Benet Tallaferro
Benet Tallaferro és un personatge de ficció de còmic francobelga. El seu nom original en francès és Benoît Brisefer. La sèrie de còmics fou creada per l'autor belga Peyo (1928 — 1992) el 1960 al nº 1183 de la revista Spirou.[1] Peyo va comptar amb la col·laboració de diversos col·laboradors tant per als dibuixos com per al guió, els més famosos dels quals són Will[2]., qui va crear els decorats de la petita ciutat de Vivejoie-La-Grande, i François Walthéry, que va signar el grafisme per a diverses històries. El 1993, la sèrie es va rellançar amb set àlbums més amb Pascal Garray en el dibuix[3] i Thierry Culliford en el guió de sis dels àlbums.
  | |
| Tipus | sèrie de còmics |
|---|---|
| Creat per | Peyo |
| Context | |
| Editorial | Editorial Base |
| Més informació | |
| GCD | 72680, 79666, 65889, 65888 i 108896 |
Trama
modificaEl personatge principal que dona nom a l'obra és un nen, ros, amb boina i a una força sobrehumana, que perd els seus poders quan agafa un refredat.
Traducció al català
modificaVa aparèixer per primer cop en català al Cavall Fort a partir del 1971 en traducció d'Albert Jané[4][5] i posteriorment va ser editat com a àlbum per l'Editorial Casals entre el 1988 i el 1991, de mans del mateix traductor, on només es van publicar 5 àlbums.[5]
El 2013 l'Editorial Base inicia una nova publicació del personatge.[6]
Àlbums de la sèrie
modifica- 1. Els taxis vermells (Les taxis rouges)
- 2. La senyora Adolfina (Madame Adolphine)
- 3. Els dotze treballs d'en Benet Tallaferro (Les 12 travaux de Benoit Brisefer)
- 4. Agent especial (Tonton Placide)
- 5. El circ Bodoni (Le cirque Bodoni)
- 6. Lady d'Olfina (Lady d'Olphine)
- 7. El fetiche (Le fétiche)
- 8. Un robatori de pel·lícula (Hold-up sur pellicule)
- 9. L'illa de la desunió (L'île de la désunion)
- 10. La ruta del Sud (La route du sud)
- 11. El secret de l'Englantina (Le secret d'Eglantine)
- 12. Xocolata i joc brut (Chocolats et coups fourrés)
- 13. John John
- 14. Seguint el rastre del goril·la blanc (Sur les traces du gorille blanc)
Publicació original en revista
modifica
|
Referències
modifica- ↑ «Benoif Brisefer» (en francès). BD oubliées. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Gaumer (2001), p. 72
- ↑ «Mor als 51 anys Pascal Garray, dibuixant d'«Els barrufets»». Nació Digital. Arxivat de l'original el 18 de gener 2017. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ "Traduir per als més joves: Cavall Fort, porta d'entrada del còmic infantil europeu", d'Alba Girons i Masot, dins La traducció i el món editorial de postguerra, Barcelona: Punctum i Trilcat, 2011, p. 137
- ↑ 5,0 5,1 "Benet Tallaferro" Arxivat 2011-03-03 a Wayback Machine. a Catàleg del còmic en català.
- ↑ dixibit, Xindes,. «Benet Tallaferro». [Consulta: 2 novembre 2018].
Bibliografia
modifica- Gaumer, Patrick. Dictionnaire mondial de la bande dessinée (en francès). Tours: Larousse, gener 2001. ISBN 2-03-505162-2.
Enllaços externs
modifica- "Benet Tallaferro" Arxivat 2011-03-03 a Wayback Machine. a Catàleg del còmic en català
- Benet Tallaferro a Editorial Base