012
↑ Fitxa de l'obra 200795-000 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
↑ Fitxa de l'obra 251547-000 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
↑ Retaule de santa Maria Magdalena de Perella Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine., Museu Episcopal de Vic 47, Consultat el 9/12/2011
↑ Fitxa Tríptic del Davallament^{[Enllaç no actiu]}
↑ Martí i Bonet, Josep M. «Des de la catedral de Barcelona». Selecta. Arquebisbat de Barcelona, 2011. Arxivat de l'original el 8 de març 2016 [Consulta: 9 desembre 2013].

Bibliografia

Azcárate Ristori, J. Mª. Pintura gótica del siglo XV. Madrid: Historia del arte, Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9.
Gudiol i Ricart, Josep. Bernardo Martorell (en castellà). Editorial CSIC, 1959 (Colección artes y artistas).
Esquinas, Felicia «L'Olimp gòtic» (PDF). Barcelona Metròpolis Mediterrània. Quadern Central. [Barcelona], vol.36, 1997. Arxivat de l'original el 2012-07-28 [Consulta: 16 agost 2012].
Rodríguez Barral, Paulino «La imagen de la justicia divina. La retribución del comportamiento humano en el más allá en el arte medieval de la Corona de Aragón» (PDF) (en castellà). . Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art [Barcelona], 28-05-2003 [Consulta: 18 maig 2012].
Roig, Josep L. Historia de Barcelona. Barcelona: El Periódico de Cataluña, Grupo Zeta, 1995. ISBN 84-8130-039-X.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernat Martorell

Col·lecció al Museu Nacional d'Art de Catalunya Arxivat 2007-12-13 a Wayback Machine.
Bernat Martorell a Sant-celoni.cat Arxivat 2010-09-25 a Wayback Machine.

[FOOTNOTEEsquinas199742-1] 1,0 ^1,1 Esquinas, 1997, p. 42.

[mnac-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Catalunya 1400^{[Enllaç no actiu]} Dossier de premsa del MNAC. PDF

[3] Joaquim Graupera. Un retaule de Bernat Martorell a Cabrera de Mar Arxivat 2016-02-24 a Wayback Machine.

[4] Macías, Guadaira; Cornudella, Rafael «Bernat Martorell i la llegenda de Sant Jordi». LOCVS AMOENVS, 11, 2012, pàg. 19 - 53. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2016 [Consulta: 24 març 2016].

[5] «Fitxa al Museu de Chicago». Arxivat de l'original el 2009-11-26. [Consulta: 19 agost 2012].

[6] «Descripció taula de Chicago». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 agost 2012].

[7] Retaule dels sants Joans, MNAC 064045-CJT, Consultat el 1/01/2012

[8] Fitxa de l'obra 200795-000 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

[9] Fitxa de l'obra 251547-000 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

[10] Retaule de santa Maria Magdalena de Perella Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine., Museu Episcopal de Vic 47, Consultat el 9/12/2011

[11] Fitxa Tríptic del Davallament^{[Enllaç no actiu]}

[12] Martí i Bonet, Josep M. «Des de la catedral de Barcelona». Selecta. Arquebisbat de Barcelona, 2011. Arxivat de l'original el 8 de març 2016 [Consulta: 9 desembre 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]