Batalla de Morvedre
La batalla de Morvedre de 1412 fou un enfrontament armat entre els partidaris de Ferran d'Antequera i Jaume II d'Urgell ocorregut al Regne de València durant el període d'interregne que va començar amb la mort de Martí I l'Humà i va culminar en el Compromís de Casp.
| guerra de bàndols a València durant l'interregne | |||
|---|---|---|---|
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 27 de febrer de 1412 | ||
| Coordenades | 39° 41′ 00″ N, 0° 16′ 00″ O / 39.6833°N,0.2667°O | ||
| Lloc | Morvedre | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | victòria dels trastamaristes | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Cronologia | |||
Antecedents
modificaDavant la divisió i la no adhesió del Regne de València[1] a la Concòrdia d'Alcanyís, va provocar que l'urgellista Arnau Guillem de Bellera es decidís a atacar amb la host de la ciutat de València, composta per menestrals i gent del poble[2] als seus enemics a Morella.
Batalla
modificaLes forces del Regne de Valencia valencianes favorables a Jaume II d'Urgell, dirigides Arnau Guillem de Bellera,[3] governador de València, es van enfrontar a Morvedre (l'actual Sagunt)[4] el 27 de febrer de 1412 amb les castellanes, aragoneses i valencianes de Ferran d'Antequera dirigides per Diego Gómez de Sandoval abans de l'arribada dels quatre-cents gascons de reforç que duia Ramon de Perellós.[5] En la batalla van morir tres mil persones.[2]
Conseqüències
modificaLa victòria de les tropes de Ferran d'Antequera i la mort d'Arnau Guillem de Bellera, i la mort i empresonament de molts urgellistes[2] assegurà la preponderància del partit trastamarista al Regne de València.
Ramon de Vilaragut i Mercer va reorganitzar als urgellistes vençuts a Morvedre, però per evitar mals majors la ciutat de València va rendir-se immediatament, malgrat l'urgellisme majoritari dels seus habitants[2] i el Parlament de Vinaròs va dissoldre's precipitadament. La major part del Regne de València ja era en mans de Ferran d'Antequera, i es va adherir a la Concòrdia d'Alcanyís per donar pas al Compromís de Casp.
Finalment coronat Ferran d'Antequera, Jaume d'Urgell va aprofitar per revoltar-se el maig de 1413,[6] malgrat que li havia jurat fidelitat poc abans. L'urgellisme al Regne de València va acabar amb el Setge de Bunyol.
Referències
modifica- ↑ «Los Trastamara y la unidad española: 1369-1517». Arxivat de l'original el 2014-03-04. [Consulta: 3 desembre 2011].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Agusti Rubio Vela, L'urgellisme fou un fenomen de molts llocs del país Arxivat 2012-02-15 a Wayback Machine.
- ↑ «Batalla de Morvedre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El Govern Provisional va modificar el nom de la ciutat, anomenada Morvedre des de feia més de deu segles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els cànons romàntics i classicistes de l'època
- ↑ Ferran Soldevila, Història de Catalunya Arxivat 2014-03-04 a Wayback Machine., p.599
- ↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol III: La defensa de la Terra. Rafael Dalmau, Editor Rafael Dalmau, Editor, 2003, p.13. ISBN 84-232-0664-5.